Els ateneus som sacsejadors de neurones

Suposo que el fet de ser mestra fa que tot a la meva vida giri al voltant de l'educació. Els meus pensaments, la meva forma de fer, la meva forma d'escriure, la meva essència. Sempre he tingut vocació de servei, col·laborant a tot arreu des del voluntariat. Per això fa uns set anys que estic lligada amb un ateneu: La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca (El Coro de Sentmenat). Aquest ateneu té la peculiaritat que ha estat reformat íntegrament per persones voluntàries amb una gran passió pel seu edifici i el que significa pel poble.

Els ateneus, tradicionalment, han estat lligats amb l'educació. Són centres formadors i han fomentat l'ús de la llengua i, fins i tot, la seva protecció. Ara, amb aquesta pandèmia, tot s'ha aturat, escoles, algunes feines i, evidentment, la vida als ateneus. Quan ens van dir que tanquéssim les escoles encara no érem conscients de les repercussions que això tindria. Ara veiem que amb els centres escolars tancats no es pot normalitzar la vida. Igualment passa amb els ateneus. Les seves activitats són formadores i complementen l'educació dels nens i nenes que hi participen, és a dir, ajuden a créixer. Si volem recuperar la nostra vida cultural (imprescindible per tenir una educació completa) cal ser valents i valentes, cal obrir les escoles, cal obrir els ateneus, cal fer teatre i cal anar-hi. Prenem mesures, les que calguin, però cal moure's.

La meva feina, de tant en tant, ha estat poc valorada. Però ara s'han posat sobre la taula qüestions de l'educació que mai no hagués pensat. Per fi ha arribat el dia que ens plantegem seriosament quina mena d'educació estem fent, que ens plantegem el paper de l'escola a la societat i les seves repercussions. En definitiva, ens estem qüestionant com eduquem als nostres fills i filles. Els ateneus, per tant, també estan en qüestió. Què han d'oferir a partir d'ara? Quin paper han de tenir dins de la formació, de l'educació?

Em preocupen molt els infants, em preocupen com estan creixent i em preocupa, molt, el rol dels adults. Nosaltres som els responsables del seu creixement. Perquè aquest sigui sa en tots els sentits, la seva formació ha de passar per molt més que una escola. Aquí entra la funció dels ateneus. Els seus espais, les seves activitats i, sobretot, l'ambient cultural que ofereixen fan dels ateneus el lloc ideal per completar aquesta educació. Donem sortida a aquests infants, als joves. Oferim-los un lloc on desenvolupar la seva creativitat, on puguin descobrir altres maneres de pensar, de viure, on contactin directament amb la cultura en totes les seves formes. I per què un ateneu i no un altre lloc? Perquè l'ateneu és una associació cultural que neix a partir (en part) de la necessitat del poble de trobar-se, de compartir vivències, en definitiva, de compartir cultura. Aquest fet únic i específic dels ateneus fa que siguin el cor cultural, vivencial i d'aprenentatge de moltes poblacions o barris. Així, ateneu i educació van de la mà, i l'escola i els ateneus poden i han de ser complementaris.

Per una altra banda, des de fa uns anys la neuroeducació està agafant molta força. Ja que estem replantejant-nos tantes coses al món educatiu, tinguem en compte com és el cervell, com funciona, com aprèn, per construir una manera d'aprendre diferent, realment útil i efectiva. El nostre cervell estima les sorpreses. Doncs, oferim novetats des dels ateneus, sacsegem les neurones adormides dels nostres infants, emocionem-los amb la cultura. El nostre sistema nerviós té la capacitat de modificar-se i ajustar-se als canvis (Jesús C. Guillén. ‘Neuroeducación en l'aula, de la teoria a la pràctica’. 2017). Així que, ara que tornarem a començar, no oferim el mateix si volem uns resultats diferents. Com sabem fer, renovem-nos, adaptem-nos i avancem-nos al que vindrà. Els ateneus poden ser el referent del canvi que tanta falta fa. Per què no?

Ja veieu, defensora de l'educació, defensora dels ateneus, apassionada per tot allò que forma part de créixer, de canviar, d'evolucionar, de millorar. Proposo que en lloc de mirar-nos el melic, aixequem la mirada i la compartim. Ens sorprendrà molt quantes altres mirades curioses trobarem pel camí.

Article d’Àngels Padilla Potente

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article