La cultura és segura, i també cura

Mascaretes, controls de temperatura, líquids hidroalcohòlics i distància de seguretat. Aquests són alguns dels requisits que, com la resta de la societat, l'associacionisme cultural ha hagut de tenir en compte i aplicar per tal de poder seguir realitzant activitats, encara que sigui amb ocupacions de sales bastant més reduïdes de l'habitual. Només això ja és tot un mèrit aconseguit amb la campanya de reafirmació i d'orgull #CulturaSegura durant els mesos d'estiu.

Aquest esforç es podria veure descompensat per les expressions que s'han vist al carrer, per exemple, aquest cap de setmana a Vilafranca, amb centenars de persones sortint a celebrar la Diada de Sant Félix sense protecció; un fet que denunciem, ja que no representa el gruix dels esforços que s'han dedicat des del món de la cultura, la cultura popular i l'associacionisme a poder obrir els teatres i sales culturals amb total seguretat, i a oferir espectacles sense conseqüències sanitàries negatives.

No es tracta d'un rebuig qualsevol: el mes de juliol, el sector de la cultura va haver d'alçar la veu quan, dies després de la finalització de l'estat d'alarma, l'interès dels respectius governs s'encarava més a tancar recintes culturals que bars o restaurants. 'Per què els teatres han d'estar tancats i els bars es mantenien oberts?', es preguntava #CulturaSegura. L'estiu ens ha donat la raó: zero contagis en sales culturals, gràcies a la col·laboració de tothom, i als esforços i recursos abocats des de les entitats culturals.

Durant les més de catorze setmanes del confinament, la cultura no ha descansat. Els concerts per Instagram (gratuïts, gràcies a la bona fe dels artistes), les tertúlies i debats, les microobres de teatre, la música de cambra a distància, les manifestacions musicals espontànies als balcons, o les cercaviles des dels balcons (vegem l'exemple de la processó de Verges); van mantenir l'ànim de la gent en un moment en el qual cada dia havíem de comptar centenars de víctimes mortals, malgrat la bonança de l'eslògan 'Tot anirà bé'. Fins i tot no seria agosarat afirmar que, en un sentit metafòric, la cultura curava. També cura ara, en un moment en el qual les restriccions romanen, i el risc de brots va amunt i avall com la borsa.

Els zero contagis després de l'estat d'alarma a les sales teatrals que comentàvem abans, no fan més que confirmar aquesta idea base: la cultura és segura, i no ha donat cap motiu que justifiqui el tancament de sales i de teatres. Per tant, acabat l'estat d'alarma, i també ara: no hi ha cap motiu per tancar una font de vida com aquesta.

Les crides que apel·len al sentit comú de la ciutadania no poden ser debades. Les administracions locals tenen un paper molt important en aquest sentit per reforçar les consignes i la seguretat entre la ciutadania. Molts ajuntaments han optat aquest any per adaptar la Festa Major a altres formats que permetin adaptar-se fàcilment a la normativa sanitària, sense deixar de fer per exemple, concerts sense conseqüències. D'altres, amb dolor, com és el cas paradigmàtic de la Patum, s'han vist obligats directament a suspendre la festa, per incompatibilitat total. És per això que ens hem de mantenir alerta, i evitar segons quin tipus de manifestacions al carrer que puguin acabar perjudicant tots els esforços que s'estan fent per mantenir la cultura viva, i fora de qualsevol vinculació amb altres tipus d'activitats d'oci i oci nocturn que sí que han acabat provocant problemes de salut pública.