La dificultat de detectar el maltractament a les persones grans en el domicili 

El dia 15 de juny es commemora el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l'Abús i els Maltractaments a les Persones Grans. Les Nacions Unides, el 19 de desembre de 2011, va reconèixer l'abús i el maltractament a les persones grans com una problemàtica social d'abast mundial i, per tant, es mereix l'atenció de la comunitat internacional. Aquest dia pretén sensibilitzar a la societat sobre aquesta problemàtica social sobre la que es pot actuar i prevenir. La situació actual està dificultant molt la detecció de situacions de maltractament en la vellesa dins l'àmbit domèstic. Anem a veure quins possibles motius hi ha.

Des de l'inici del confinament s'ha vist minvada l'activitat fora del domicili de les persones especialment grans, ja sigui per prohibició expressa com per les pors generades i normals del moment. El reaïllament que han patit les persones grans, és a dir, l'aïllament que moltes d'elles ja patien, ara s'ha vist incrementat, i ha tingut conseqüències devastadores. Les persones grans s'han vist de cop i volta clausurades a casa sense opció a fer activitats externes, i ni tan sols moltes d'elles han pogut accedir al contacte visual o telefònic amb les persones del seu entorn, siguin familiars o professionals. S'ha parlat molt de la bretxa digital entorn els infants però en etapes més avançades la inaccessibilitat ha estat més que evident i perjudicial.

La detecció de situacions de maltractament en persones grans ha caigut estrepitosament des de l'inici del confinament. En els darrers tres mesos, en el seguiment telefònic que ha realitzat incansablement serveis socials bàsics o especialitzats, difícilment han pogut contactar de forma directa amb la persona gran que viu acompanyada i, quan ho han pogut fer, aquesta rarament ha pogut expressar si no se sent ben tractada davant de la persona convivent. La por a les represàlies, la vergonya i, a vegades, la manca de consciència de viure una situació de risc, o veure una alternativa a la seva situació, amaga la possible violència intrafamiliar que pot estar patint.

El fet que la persona gran sigui invisible, literalment parlant, als ulls de la seva xarxa comunitària i de serveis, invisibilitza de nou les situacions de maltractament. És lògic pensar que en moments de crisi socioeconòmica i on els membres d'una família es veuen reclosos pugui augmentar la violència intrafamiliar. Llavors, si no, per què no es detecten més aquestes situacions?

L'aïllament és un factor de risc de les persones grans a patir situacions de maltractament. I just això és el que preocupa, i molt, a les persones professionals que treballen en l'àmbit de la vellesa. Per una banda, les persones grans que han viscut soles durant el confinament ha fet que la persona presumpta responsable de la situació de maltractament no s'hagi pogut acostar i, per tant, el confinament hagi estat un factor de protecció. Però, per altra banda, es tem que el fet que la persona gran hagi quedat reclosa en el seu domicili sota la permanent mirada de la persona que pugui estar exercint el maltractament dificulta la detecció, seguiment i contacte amb la persona gran que ho pateix.

El cert és que en el moment de desconfinament en el qual ens trobem, la persona gran no pot, ni tampoc es veu capaç, de tornar als escenaris anteriors on es relacionava i on tenia l'oportunitat de mostrar el seu patiment per la situació viscuda a la xarxa veïnal o a les persones professionals. La por, el tancament de serveis (com els equipaments cívics, de gent gran o centres de dia, entre altres) i l'anomenada “síndrome de la cabana” també afecta les persones grans.

De nou, el fenomen del maltractament en la vellesa torna a quedar soterrada en el domicili com si fos un problema de portes endins i no un problema social i de salut pública. I, de cop torna a sorgir aquella falsa creença que diu: “La roba bruta es renta a casa”.

El fenomen del maltractament a les persones grans és complex i cal una mirada global i sistèmica per intentar entendre’l, i acompanyar a les persones cap al seu propi canvi. Tal com existeix en infància i en violència de gènere, la violència a les persones grans es mereix un estudi i abordatge específic i exhaustiu. Malauradament, però, dista encara molt l'atenció entre aquests tres tipus de violència intrafamiliar. El maltractament a les persones grans pateix edatisme, una redundància que ens hi porta a pensar el fet que per la societat no té el mateix valor el maltractament a una persona gran que a un infant o a una dona en situació de violència de gènere. Si no, s'entén que optaria a gaudir dels mateixos serveis i recursos.

Ha costat molt temps i esforç provocar un canvi de mirada en les persones professionals i polítics dels territoris per sensibilitzar de la importància d'abordar el fenomen dels maltractaments a les persones grans. Des de fa uns anys, gràcies a diferents accions arreu del territori català, s'havia avançat en la detecció, avaluació i abordatge d'aquest tipus de problemàtica.

Sabem que el moment actual provocat per la Covid-19 i el seu confinament pot ser temporal però hom sap que les conseqüències perduraran en el temps, en la forma de treballar, de desenvolupar-se i relacionar-se com a societat. Caldria posar sobre la taula el nou repte que se'ns esdevé com a professionals: com poder destapar les situacions de possible maltractament que poden viure les persones grans en el seu domicili.

Així doncs, en un moment de clausura de les persones grans pels efectes devastadors de la situació actual caldria fer una crida a la responsabilitat social, a la xarxa veïnal i als projectes d'acció comunitària per poder observar, detectar i mirar cap al fenomen del maltractament. Crits, insults, cops, mala olor, mirades de menyspreu, empentes, compra excessiva de medicació, veure deixada a la persona tot i tenir ingressos suficients... Tota petita observació per part d'un veí, comerciant o un ciutadà pot ser un punt de partida per desvetllar situacions greus que es puguin viure. Un cop es detecta, la persona està obligada d'informar-ne als i les professionals de l'àmbit social, sanitari o els cossos de seguretat perquè puguin seguir els seus protocols i circuits per així avaluar la situació i actuar d'acord amb les circumstàncies.

En aquest context, els i les professionals tenim l'oportunitat de pensar noves eines i formats per detectar situacions de possible maltractament a persones grans. Potser elaborar una eina de cribratge telefònic, o bé obrir una línia telefònica d'atenció a les persones grans; poden ser noves campanyes de sensibilització o bé comptar amb eines electròniques per a persones en situació de vulnerabilitat. La qüestió és unir coneixement, motivació i creativitat per atendre aquesta necessitat palesa de primer ordre. Parlem de la seguretat i salut de les persones grans. Parlem d'atendre al gairebé 24,61% de la població catalana.

Cal compromís per part de la ciutadania, les persones professionals i polítiques per ser sensibles a la realitat del maltractament a les persones grans que es veuen sotmeses de nou al silenci, podent-li donar veu i treballar així per l'erradicació d'aquesta xacra social.