Que la por no esdevingui fòbia ni l'alegria eufòria

Que la pandèmia de la Covid-19 ha impactat en la salut física i mental de la població és un fet. Diversos estudis posen de manifest com s'han agreujat problemàtiques de salut mental ja existents i han augmentat patologies relacionades amb l'ansietat, l'estrès i la depressió.

Qui no s'ha sentit desbordat emocionalment en algun moment des de l'inici de la pandèmia? Persones grans aïllades dels seus familiars per por a contagiar-los, persones adultes confinades soles a casa, joves connectats a la seva xarxa personal a través de les xarxes socials, adolescents hiperconnectats amb el seu grup d'iguals, infants tancats a casa enfilant-se per les parets, famílies sobrecarregades per les cures familiars, l'educació en línia, el teletreball i el treball presencial... Professionals sanitaris, de l'acció social, de l'atenció a les persones, dels serveis essencials sobreexposats i saturats. Pèrdues familiars, personals, econòmiques, socials i culturals. Totes i tots hem estat exposats al patiment emocional durant el confinament. I seguim exposats després del desconfinament i en el retorn a l'activitat social i laboral.

Necessitàvem sortir de casa, relacionar-nos, respirar aire, desconnectar i carregar piles. Sabíem, perquè així ens ho deien els experts, que a l'octubre la situació canviaria i, davant la por a un nou confinament, molts han optat per viure el moment reprenent contactes socials i gaudint del bon temps com si res no hagués passat. D'altres, potser més preocupats, més anticipadors o potser més impactats per les conseqüències del confinament, han decidit limitar contactes, sortides, activitats socials i omplir el rebost. Talment com si es tractés de la faula de la cigala i la formiga. Entre els dos extrems també s'hi troben els que han viscut les vacances entre la prudència i la necessitat de retornar a un estat de “normalitat” real. No és pas el meu objectiu etiquetar ni jutjar quin comportament ha estat el més adient, sinó posar de manifest que el nostre comportament durant l'estiu té molt a veure amb com hem viscut l'inici de la pandèmia i el confinament, amb com ens ha afectat, com ens imaginem que serà aquesta tardor i amb quines eines comptem per gestionar-ho.

Responem al malestar en funció de les estratègies de les quals disposem per afrontar-lo. Negar, acceptar, deixar-se envair o transformar el malestar serà possible en funció dels nostres recursos d'afrontament. El malestar que sentim és legítim, lícit i necessari. Negar-lo no condueix enlloc. Davant el risc de contagi sentim por. Podem respondre a la por quedant-nos tancats a casa, fent vida normal prenent mesures de protecció o vivint la vida com si avui fos el darrer dia. Cada una de les opcions tindrà un impacte en la nostra salut mental, la clau està en trobar una resposta que ens protegeixi físicament però també mentalment. La manera com afrontem les situacions d'adversitat marcarà el nostre benestar emocional.

Que la pandèmia seguirà afectant el nostre benestar emocional és una realitat que cal afrontar de cara. Seguirem exposats a un context que no dominem, un canvi de mesures que no sempre compartirem, la incertesa d'un futur a curt termini i la por a les pèrdues, entre d'altres. Ni tothom viurà aquesta nova (que ja comença ser vella) situació de la mateixa manera ni tothom disposarà de les mateixes eines per afrontar-la. Per això és necessari vetllar per la salut mental de la població per evitar que situacions de malestar emocional puntuals esdevinguin problemàtiques de salut mental que es cronifiquin i enquistin.

Calen accions de prevenció i formació que dotin als adults, joves i infants d'estratègies per sentir i expressar allò que els està passant. Que puguin acceptar el que estan sentint sense negar-se el dret a sentir-ho i facilitar eines per respondre al malestar de manera adaptativa i funcional. Dit d'una altra manera, que la por no esdevingui fòbia sinó que es transformi en capacitats adaptatives per avaluar el risc i afrontar la situació que ens genera aquesta por. Perquè la por, si sabem com abordar-la, ens ajuda a avaluar els riscos davant d'una possible situació de perill i establir mesures per protegir-nos i cuidar-nos. La tristesa, la por, la ràbia, l'alegria, la felicitat... totes són emocions necessàries malgrat que algunes ens facin sentir millor que d'altres.

Són necessaris recursos i serveis que facilitin a les persones aquesta expressió emocional i, alhora, facilitin la detecció primerenca de situacions que poden requerir un acompanyament més específic i terapèutic.

El curs vinent serà complex i requerirà que professionals docents, famílies, adolescents i infants desenvolupin estratègies adaptatives a situacions que seran canviants. Caldran dosis de paciència, resiliència, gestió de l'estrès, la por, la ràbia i la incertesa. Però també seran necessàries dosis de bon humor, afecte, comprensió, proximitat i empatia. Caldrà trobar l'equilibri perquè l'escola sigui un entorn de seguretat física però sobretot de seguretat emocional. Haurem de normalitzar mesures de prevenció per la Covid-19 (mans, distància i mascareta), però per sobre de tot hem de poder normalitzar mesures de prevenció per millorar la nostra salut mental com SENTIR, EXPRESSAR I COMPARTIR allò que ens està passat.

Per a reduir l'impacte de la Covid 19 en la salut mental de la població cal que tinguem molt clar que la salut física i la salut mental han d'anar sempre de la mà.