El desig de ser una professió

“El desig mai es satisfà del tot” (Jaques Lacan)

“El coneixement és l'ull del desig i pot convertir-se en el pilot de l'ànima” (Will Duran)

“Els desitjos no canvien res. Les decisions ho canvien tot” (trobat a Internet)

El desig de ser, de pertànyer a algú o algun lloc. El desig de ser amat, de tenir sexe, de poder canviar el món. El desig de ser utopia, de voler creure en un món diferent, sense pors ni limitacions que ens imposen els que manen i els que ens haurien de protegir, que curiosament és el seu desig. El desig de servir els altres.

Desitjar forma part de l'essència de l'ésser humà, des del seu naixement i aparició a la Terra. El desig es troba en totes les àrees humanes i de la vida. És molt humà desitjar i gràcies a aquest desig han passat coses al llarg de la història de la humanitat, algunes positives i que han ajudat a créixer i evolucionar a la humanitat i altres que ens han fet tot el contrari però ens han avisat fins que punt l'home és un llop per a l'home i allò que pot aconseguir la competitivitat humana i la falta de solidaritat i respecte vers l'altre i la diferència.

El desig és part essencial de qualsevol professió relacionada amb la cura de persones. Qui, sinó, podria fer-se cura dels invisibles, de persones que viuen al carrer i no tenen una llar, persones que ja ningú vol cuidar, per les raons que siguin, persones malaltes o, simplement, persones que estan a punt de desaparèixer d'aquest món, a punt de deixar de ser-hi, no ho desitgen però si ho assumeixen. Qui si no pot cuidar fins i tot als familiars de tots i totes ells i elles, amb cura, amb desig d'ajudar, de posar paraules que altres no hi saben posar. Sense aquest desig d'ajudar, i per molt bo que un professional sigui, és molt difícil saber què fer en aquests moments i com fer-los.

Els professionals de l'acció social, treballadors, educadors, integradors socials..., haurien de tenir aquest desig en la seva professió, aquest extra que complementa la seva formació i que podríem relacionar amb la vocació. Sense el desig de cura, d'ajuda, de canvi envers les persones, ens podríem plantejar perquè som professionals de l'acció social. És important aquest desig pel plus que ens dona, sobretot en situacions límits, ja sigui per l'entorn i la història de vida dels i les nostres usuàries com d'un context més general com pot ser un conflicte bèl·lic, una recessió econòmica o el context actual de convivència amb la Covid-19 i la por que ens imposen els que manen, basat en l'educació de la por i del control d'altres temps que hauríem d'haver oblidat.

Sense aquest desig és impossible haver treballat com s'ha treballat dins de les institucions i els centres de cura a les persones. Sense aquest desig, no es pot entendre l'esgotament mental i físic al qual s'ha arribat i a les queixes de millora perquè això no torni a passar. Sense aquest desig no és possible pensar que els i les nostres usuàries s'hagin sentit estimats i protegides, cuidats i cuidades, atesos i ateses. Sense aquest desig, les famílies no haurien estat agraïdes per la feina realitzada en plena crisis i, tampoc s'haurien sentit acompanyades en els diferents processos viscuts. Sense aquest desig molta gent es sentiria que pertanyia i pertany a la por i a la crisi però no és vida, en la convivència amb la crisi. I aquest desig de vida, només ho pot donar el desig d'ajudar als altres, de tenir cura, de creure en el canvi de les persones. Simplement ho pot donar el fet de desitjar ser professional de l'acció social i, per descomptat, professional de la cura a les persones en diferents àmbits i institucions.

Gràcies a tots i totes les professionals que han fet possible tot això i faran que així sigui durant el temps que duri la pandèmia que ens envolta. I  gràcies també als futurs professionals que amb el seu desig podran aconseguir un canvi en aquest món que es trenca i es tensa cada cop més gràcies a l'acció del propi ésser humà. Gràcies a tots i a totes aquelles professionals que amb el seu desig de ser, han aconseguit treure un somriure als seus usuaris i usuàries i de retruc als seus familiars. Gràcies pel vostre desig.