Al costat d’infants i joves durant el confinament: què hem après tres mesos després?


Han passat ja tres mesos d’ençà que vam tancar les portes dels nostres espais per la crisi sanitària pel coronavirus i vam anar cap a casa. De seguida vam fer front al primer cop, assegurant el contacte amb els 300 infants i joves de 230 famílies que anàvem atenent cada dia. Després vam reinventar-nos per seguir acompanyant en la distància i puntualment de forma presencial en funció de cada moment. Fem balanç ara de la resposta que hem donat.

Per a algunes famílies, el daltabaix econòmic va ser dramàtic i inesperat. Família a família i cas per cas ens hem trobat fent coses que mai havíem fet fins ara: repartir ajudes directes d’altres institucions, canalitzar recursos cap a les famílies amb situacions més urgents, repartir aliments, material escolar i tecnològic o fer un aprenentatge accelerat de tràmits i gestions no tan pròpies del nostre àmbit. Hem posat per davant cuidar al màxim la dignitat i privacitat de qui rebia aquestes ajudes, facilitant la seva autonomia i tenint cura d’explicar-los bé què fèiem per tal d’evitar confondre’ns amb aquest canvi de rol. Ha estat clau la col·laboració estreta amb altres agents, més especialitzats en aquesta atenció a necessitats bàsiques d’urgència.

Quan set de cada deu famílies que atenem tenen un nivell d’estudis màxims de primària queda clar que els infants i adolescents tindran grans dificultats per seguir el curs en línia. Facilitar dispositius electrònics i material escolar va ser un primer pas, però també ha fet falta acompanyar als pares i mares i crear una base de recursos offline pels que no es podien connectar. Ens hem reinventat amb noves maneres d’oferir aquest suport, i també ha millorat exponencialment la comunicació amb els centres educatius. Tot i això, i fins i tot havent obert públicament el senyal wifi als nostres espais, hem constatat com un de cada quatre infants i adolescents en quedaven exclosos.

Habitualment, el treball amb infants i adolescents era en grup. Ara, l’atenció individual ha agafat molta més intensitat, adaptant-nos a horaris i necessitats. Sobretot en adolescents hem generat grups en línia per donar continuïtat a activitats o projectes o reforçar continguts comuns. En alguns casos, el contacte ha estat certament difícil doncs depenia de la predisposició de la família.

I precisament, el contacte amb les famílies ha estat l’aspecte clau durant el confinament. Ha estat com a mínim setmanal i generalment molt fluid, reforçant el vincle que hi teníem. Ha estat certament molt difícil quan aquest vincle ja era feble prèviament. En les situacions més delicades ha estat determinant una resposta ràpida i una coordinació àgil amb altres agents com mossos d’esquadra, servei de mediació, psiquiatria o salut. Si bé és cert que el confinament ha suposat l’oportunitat per abordar temes no tractats fins al moment, algunes famílies també ho han aprofitat per “escapar” del control en l’atenció i cura adequades dels seus fills i filles. Una altra dificultat constatada ha estat la invisibilitat de les situacions de maltractament durant el confinament. Donat el recorregut i experiència que portem —en detectem entre 25 i 30 casos cada any—, l’absència o detecció testimonial en aquest temps és preocupant.

En clau de futur immediat, tenim un munt de normatives per davant i alguns canvis en la manera de fer com a societat. Ens ve un estiu de recuperació emocional, reconstrucció d’hàbits i reconfiguració de la relació d’infants, joves i famílies amb l’equip educatiu. Hem preguntat a les 230 famílies que atenem, quin suport nostre valoraven més per aquest estiu. La gran majoria (dos de cada tres) prioritzen un espai de trobada i socialització en petit grup pels seus fills i filles juntament amb reforç escolar. El suport en l’alimentació ve després.

És temps de reprendre el contacte físic i tornar al treball socioeducatiu amb el grup, abandonant accions purament assistencials. És temps de processar els grans aprenentatges d’aquest període excepcional i preparar-nos pels propers que potser vindran. Cal mirada oberta i flexibilitat. Estar al costat i seguir treballant amb vista a objectius. Mantenir la flexibilitat i confiança revalidada en l’equip en el treball des de casa. I mantenir aliances i la bona coordinació amb tercers d’aquest temps. I sobretot, temps de tornar a obrir les portes perquè hi entrin de nou infants i joves.

Mario Cuixart, director de la Fundació Germina

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article