L'Agència de la Natura i altres coses que hauríem de saber 

És probable que aquest dimecres, 17 de juny, s'aprovi al Parlament de Catalunya la llei de creació de l'Agència de la Natura. També és probable que els últims dies hagis sentit notícies relacionades amb la disputa que s'ha derivat arran de la seva votació. El que és més probable que no sàpigues és que la proposició de llei actual és el resultat d'un treball de més de tres anys i que la seva ponència parlamentària ha comptat amb més de 30 compareixences per part d'organitzacions, persones i representants d'arreu del territori i diferents sectors. 

De la mateixa manera, és probable que et sorprenguis al saber que, a hores d’ara, el Govern de Catalunya encara no comptava amb una Agència de la Natura. Com també és sorprenent que encara hi hagi certs sectors que es mostrin en contra de la creació d'un ens públic que vetlli per la protecció del medi natural del nostre país. No obstant això, també és molt probable que desconeguessis tota aquesta informació fins ara.

El ressò mediàtic que té l'actualitat relacionada amb el medi ambient i la conservació de la natura és força particular. Les notícies que ens arriben normalment fan referència a catàstrofes meteorològiques o ecològiques i tendeixen a presentar-se com a fets aïllats, accidentals o inevitables, situant-los fora del context de l'emergència climàtica i ecològica que els origina. O, com és el cas de l'Agència de la Natura, hi ha notícies que salten a l'agenda mediàtica perquè venen envoltades de polèmica. Estem poc acostumats que governs i institucions públiques tinguin com a prioritat el desenvolupament de polítiques ambientals. Tampoc no és usual que governants i institucions rendeixin comptes a la ciutadania i els mitjans de comunicació en matèria ambiental i climàtica. Com si el compliment dels objectius fixats en aquests àmbits fos opcional i voluntari i no respongués a una necessitat vital, democràtica i justa. Com si en això no ens hi anés la vida.

Tanmateix, més del 90% de la ciutadania europea considera que protegir el medi ambient és quelcom important en l'àmbit personal, segons l'Eurobaròmetre publicat el març del 2020. I gairebé un 80% entén que el nivell de salut del medi natural té un impacte directe en el seu dia a dia i en la seva salut individual. És curiós com, tot i ser conscients de la realitat a què ens enfrontem, encara queda molt camí per recórrer pel que fa al desenvolupament de polítiques i legislació mediambiental a Catalunya i explicar a la ciutadania perquè són necessàries aquestes mesures.

Per fer-ho, és essencial posar el medi ambient en el centre de l'agenda política i mediàtica, del debat de l'opinió pública i també en l'educació. Per exemple, la ciutadania té clar que existeix un problema amb el canvi climàtic. El que no està tan clar, però, és que existeixi un coneixement generalitzat sobre l'efecte que té la pèrdua de biodiversitat en possibles infeccions per zoonosis (malalties infeccioses transmeses per animals no humans als humans). Tampoc no està clar que existeixi una consciència generalitzada sobre el fet que la crisi del coronavirus pot ser només una primera crisi de les pròximes que estan per venir si no actuem contundentment davant l'emergència ecològica. Els mitjans de comunicació no fan un ressò suficientment profund sobre aquestes qüestions. La nostra educació, en general, a casa i a l'escola, no està enfocada a fer-nos sentir part d'un tot, d'una realitat que ens fa éssers interdependents els uns amb els altres i amb la naturalesa que ens envolta.

És per això que cal que els nostres governs i la ciutadania fem tot allò que puguem per tirar endavant mesures indispensables perquè tot canviï: la normalització i el desenvolupament de polítiques ambientals, climàtiques i de protecció i conservació del medi natural a través de la seva institucionalització (com és el cas d'una Agència de la Natura); una educació que ens porti a la naturalesa i que ens expliqui per què preservar-la és imprescindible pel benestar comú i l'interès general; i una rendició de comptes als mitjans de comunicació i a la ciutadania per posar en el centre de l'agenda política i de tothom la vida, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.