Deures d'estiu

El curs passat va ser ben estrany amb tot el quadrimestre final amb els fills/alumnes a casa. Ens vàrem comprar una impressora, vàrem aprendre a fer videoconferències, a compaginar feina i família, a sobreviure en una situació extraordinària.

En el nostre cas, la dinàmica de curs va reduir-se a rebre deures els divendres, una videoconferència setmanal per resoldre dubtes i un altre tipus de tutoria abans de l'entrega el següent divendres. El retorn de les tasques fetes era molt fluix per part de l'escola i no tenia present les recomanacions d'avaluar per aprendre (nosaltres vàrem decidir no intervenir i enviar les produccions dels fills sense esmenes).

Amb les notes de fi de curs van arribar una llista de “llibrets” a fer durant l'estiu. I ha estat durant les vacances que ens hem pogut dedicar a pensar amb més calma algunes estratègies que puguin ajudar als nostres fills en el seu procés d'aprenentatge.

Algunes de les que millor ens han funcionat amb el nostre fill de primària:

  • Trobar un moment estable diari on un dels adults de la casa pugui oferir suport sense estar pendent d'altres coses. Suport en el sentit de ser-hi, oferint l'espai necessari per al treball individual o del grup (ara hi entrarem). Gaudint de l'oportunitat de l'error i la descoberta pròpia. Especialment a punt per quan l'alumne-fill consideri que necessita l'adult.
  • Respectar els ritmes i les motivacions del fill-alumne. Els objectius diaris poden ajudar però no han d'escanyar l'agenda. L'estona de deures ha de ser agradable, distesa. Reconec que al principi en algun moment vàrem provar l'estímul del premi o l'amenaça del càstig, aquesta estratègia converteix aquella estona en secundària, en un tràmit a resoldre ràpidament. Cada vegada busquem més que no siguin “deures”.
  • Compartir amb un company. Al nostre entendre és important la dinàmica de treball més que el nivell de coneixements o l'eficiència. De nou, en aquests moments de distanciament social encara li hem donat més valor, gaudir amb algú d'una bona estona. Com adults descobrim com es respecten entre ells els ritmes de treball, com es donen pistes o es coavaluen. Aquí cal felicitar a l'escola, perquè es nota que el treball en grups cooperatius ha estat una dinàmica ben preparada. Com a pares ens hi hem aprofitat.
  • A casa hem fet servir la trucada de whatsapp, que es vegin les cares; la tasca que fa cadascú els obliga a descriure, a explicar-se. És fantàstic escoltar els seus raonaments. No intervenir quan escoltem un error permet debats molt interessants entre ells. A vegades fer una pregunta o donar una pista és més que suficient, però a casa estem aprenent a esperar abans d'intervenir.
  • No corregir-ho tot. A l'inici ens descobríem marcant totes les faltes en una frase o construint de nou els raonaments. I a poc a poc, hem après a insistir en aspectes que considerem clau i deixar la perfecció per un altre dia. I sempre que podem, començar reconeixent algunes de les coses que estan bé, aquelles que han suposat un esforç, que representen una millora o simplement ajuden a reforçar la confiança.
  • Buscar altres moments i contexts per establir connexions amb les tasques que s'han fet o per recordar-les. Com som presents, sabem què han fet i podem fer algun comentari en un altre entorn per donar significat en la vida real a allò que han treballat.
  • Respectar les diferents maneres de fer i buscar-ne de noves. No som experts en la pedagogia de les matèries dels nostres fills. Així que cada mare i pare ho explica com millor sap, com ell ho entén o com li van explicar a l'escola. A casa a vegades descobrim que la mare ho fa d'una manera, el pare d'un altre i el fill d'una tercera manera. Pot ser divertit comentar-les totes i deixar que el fill utilitzi la que tingui més sentit per a ell.
  • Creiem que és important ajudar a reconèixer el camí fet, l'aprenentatge que s'ha produït. Amb un enfocament més de reforç motivacional que d'avaluació. Aprofitar les oportunitats que anem trobant en els encerts per ajudar a superar les frustracions de les dificultats. Personalment, he trobat que això funciona en una doble direcció perquè m'ajuda per a enfortir la confiança en què d'alguna manera aprenem plegats.

Han estat llibrets d'estiu, a vegades amb exercicis més aviat repetitius, altres amb enunciats o paraules d'altres temps o entorns. Però han estat l'excusa per aprendre amb els nostres fills, per adonar-nos de què cal estar atents i partícips en el seu procés d'aprenentatge a casa i que la figura del mestre/adult ha d'estar present amb atenció.

Crec que a casa ara estem millor preparats si es torna a donar una situació de confinament. I, en la mesura del possible, m'agradaria fer un seguit de peticions als veritables mestres:

  • Entenc que cada família tindrà les seves dificultats, així que potser seria interessant identificar quins adults podran jugar un paper més actiu, de quines eines es disposen, etc. Identificar les oportunitats que ofereix la comunitat d'aprenentatge que conformen les famílies de l'aula.
  • Crec que idealment l'inici de curs hauria d'enfortir les competències digitals. Potser fins i tot, proposar algun tema en model “flipped classroom”, de tal manera que el treball a casa de preparació tingui després el suport a l'aula. Entre altres coses això voldria dir, ensenyar als alumnes, però també a les famílies, a utilitzar les plataformes i les eines oportunes.
  • Quan proposeu tasques, detalleu els objectius d'aprenentatge i doneu algunes pistes als tutors sobre les competències o els continguts claus a treballar. Doneu-nos idees a casa per a enriquir l'experiència d'aprenentatge. No dubteu a donar-nos instruccions clares i concretes si ho creieu oportú.
  • Proposeu activitats i dinàmiques de treball en grup a distància. Potser parelles estables? Seria fantàstic aquí tenir en consideració quins adults podran participar més activament per tal d'aprofitar les oportunitats i oferir ajuda on calgui.
  • Mestres, empodereu-vos. A casa necessitem mestres que se sentin forts, professionalment competents, líders. Vosaltres en sabeu més que nosaltres dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Ser humil també vol dir reconèixer el propi rol. Quan l'escola s'obre encara més per la pandèmia i incorpora als pares com a actors més actius s'hauria de fer més evident el vostre lideratge en aquesta comunitat d'aprenentatge.
  • Segur que alguns pensen que no totes les famílies poden o estan preparades per exercir aquest paper, que pot generar desigualtats. Potser sí. No ho sé. Però la intuïció em diu que negar la possibilitat, estrènyer el cercle per fer-lo més petit encarà farà perdre més oportunitats pel conjunt de la societat. Creure en una comunitat d'aprenentatge vol dir assumir el risc de confiar en el col·lectiu. Així que empodereu-vos mestres i empoderem-nos famílies.

M'agradaria pensar que la pandèmia ha d'oferir l'oportunitat de descobrir noves eines i aprenentatges, enfortir aliances entres les famílies i els mestres, redescobrir gaudir del moment dels uns amb els altres, de reconèixer el camí propi i el compartit. Convertir la por o el respecte per la malaltia en un motor positiu de l'escola i la societat que volem.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article