Missatge dins d'una ampolla: necessitem recursos, el vaixell s'enfonsa i la mestra també 

L'any que ve serem totes dones al comandament del timó. Vull dir només dones en l'equip directiu de l'escola. Els inspectors i consellers continuaran sent majoritàriament homes, com home va ser el professor més “bo” d'Espanya. El vaixell va, no ho negarem, més o menys a la deriva. Les directrius de l'alt comandament, si bé són clares, deixen molt de marge a la interpretació, o el que és el mateix, a l'autonomia de centres. Després de reunions infinites, obrim les escoles amb unes condicions i restriccions que lluny estan del que, emocionalment i educativa, molts veiem correcte. 

El que no ens esperàvem és l'al·luvió de crítica mediatitzada, quan el que rebem habitualment és el suport de les famílies davant qualsevol decisió que prenguem. Alguna cosa no quadra en aquesta història. Just quan alguns mitjans decideixen cobrar per article, els nens i nenes han passat de ser criminalitzats com a possibles “mata avis” a recobrar de sobte alguns dels seus drets. Això precipita la volta a una escola emmascarada, que ni en la seva ombra s'assembla al que va ser. Per molt que ho digui el pallasso Tortell Poltrona des d'un anunci institucional, no podem rebre a l'alumnat amb un somriure sinó amb una màscara.

Molt s'ha escrit sobre això. S'ha atacat a una part i al tot. De poc serviran els exemples de mestres que pregunten si poden quedar al parc de manera voluntària amb un grup. Les instruccions són clares, a l'escola, d'un en un i amb mascareta (amb l'excepció de l’alumnat de 6è). Tota la resta es mou en les escletxes del sistema. Però l'article no va d'això sinó d'un vaixell que s'enfonsa per la falta de recursos humans, formatius i materials. Un vaixell on les docents treuen l’aigua amb les seves pròpies mans. Un vaixell el comandament del qual atreu poca gent.

La informació és aquí per a qui la vulgui veure. Passegin-se per la web del Consorci d'Educació per a veure en quantes escoles, instituts, Zones Escolars Rurals, Escoles Oficials d’Idiomes i Centres Formatius d’Adults de Catalunya es buscava equip directiu de manera extraordinària del 30 de gener al 7 de febrer (02/2020-CM en aplicació dels apartats 3 i 4 de la Resolució EDU/3176/2019 de 25 de novembre). Passin i vegin com en la convocatòria extraordinària de febrer, es buscava directors per a un any de mandat, en comptes de per a quatre anys. Preguntin quants candidats es van presentar a la direcció de l'escola dels seus fills/as en la convocatòria de novembre. Atreveixin-se a preguntar quanta gent arriba directament de la bossa d'interins a un lloc en l'equip directiu, cap d'estudis o secretària. Respirin alleujats, d'antuvi, no pot existir un interí que dirigeixi una escola. Llevat que un sindicat majoritari em proporcioni més dades de les que ofereix el Departament d'Educació, els diré una cosa que per a mi és òbvia: gairebé ningú vol ser mariner i molt menys capità, la qual cosa no impedeix que el treball de mariner es faci amb la rigorositat estipulada.

El vaixell sotsobra per l'escassetat de recursos, lligada a la falta de reconeixement social; i s'enfonsa cada dia una mica més amb la campanya de desprestigi instigada des de dins de la pròpia comunitat intel·lectual educativa. Intuïm que ens abaixaran de nou els sous, que la paga.... bé, la paga ja la retornaran quan puguin; però si us plau, quan un vaixell s'enfonsa, fins al capità treu aigua (si no és dels que prefereixen desertar). Ja estem “conformes” a tenir “un sou de mestre” però no permetrem que es menystingui la nostra professió i amb això els drets de la infància.

El vaixell va a la deriva, pot ser que s'enfonsi i llança un missatge dins una ampolla: “Necessitem recursos, el vaixell s'enfonsa i la mestra també”.

Poden criticar el que vulguin o treure aigua, que és on estem tots els docents del país. El sistema no ens cuida. Ho fa la societat? Encara hi ha esperança. Quan arribi la calma i encallem en alguna platja, que encallarem segur, potser podem reconstruir el vaixell.