Voluntaris: camins interconnectats

“Por todo lo que recibí,

estar aquí vale la pena.

Gracias a ti seguí

remando contra la marea”.

Jarabe de palo

 

L’origen del voluntari es remunta a l’Edat mitjana, en la qual les persones secundades per la fe cristiana col·laboraven en les necessitats que sorgien. En la mateixa època es van construir els primers hospitals que acollien als pelegrins i necessitats. Aquestes edificacions sanitàries acceptaven a dones que s’oferien per a infermeres de manera altruista. Quan van començar a crear-se els hospitals de campanya, els voluntaris van tenir un paper fonamental i col·laboraven al costat dels metges per tractar als ferits de guerra. L’any 1863 va néixer el Moviment Internacional de la Creu Roja i La Mitja Lluna (per al món musulmà) de la idea de Henry Dunant un empresari suís que va comprovar les seqüeles que van quedar després de la batalla de Solferino a Itàlia.

Fent un salt en el temps, en el segle XX, van proliferar les ONG. El seu propòsit és oferir serveis socials, culturals, mediambientals, sanitàries... L’Organització de les Nacions Unides, després de la Segona Guerra Mundial, va donar pas a les emblemàtiques UNICEF, UNESCO... per fomentar les ajudes bàsiques a la infància, a la cultura, a les diferents comunitats.

A mitjan la dècada dels 90 es va signar la llei del voluntariat estatal, sostinguda per decrets autonòmics i locals. En ella s’estableixen els drets i les obligacions dels voluntaris, es reconeix la seva importància i el seu paper cultural, polític, econòmic, social o mediambiental com Greenpeace, que vetlla pel nostre planeta.

El voluntariat de tipus social ajuda a col·lectius com emigrants, gent sense llar, persones de la tercera edat... Em centraré en l’experiència personal dels voluntaris dedicats al col·lectiu de la diversitat funcional, concretament, persones amb limitacions psíquiques i/o físiques. Assisteixo al centre ocupacional Edda de Carli des de fa 13 anys. D’una manera o l’altra, el centre sempre ha requerit la col·laboració dels voluntaris. El servei social que presten al nostre col·lectiu és importantíssim tant en l'àmbit emocional com físic. A més, són un suport ocasional, en les activitats dins del centre o en sortides, per als professionals que ens atenen. Ens acompanyen a la piscina, les tasques de l’hort, sortides al teatre, al Tibidabo, a l’hípica o ens toquen música. Sense el suport dels voluntaris hauria estat més complicat tot.

Un dels papers que desenvolupen els voluntaris en el nostre col·lectiu és el difícil repte de la integració social, ja que la persona voluntària construeix un pont entre la persona amb discapacitat i la societat. Aquestes persones, en donar la seva ajuda desinteressadament, trenquen els esquemes de rutina implantats en el centre. Això fa que les experiències amb els voluntaris siguin una font d’entusiasme per al centre, ja que es crea una interrelació dinàmica i divertida, a més d’establir un afecte recíproc.

Els beneficis emocionals són mutus. Encara que sembli que sortim guanyant les persones que requerim l’ajuda, moltes vegades m’han comentat que nosaltres també els aportem a ells força i els encoratgem a continuar amb el servei. El que no s’imaginen és el que suposen per a nosaltres. Són uns amics d’allò més entranyables i, si algun no pot venir, els trobem molt a faltar i intentem tornar-los a veure.

A Maribel, Lurdes, Borja, Juan, Manon, Jesús, Nick, Guadalupe, Neus, María, Toni, Quentin, Victor, Marc i d’altres, la llista seria interminable, però ells saben que els portem en el cor. Tenim la gran sort de compartir experiències úniques, moments de felicitat i trossets de vida. Per això, per als que van passar pel nostre camí i per als que continuen caminant al nostre costat... MIL GRÀCIES!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article