Quina és l’aportació de les entitats d’acció social?

La crisi sanitària i social provocada per l’epidèmia de la Covid-19 està fent qüestionar i replantejar moltes polítiques públiques i, alhora, és una oportunitat de fer evolucionar i redefinir els models de funcionament vigents: en l’àmbit de l'administració, empresarial, educatiu, social...

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) té el repte d’entomar aquests canvis i millores en l’àmbit de la protecció social, de les polítiques d’ocupació com a eina d’inclusió social, de l’atenció a les persones més vulnerables. Necessitem, doncs, un Departament enfortit, en recursos personals i tècnics i en dotació pressupostària, que sigui capaç de donar impuls a un Sistema Català de Serveis Socials que haurà de fer front els pròxims anys a les conseqüències socials d’aquesta pandèmia: augment de la pobresa econòmica, els índexs d’atur, precarietat del treball, manca d’habitatge...

En aquest context, quina hauria de ser l’aportació de les entitats d’acció social? D’entrada, la de donar continuïtat a la gran diversitat de serveis i dispositius assistencials que atenen els sectors i les persones amb situació més vulnerable: infància, gent gran, discapacitats, persones sense llar, persones en exclusió social, amb problemes de salut mental o d’addiccions...

A Catalunya són moltes les associacions, fundacions o cooperatives sense afany de lucre, que de forma quotidiana fan costat, acompanyen i treballen per la promoció i l’autonomia de les persones en risc de caure en l’exclusió social. I cal recordar que ja fa molts anys que es va superar el paradigma assistencialista i que les entitats que col·laboren amb el Departament van desenvolupar un paradigma d’atenció orientat a millorar la qualitat de vida i la promoció de l'autonomia personal, centrat en les necessitats de les persones, i fortament vinculat amb la dimensió comunitària.

I aquestes entitats ho fan comptant amb equips professionals solvents i compromesos. Segons dades de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2018, el Tercer Sector Social compta amb 94.500 professionals contractats. Podem afegir a aquesta realitat tota l’aportació complementària del voluntariat vinculat (promogut, format, acompanyat...) a aquestes entitats.

Tornant a la pregunta que encapçala l’escrit volem afirmar que aquesta gran xarxa d’entitats, i de persones professionals i voluntàries (que no deixen de ser ciutadania organitzada), són un element clau per garantir la cohesió social a les nostres ciutats i pobles.

Però aquesta tasca, aquesta contribució no es pot donar sense la imprescindible coordinació i suport amb les administracions pertinents. En aquest sentit el lideratge del DTASF ha estat clau i ho seguirà estant per fer viables totes aquestes valuoses xarxes d’atenció a les persones.

Al fil d’aquestes reflexions ens atrevim a compartir el neguit que genera que al nou Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024 (PESS) que està impulsant el Departament, en la part de diagnòstic de l’informe, s’afirma que la diversificació de provisors de serveis és una feblesa del sistema (pàgina 29) i que a escala global dona poca rellevància a l’aportació actual de les entitats socials.

És cert que hi ha molts proveïdors, però des de la nostra perspectiva, més que una feblesa és una característica molt valuosa del Sistema Català de Serveis Socials. Malgrat els reptes de coordinació i interlocució, aquesta diversitat permet precisament una bona implementació territorial, una dimensió comunitària de base, una implicació de la societat civil organitzada, un voluntariat de qualitat...

D’altra banda, l’anterior afirmació obvia o oblida l’esforç per part de les entitats d’acció social de coordinar-se i organitzar-se en federacions de segon nivell per facilitar aquesta interlocució i construcció corresponsables dels serveis socials. ECAS, des de la perspectiva transversal de la lluita contra l’exclusió social, fa més de 15 anys que ho fa. També és rellevant el parer aglutinador d’entitats de tercer nivell com la Taula del Tercer Sector o la Confederació.

La llarga trajectòria de sintonia i compromís amb el DTASF fa que ens reconeixem i estiguem alineats amb les polítiques socials que es desenvolupen; i que conjuguen de forma genuïna dos aspectes que fan aquest Departament singular: la mirada global bio-psico-social de la persona que permet cercar intervencions holístiques i d’altra banda la mirada de la persona com a ciutadà i, per tant, com a subjecte de drets i deures.

Des d’aquesta realitat el Departament podrà seguir comptant amb les entitats catalanes d’acció social per al desenvolupament d’aquest PESS i, per sobre de tot, amb el nostre compromís per col·laborar per una societat més justa i inclusiva per a totes i tots.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article