Regant un futur amb aliances de talents i valors

En aquesta ocasió voldria reflexionar sobre la importància de l'aliança de talents, un recurs que serà clau en la construcció de la nova arquitectura socioeconòmica vertebradora d'un futur ple d'incerteses, de transformacions impulsades per la tecnologia i de reptes de contingut i dimensions impossibles de preveure.

Submergint-me en la reflexió sobre les noves dinàmiques complexes que vindran, hi ha un consens general que opina que l'eix vertebrador no serà la tecnologia sinó el talent humà, impulsant aliances de qualitat, i acompanyades per valors com la responsabilitat, la solidaritat, la cooperació, la resiliència i l'ètica, la més rellevant en aquesta vertebració. Sembla que seran aquestes positives complicitats les que podran atenuar els riscos de desbordament i propiciar la creació d'un tipus de societat més atractiva.

Però aquesta revolucionària evolució deixarà fora actuacions individuals solitàries. La constant innovació exigirà dominar competències múltiples i complementàries en transformació permanent. Això només és possible, com indicava al principi, mitjançant l'aliança de talents que sumin capacitats i experteses, i mentalitat emprenedora. A més, s'imposarà una exigència clau: anar desaprenent allò que vagi quedant obsolet i incorporant cooperativament nous recursos per afrontar amenaces noves.

Però atenció, això només podria ser negatiu pel que fa a la creació d'un model social integrador. Farà falta enriquir-lo i equilibrar-lo amb un fort desenvolupament de sensibilitat humana solidària. Per aquesta raó, considero que incorporar aquesta dimensió en l'àmbit educatiu ha de ser actualment prioritari dintre dels continguts a tractar. I no podem excloure l'impuls emocional de la família, com iniciadora del procés.

Cal advertir que això no s'aconsegueix amb proclames teòriques per impactants que siguin: requereix associar la teoria amb l'aplicació pràctica a la realitat concreta.

Des del món social hauríem de ser capaços de crear aliances de talents d'aquest perfil a tots els nivells. Només així podrem estructurar una transformació social consistent i ample.

No es tracta de fer miracles, ni de crear utopies, però sí de deixar de ser persones passives i pures espectadores de la corrupció i dels qui utilitzen la seva posició per marcar els itineraris de desenvolupament a favor seu. El que hauríem d'intentar fer és crear consciència solidària en el nostre àmbit d'influència. Ho podem fer com a pares, professorat, estudiants, empresaris i empresàries; persones socialment compromeses, innovadores, etc.: el poder estarà en les xarxes de cooperació intel·ligent.

Permeteu-me, a títol il·lustratiu, que exposi una rica experiència en aquesta direcció anunciada al principi. Els i les protagonistes el conformen el grup d'universitaris de talent acadèmic destacat, becats per la Fundació AGBAR. El programa socioeducatiu Aula Actual, de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, per decisió de la fundació assumeix la responsabilitat de tutoritzar i acompanyar del seu procés de formació amb l'objectiu de donar-los suport perquè sàpiguen complementar la dimensió de coneixements amb el desenvolupament de competències professionals i de valors.

Com deia la teoria s'interioritza amb aplicacions pràctiques. Aquest important grup d'alumnat universitari s'ha compromès voluntàriament a una iniciativa de cooperació en dos instituts amb excel·lents equips pedagògics. Es tracta d'ajudar i fer un acompanyament a estudiants d'ESO i de Batxillerat en la comprensió de certs continguts, bàsicament en matèries com llenguatge, matemàtiques, ciències i química.

Hem de dir, en honor seu, que, malgrat la densitat de treballs i estudi que han de fer de la seva carrera, estan demostrant que tenen assumit el valor de la solidaritat. Cal reconèixer que en aquest perfil també hi ha contribuït l'estímul dels seus pares. Des d'Aula Actual hem treballat la necessitat de què transcendeixin la dimensió del benefici directe del grup per a generar valor afegit a persones i equips en situació de necessitat en allò en que ells i elles siguin competents.

La metodologia que hem definit pretén trencar rutines d'estudi associades a sentiments de fracàs i d'impotència. L'objectiu no només és resoldre dificultats d'exercicis de classe, sinó també és essencial ajudar-los a gestionar emocions compromeses, trencar pors, sentiments d'incapacitat, desmitificant les dificultats i valorant cada petit avenç en la comprensió, com una evidència de capacitat. Reforçar i entrenar alhora els hàbits d'atenció a classe, concentració i esforç sostingut. Una relació amigable d'ajuda valoritzant, activa la ment i fa més potent la comprensió.

Ens agradaria que aquest exemple n'estimulés d'altres. Avancem cap a una nova construcció social tecnològica que, per tal que sigui socialment rica en continguts, ens obligarà a crear xarxes de talent solidari, donant valor a la cooperació.