Educació social: Vocació i professió.

Una de les situacions poc desitjables és la d’estar-te dedicant a alguna cosa que tu, com a mínim en el teu interior, saps que no és la teva.

Exagerant una mica, com a mi m’agrada, podríem qualificar la situació com a catastròfica aquella en la que estem on sabem que no hem d’estar i restem presoners de la por al risc del canvi. La por a fer un pas cap endavant en la trobada amb un mateix, rendint-nos davant la rutinària i segura comoditat de quedar-nos en el que coneixem.

Especialment greu és quan aquesta situació es dona en professions de servei als altres, on en principi, la relació amb el receptor és asimètrica, com pot ser la medicina -amb totes les seves vessants-, la psicologia -o relacions d’ajuda en general- i l’educació -ja sigui formal, no formal o fins i tot informal-.

Jo recordo -i imagino que a la majoria li deu passar el mateix- com de positivament van influir en mi els pocs mestres vocacionals que vaig tenir en la meva infància i com de negativament -o amb sort de forma neutra- els que jo qualificaria de no vocacionals.

Si l’educació social no es duu a terme des de la vocació, les retribucions monetàries que es reben a final de mes no poden ser suficients per a compensar el desgast que s’haurà patit, el professional no aportarà el millor de si mateix i l’usuari, ja de per si castigat per la vida, seguirà sense sentir-se prou agombolat.

En canvi, si es practica des d’una situació propera a la vocació, és molt probable que entri en joc la dimensió afectiva, fins i tot amorosa amb als nois, noies o usuaris en general, i que, aquesta dimensió amorosa, no tan sols eviti l’anomenat desgast professional, sinó que a més compensi les sovint escasses retribucions econòmiques. A banda, per suposat, del màgic efecte que suposa pels usuaris el fet de sentir-se, com a mínim, un poc estimats.

O com ens diu de G. B. Shaw a Pygmalió  a través del personatge Eliza: “Per al professor Higgins jo seré sempre una florista perquè ell em tracta sempre com a una florista; però jo se que per a vostè puc ser una senyora, perquè vostè sempre m’ha tractat i em seguirà tractant com a una senyora.”