Les morts de la Barceloneta eren evitables

La crisi de l'habitatge al país té conseqüències. No és la primera vegada que hi ha persones mortes “per un curt circuit” en un habitatge. Però darrere aquest problema elèctric hi ha pobresa derivada, en gran part, per haver de pagar un percentatge massa elevat del sou per un sostre. En aquest cas, 700 euros per un quart de casa, un habitatge minúscul per set persones adultes al que han hagut d'acostumar-se molts veïns i veïnes de la Barceloneta. “

Aquesta crisi de l'habitatge deixa a la gent en la màxima precarietat encara que estigui treballant. Però si a més hi afegim la precarietat laboral, tot plegat es converteix en una autèntica bomba social que va esclatant cada dia a diferents barris en forma d'incendi, de desnonament o d'impossibilitat de poder fer una planificació vital a mitjà termini. En alguns casos també esclata en forma de tragèdia com la de la Barceloneta.

En l'actualitat ja no valen els simbolismes, ni els tweets, ni les reunions amb bones intencions. Cal una política valenta i concreta que arraconi els fons voltors i els grans propietaris que han decidit arruïnar la vida de moltes veïnes i veïns de les nostres ciutats.
Promoure polítiques que aplaudeixin plataformes com ara AirBnB, responsables en part de l'especulació més salvatge del dret a l'habitatge, no és una bona notícia. I no es pot pretendre enganyar la gent fent contents a uns i als altres. Amb la crisi actual no és possible fer cap equilibri perquè la balança ja fa massa temps que ha caigut cap a una banda.

Convertir un dret bàsic en negoci ens ha portat, durant la pandèmia actual, a descobrir situacions que estan esclatant d'una manera massa accelerada per a poder-la aturar si triguem massa a posar-hi solució política concreta i efectiva. Famílies senceres vivint a habitacions en pisos compartits en condicions indignes en un país que sempre ens han fet creure que tenia un estat del benestar admirable.

I és que mentre alguns lobbies s'organitzen per demanar subvencions a fons perdut tenim a molts veïns i veïnes que ni tan sols poden arriscar-se a fer-se proves de la Covid-19 per por a perdre el sostre, la feina i la possibilitat de comprar-se aliments. És tan cru com això. Això sí, molts dels que demanen ajudes per mantenir els seus negocis mai han repartit els guanys que han tingut anys enrere. Altres persones no poden demanar ajuda a fons perdut i han d'aguantar com el sistema, de forma persistent, no els permet tenir una vida amb un mínim de dignitat i de marge per escollir.