La Covid-19 ens ha deixat molta feina per fer

Hem començat la represa. S’ha acabat una etapa i n’ha començat una altra. Ens diuen que hem d’aprendre a conviure amb ella, la Covid-19. Sembla que no és tan virulenta, però la seva presencia encara ens amenaça.

Els hospitals i les seves UCI continuen rebent malalts greus per la Covid-19. Les xifres diuen que són pocs, però n’arriben, amb pneumònies greus i insuficiències respiratòries que afecten persones que abans del contagi estaven ben sanes. Els sanitaris miren amb inquietud els brots: necessiten descansar abans que arribi una altra onada (en el pitjor dels casos).

Les residències de la gent gran. Un drama. El virus ha posat en relleu les mancances i vulnerabilitats d’aquests centres i es fa difícil que puguin tornar a aquesta “nova normalitat” ben aviat. Hi ha una llarga llista de propostes plantejades per associacions i entitats relacionades amb la tercera edat per tal que no torni a passar. Caldrà revisar i adaptar o fer nova una normativa que els directors/es, demanen. Demanen regles obligatòries i no recomanacions per tal que tinguin seguretat jurídica. Cal potenciar la presència de professionals d’infermeria en aquest àmbit. La Societat Catalana de Gerontologia, Acadèmia de Ciències Mèdiques i altres, han impulsat un manifest per impulsar un canvi de model en el sector. Es demana més pressupost per a l’atenció integral en domicilis, més col·laboració amb el món sanitari i social i millorar les competències i el reconeixement dels professionals que atenen les persones grans.

Els ERTO i altres models similars. Segons dades publicades han donat empara a uns 42 milions de persones i a les seves empreses, a Europa. A Espanya, sembla que per primera vegada s’ha recorregut de manera massiva a aquests expedients temporals de regulació d’ocupació. S’ha d’acabar de consensuar fins quan es mantindrà aquesta protecció activa. Si s’acaben massa aviat pot ser que molts dels seus beneficiaris acabin a l’atur generant una espiral de més atur i més restricció del consum agreujant el problema social i econòmic que ja tenim. És necessari mantenir la cobertura però fomentant i facilitant la tornada a l’activitat.

L’escola. Un bon maldecap a resoldre. Diuen alguns experts que l’escola que proposen alguns epidemiòlegs és impossible de dur a terme. Es proposen classes amb menys alumnes i per això cal augmentar el nombre de professionals i també es necessiten més espais. Els centres hi han d'optimitzar tots els espais que li són propis, escalonar sortides al pati, etc. però això no serà suficient i caldrà la col·laboració dels ajuntaments per tal que facilitin espais addicionals als centres. Referent als alumnes més petits que no poden mantenir la distància entre ells, els epidemiòlegs pediàtrics proposen formar grups a tall de segona família: si es detecta un positiu al grup, cal que resti tot el grup i el seu tutor o tutora a casa (quarantena).

Es podrà contemplar flexibilitat horària. S’haurà de garantir transport i menjador. La conselleria d'Educació està dissenyant l’adaptació de les mesures sanitàries al nou curs escolar, preveient que no caldrà un nou confinament total a la tardor però contemplant que hi pot ser parcial.

La “síndrome de la cabana”. Hi ha algun estudi que ens diu que una de cada tres persones té problemes per sortir al carrer després de setmanes de confinament i de tancament. És una terminologia nova en el nostre entorn i no científica, però descrita en llocs on el confinament per la climatologia és habitual en alguns països, molt freds, on el clima obliga els habitants a recloure’s. També pot afectar a presos, astronautes, tripulants de submarins i altres obligats a un llarg aïllament físic. Es manifesten alteracions emocionals que poden anar des de la insatisfacció i la desesperança fins a neguit, claustrofòbia, irritació, dificultat de concentració, insomni i altres. Caldrà ajudar a moltes persones per tal de normalitzar la seva vida social, quan es doni el cas.

Distància, rentat de mans i mascareta és el resum de l’actitud que hem de tenir en aquesta represa. Els experts no es cansen de repetir-ho. Amb tot i això els brots a casa nostra i a molts altres països no tenen fre. Hem d’entendre que és una qüestió de responsabilitat individual i col·lectiva de tots nosaltres. No contagiar i que no ens contagiïn els altres (és bidireccional) o, si més no, reduir la possibilitat que pugui passar qualsevol d’aquestes coses. Li hem de posar difícil, la propagació, a la Covid-19.