Autoaprendre: base per l’excel·lència personal

Avui us convido que fem una repassada a una funció mental que guanya especial protagonisme en les noves dinàmiques en un context de molt ràpida transformació: em refereixo a la necessitat d’autoaprendre com un factor estabilitzador del valor personal.

Aquest és un dels primers entrenaments que fem des del projecte Aula Actual als becaris i becàries de la Fundació AGBAR —i a qui nosaltres fem un acompanyament personalitzat— com a part important de la seva preparació per gestionar el futur.

Aquesta necessitat d’autoaprendre també la treballem en els tallers de reforç mental per a persones grans. L’edat carregada d’experiència, pot estancar-se en el passat i perdre de vista la necessitat d’adaptar-se a noves maneres de conviure socialment i aprofitar millors recursos per a guanyar qualitat de vida.

Si ho mirem bé, aprendre és una exigència de vida connectada al nostre desenvolupament físic i mental. Estem programats i programades per evolucionar. El saber ens enriqueix, la ignorància ens afebleix i perdre la capacitat de seguir creant valor personal ens situa en una posició de risc. Autoaprendre ens aporta autonomia per a obrir-nos camins de futur.

Hem de saber escollir en cada moment aquells coneixements i experteses que ens exigeixin els nous escenaris que vindran, tant en l’àmbit professional com en el nostre posicionament social.

Permeteu-me que destaqui alguns factors que ens faciliten optimitzar el nostre potencial d’aprendre amb iniciativa pròpia, és a dir, autoaprendre: el factor bàsic és entrenar el sentiment de valor personal. Ens diu la neurociència que pensar que una persona és capaç o incapaç d'afrontar una situació fa que el cervell aporti més o menys energia creativa i aprofiti millor o pitjor la informació que hi tenim arxivada i la nova que li aportem.

Això té a veure amb com ha funcionat la creació del nostre autoconcepte al llarg del nostre itinerari de vida. En aquest procés té molt a veure la nostra estructura emocional. Com diu Daniel Kahneman, que va ser Premi Nobel d’Economia, el 80 % de les decisions que prenem estan condicionades per les nostres emocions.

Haver construït un base emocional positiva ens ajuda a assumir els errors i fracassos com una part de l'aprenentatge: ens empeny a ser persones atrevides. Autoaprendre exigeix experimentar i l'experimentació a vegades ens demostra que la hipòtesi que havíem definit estava equivocada. Rectificar i seguir buscant les millors solucions és l’aprenentatge més consistent.

Els becaris i les becàries abans esmentades que donen suport a alumnat de l’ESO i batxillerat amb rendiments insuficients, el primer que cuiden en cada alumne és ajudar-lo a desenvolupar un conjunt de petites experiències al seu abast, que pugui resoldre amb petits suports, però amb major protagonisme d’ells o elles mateixes. Els donen confiança perquè aprenguin a pensar sense por. En veure que fàcilment poden superar la falsa barrera de feblesa mental i constatar que amb esforç i atenció són capaços de millorar els seus resultats escolars, guanyant seguretat, empenta i capacitat cognitiva.

Un altre factor important és l’actitud i la sana ambició de voler saber: desitjar estar al dia per a no perdre l’espai competitiu guanyat.

Aquest atribut va associat a un altre: desenvolupar la curiositat i l’observació. Això ens obra una finestra que ens permet visualitzar el què hem de fer, el què fan persones rellevants i practicar el que Peter Drucker en deia la imitació creativa: enriquint-nos amb les seves bones pràctiques adaptant-les a la nostra situació i capacitat.

Un altre factor que va lligat a l’autoaprenantge és saber desaprendre a temps: aquelles rutines i pràctiques de treball que ja han quedat desfasades. Això no resulta fàcil perquè suposa sortir de la zona de confort i de domini de procediments i haver d’assimilar-ne de nous, en allò que no ens sentim persones expertes.

Autoaprendre allò que ens pot aportar més valor afegit també exigeix dominar canals d’informació consistent i molt diversificats. Aquest recurs i la connexió amb àmbits de suport per l’aprovisionament de nous coneixements ens fa més assequible guanyar polivalència professional i incrementat la capacitat adaptativa a noves oportunitats i exigències.

Si som persones capaces de crear una estratègia personal de convertir en factors de domini aquests punts esmentats, no solament tindrem opcions de futur, sinó que gaudirem més, perquè ens sentirem persones enfortides i ben acompanyades de recursos per l’èxit en el treball. Si encara no ho hem treballat prou, comencem-ho a fer. Mai és tard per superar-se.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article