Aprenentatges de la crisi de la Covid-19

La crisi sanitària de la Covid-19 ha fet evident que, quan cau tot el model productiu, el que queda són els treballs de cura i sosteniment de la vida: alimentació, salut, serveis socials.

La crisi social de la Covid-19 ha accentuat els biaixos de gènere, classe, origen o lloc de residència, entre d’altres. També ha fet evidents les debilitats, però sobretot les fortaleses del Sistema català de Serveis Socials.

Ha accentuat els canvis necessaris i les experiències d’èxit del sistema. L’atenció primària de serveis socials haurà de canviar el seu model organitzatiu, d’intervenció i de presa de decisions: haurà de ser més pròxima (comunitària), més proactiva (universal), més intel·ligent (digitalitzada).

Però també ha fet evident la creativitat del Sistema català de Serveis Socials: d’un dia per l’altre, les professionals van veure com canviava el lloc des d’on treballaven, les eines amb les quals intervenien i, fins i tot, el públic que atenia. I la crisi també ha fet evident, per a una gran part de la ciutadania, que l’atenció social és indispensable per garantir l’autonomia personal; perquè, per primera vegada, han experimentat les necessitats socials.

I, finalment, ens ha dut experiències d’èxit: la difusió a gran escala de les targetes prepagament per garantir el dret a l’alimentació dels infants en situació de vulnerabilitat, que trenquen amb la visió assistencialista de la intervenció social i retornen la capacitat d’agència. O les experiències de tele atenció social, que permeten arribar a una població que, en cas de no ser així, quedaria exclosa de la intervenció social.

Que aquesta que vivim serà una etapa dura per al Sistema català de Serveis Socials no ho dubta ningú. Que, com hem vist, tenim les eines per sortir-nos-en, hauria de ser una certesa.