Mantenir la motivació en temps de pandèmia

Fa molts mesos que patim la pandèmia de la Covid-19. Hem passat per fases molt diverses: escalades, desescalades, confinaments perimetrals, confinaments parcials, confinaments totals, desconfinaments. Passes endavant i passes enrere. Com sempre, tot un repte a afrontar en el camí de la vida.

Aquestes darreres setmanes, s'han publicat alguns estudis sobre la repercussió emocional que el període de confinament ha provocat en la ciutadania del nostre país. I, efectivament, s'afirma el que ja sospitàvem: el tancament al domicili durant tant de temps ens ha afectat en l'àmbit emocional, sobretot a les persones més joves i, també, a les persones més vulnerables pel fet que les condicions del seu confinament han estat molt diferents de les de la mitjana de la població. És molt complex per una família nombrosa viure en un espai molt reduït sense poder sortir. També ho és, per exemple, quan en un pis han de conviure diferents famílies que estan compartint habitatge. O bé, per una família amb set persones viure en un habitatge de 40 metres quadrats... Per tant, les repercussions emocionals són molt grans.

Les entitats socials, principalment les del tercer sector, hem estat fent atenció d'emergència en primera línia. Hem estat entitats de serveis essencials, encara que no se'ns hagi reconegut com a tals, però hem mantingut una feina social importantíssima en el període en què les úniques notícies que sortien a la premsa eren les relacionades amb l'emergència sanitària.

Ara estan començant a sortir les primeres dades de l'emergència social que vam començar a patir arran del confinament i que, desgraciadament, van en augment i es perllongaran en el temps. Són xifres esgarrifoses, que ens han de fer reaccionar com a societat. No podem seguir malbaratant en tots els sentits, perquè està en joc la supervivència de moltes persones i famílies. Segur que tots coneixem a famílies properes que estan patint els efectes econòmics i socials de la pandèmia.

Malgrat tot, les persones que ens trobem en primera línia d'atenció social no podem caure en el desànim encara que els escenaris que ens trobem, dia sí i dia també, ens arrosseguin cap a un enfonsament psíquic i anímic. Hem de mantenir la motivació ben alta, entre altres coses, perquè els ànims i les motivacions de les persones que estem acompanyant depenen, també, del nostre estat d'ànim. Sempre hi ha motius pels quals seguir lluitant, en mig de tant desencís i tanta foscor.

En cap cas estem disposats a rendir-nos i a defallir, perquè seguim creient en les persones, en la societat i en els canvis possibles, per a construir una nova societat fonamentada en la convivència i en el fet de compartir. Es tracta de fer front a una supervivència col·lectiva, que passa per damunt de l'egoisme personal.

Seguim fent una crida als nostres representants polítics, als quals hem posat al capdavant de les diferents administracions públiques, perquè apostin per les persones i, especialment, per les persones més vulnerables. Precisament, els hi hem posat per afrontar les dificultats i donar-hi solucions. En els moments de tranquil·litat i placidesa, és relativament fàcil governar, però quan es demostra la seva qualitat humana i política és en els moments de gran complexitat.

Les entitats del tercer sector social hi hem sigut, hi som i hi serem. Però exigim a les administracions públiques que també hi siguin i ens donin tot el suport que necessitem.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article