Vivint en la incertesa

Com ens afecta la situació d'incertesa que fa sis mesos ens acompanya cada dia? Potser no ho hem pogut analitzar, ja que amb prou feina tenim per tirar endavant la complexitat del dia a dia, amb l'esforç que comporta en l'aspecte personal, familiar, professional, en les relacions amb els altres i amb l'entorn. La incertesa ens és companya de viatge en l’aventura de viure, però la pandèmia n’ha augmentat un grau més, amb afectació en tots els àmbits de la nostra vida.

Hem vinculat el terme incertesa amb la filosofia de la complexitat. Aquest pensament és aportat per Edgar Morin, pseudònim del filòsof Edgar Nahoum. Una de les seves aportacions és la idea de complexitat, el realisme complex, fonamentada en la idea que no hi ha relació entre allò que ens proposem i el seu resultat. El realisme complex assumeix una incertesa in-eliminable sobre la realitat. El pensament sobre la complexitat ens fa adonar del fet que les coses, les idees i la nostra manera d'entendre-les i practicar-les es teixeix conjuntament.

La complexitat seria un intent d'anar més enllà del pensament reduccionista, centrat en les parts i el pensament holístic, centrat en la totalitat. Per entendre, aprendre i practicar tot això, ha elaborat un mètode que ell mateix defineix com a camí o estratègia d'aprenentatge i que ens serveix per copsar la complexitat.

La complexitat porta implícita la incertesa, perquè cada acció està oberta a l'inesperat, al que és nou, a l'accident que escapa de la intenció dels qui l'han provocat quan entra en el joc de les múltiple intro-retro-accions del medi que intervé.

En aquest paradigma tot interrelaciona amb tot d'una manera sovint imprevista i imprevisible. Aquí podríem posar el conegut exemple de “l’efecte papallona”: fets infinitament petits poden tenir grans conseqüències.

Per tant, la vida és incerta, per naturalesa, però nosaltres tenim necessitat i tendència a construir-nos entorns i situacions estables i previsibles perquè això ens dona seguretat i sensació de control. Tot és incert, però una de les maneres per guanyar confiança i seguretat és adaptant-nos a aquesta incertesa. Gestionar la incertesa és un repte, ja que conviure amb canvis constants demana una bona dosi d'habilitats i d'aspectes a tenir en compte.

La incertesa no és una emoció, però ens genera emocions: angoixa, por, tristesa, inseguretat. Emocions que ens ajuden a posar en marxa plans d'acció, cal observar-les, aquestes emocions, i no lluitar contra elles.

Per tant, discriminem el que no podem controlar, per acceptar-ho i prou.

Intentem acceptar, també, el moment en què estem vivint. Per això hauríem d'integrar la situació que vivim en el nostre moment vital i trobar-hi un sentit. És buscar la part positiva, el que ens aporta la limitació, valorar el que tenim i que, potser, no ens n'adonem.

Viure el present, com es diu ara, és una bona opció, però no és fàcil, ja que comporta només centrar-nos i intentar fer i resoldre el que està present en el moment en què ens trobem. Tenim la tendència d'anticipar i voler resoldre possibles esdeveniments futurs, però, possiblement, ni arribaran a passar. Per ajudar-nos a viure el present hi ha diferents eines que ens poden ajudar: ioga, meditació, altres tècniques de relaxació, escoltar música, pintar i dibuixar, activitats que ens agradin, etc.

Observem les situacions des de la distància. No és fàcil observar com si estiguéssim fora del lloc on es dona la problemàtica. Ho podem fer situant-nos en un altre espai (com si sobrevoléssim el lloc on hi ha el problema) o situant-nos deu o 15 anys més endavant.

I, per últim, tinguem clar què depèn de nosaltres i què no en depèn. De tots els temes que ens preocupen, hi podem fer alguna cosa? I, si és que sí, centrar-nos en allò que hi podem fer i, si és que no, no capficar-nos en el tema. Centrem-nos, només, en el que podem fer. Si dediquem l'energia i l'atenció a coses on no podem actuar perquè no depenen de nosaltres, estem perdent la nostra energia i només augmentem la preocupació.