Covid-19 i drets dels infants: on som i com hem de seguir

Ja fa més de cinc mesos des d'aquell 12 de març en què les escoles i les activitats extraescolars van tancar les seves portes i els infants, grans i petits, van quedar confinats juntament amb els seus familiars i/o amb altres persones amb qui conviuen habitualment per prevenir l'expansió de la Covid-19. Després de tot aquest temps convuls, com estan els nens i nenes? On han quedat els drets dels infants i adolescents?

El president del Comitè dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides, Luís Pedernera, ho ha dit ben clar: “Les evidències científiques indiquen que la Covid-19 no afecta de forma important als menors d'edat però les decisions que s'han pres [per fer front a la pandèmia] sí que estan afectant significativament les vides dels nens i nenes”. De fet, amb el pas dels mesos i contràriament al que es va pressuposar inicialment, s'han publicat evidències afirmant que els infants són menys transmissors del virus que les persones adultes, però en canvi se'ls va imposar el confinament més estricte. De fet, els ciutadans i ciutadanes entre 0 i 17 anys van ser l'únic grup de població que va tenir absolutament prohibides les sortides al carrer des del primer moment i fins al cap de sis setmanes. Malgrat que sabem que l'espai públic garanteix necessitats vitals de la infància i iguala oportunitats de salut i de joc, les condicions de confinament van comprometre fortament aquests drets.

I és que, el confinament absolut dels infants es va decretar des d'una perspectiva adultocèntrica, que no va tenir en compte els impactes específics de les mesures decretades sobre la infància, i també va ser etnocèntric, perquè no va tenir en compte la diversitat ètnica i cultural de molts dels nostres infants, ni les desigualtats en les condicions de vida, que també configuren necessitats diferenciades. L'aplicació d'una perspectiva únicament sanitària va obviar la necessitat de conciliar el dret a la salut amb altres drets com el dret a una vida digna (amb especial duresa pels infants que van quedar sense una alimentació garantida o que van haver de passar el confinament en habitatges molt precaris), el dret a l'educació, a les activitats culturals i de lleure, o el dret al joc. Així ho va denunciar Luís Pedernera en la conferència ‘Covid-19, els drets de la infància contra les cordes‘ (UNICEF-Catalunya) i va assegurar que la manca de mirada holística ha perjudicat molts nens, nenes i adolescents i que, precisament per evitar aquests danys previsibles, el 8 d'abril, tres setmanes després de l'inici del confinament, el Comitè dels Drets de l'Infant va fer una crida als Estats per protegir els drets dels infants i adolescents amb 11 recomanacions específiques per reduir al màxim els greus efectes físics, emocionals i psicològics que es derivarien del confinament.

La vulnerabilitat dels infants, augmentada per les mesures per fer front a la Covid-19

En temps de confinament i postconfinament hem sentit a dir per moltes institucions i referents en infància que, amb la crisi originada per la Covid-19, plovia sobre mullat. Les observacions del Comitè dels Drets de l'Infant a l'estat espanyol l'any 2018, ja alertaven que la lluita contra la pobresa infantil havia de ser una prioritat (abans de la pandèmia ja afectava tres de cada deu infants de Barcelona, Catalunya i Espanya). I més recentment (abril 2020), el Relator Especial de les Nacions Unides per l'extrema pobresa i els drets humans ha afirmat que “les polítiques adoptades a Espanya per eliminar l'extensa pobresa infantil són vergonyosament insuficients i representen tant un fracàs moral com una ferida econòmica autoinfligida”.

Les diferents recerques socials d'urgència sobre l'impacte de la Covid-19 en la infància, ens informen que la pandèmia està tenint conseqüències molt greus sobre el mercat de treball i suposa un empobriment econòmic de moltes famílies, amb el consegüent augment de la pobresa infantil. A més se'n deriven altres conseqüències, com l'augment de l'estrès i problemes de convivència a les llars, augment de les desigualtats educatives, del pantallisme i baixa activitat física, i més problemes psicològics i de salut mental entre els infants i adolescents.

Continuar vetllant pels drets dels infants en el context actual: quines són les prioritats?

El confinament sobtat d'un dia per l'altre va significar posar moltes famílies contra les cordes i deixar molts infants i adolescents en situacions d'extrema vulnerabilitat. “Els infants i les famílies s'han vist abandonats a la seva sort”, diu Pedernera i això no hauria d'haver estat així perquè, per molt que la responsabilitat de cuidar els infants és de les famílies, hi ha una responsabilitat prèvia, que és social i estatal, de garantir que les famílies tenen els mitjans per desenvolupar el seu rol de cura dels nens i nenes (art 27 de la CDI).

A banda d'acompanyar més i millor a les famílies, una extensa consulta del grup de treball d'infància i igualtat d'oportunitats del Consell Municipal de Benestar Social (conformat per 50 entitats públiques i privades) ha assenyalat quatre prioritats d'actuació per al govern de la ciutat: 1) garantir els mínims necessaris per a tots els infants, 2) lluitar contra les desigualtats educatives, 3) protegir els infants de qualsevol forma de maltractament o violència i 4) escoltar els infants i adolescents garantint vies de participació permanents. Aquest juliol s'han presentat al Pacte per Barcelona que, en la seva versió final -basant-se en un treball coordinat amb diversos agents socials i econòmics de la ciutat- s'ha fet ressò de les tres primeres.

Tanquem aquesta reflexió fent esment a la darrera, la d'escoltar els infants i adolescents, i ho fem retornant a Luís Pedernera, que va tancar la seva conferència amb la següent reflexió: “Haurem de fer un lloc als nens i nenes, acompanyant-los i proporcionant-los informació clara i adaptada; però mai més no podem pensar que això ho resolem entre quatre parets sense escoltar els infants, sense escoltar les famílies i sense escoltar els actors que estan treballant per i amb la infància”. Malauradament aquesta prioritat se li ha escapat al Pacte. I a les que treballem per avançar en l'exercici progressiu dels drets dels infants ens pertoca seguir posant sobre la taula aquesta necessitat, que és també un dret (article 12 CDI), per evidenciar-ne la importància.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article