Les costures descobertes del sistema


El nombre de persones sense llar augmenta dràsticament a tota Europa i ciutats globals com ara Barcelona pateixen les greus conseqüències d'un sistema estructural feble, on les polítiques de prevenció no són suficients, on l'accés a l'habitatge és cada cop més un luxe i on la precarització laboral juga també un rol important. A tot això cal afegir ara la crisi de la pandèmia, que ha fet que per primera vegada les persones sense llar adquireixin cert protagonisme, ja que, en temps de confinament, van ser les úniques que van quedar a la vista de tothom. Llavors, es van articular recursos d'emergència per poder donar resposta temporal i poder assegurar un lloc segur per poder protegir-se de la Covid-19 o poder passar la malaltia. 

Sens dubte va ser necessari però no suficient. Ja fa anys que es posa en qüestió les polítiques adreçades al problema del sensellarisme i comencem a entendre que el que necessiten és una llar per tal de poder anar reconstruint i refent la seva vida. Programes com el ja conegut ‘Housing First’ posen l'habitatge al centre i paral·lelament acompanyen a les persones ateses des d'una perspectiva no intrusiva i respectant sempre les decisions de cadascú. Tot i que el ‘Housing First’ no evita que les persones caiguin en situacions de sensellarisme, és probablement la millor solució per a aquelles persones que ja estan en situació de carrer. Apostar per un habitatge normalitzat és apostar pel dret a l'habitatge, per la dignitat de la persona i pel dret de les persones a decidir sobre la seva pròpia vida.

Ara bé, en determinades situacions, com ara la de la pandèmia, comencen a veure's les costures d'un sistema ja de per si tensat i amb deficiències estructurals que caldria abordar de front. Persones amb necessitat d'anar a serveis especialitzats de salut i salut mental han hagut de quedar-se a casa esperant una trucada i un seguiment mèdic que no sempre ha arribat a temps. Els acompanyaments setmanals s'han hagut de fer via telefònica amb les conseqüències que això suposa (pensem en persones que no sempre tenen telèfon, ni internet, ni el nivell idiomàtic suficient per poder comunicar-se per telèfon), la recerca de feina ha quedat en stand by i el sistema per sol·licitar alguns tràmits de prestacions no ha funcionat amb la rapidesa esperada. Però no podem parlar de les costures del sistema sense parlar del dèficit de les xarxes comunitàries i de suport que tan necessàries són per a la vida de tothom i especialment de persones en situacions greus de vulnerabilitat. El sistema comunitari resulta deficient i excloent i expulsa a les persones que no encaixen, deixant-les als marges de la convivència veïnal i compartida.

En definitiva, el conjunt de suports ja de per si insuficients, s'han tensat de tal manera que les costures comencen a saltar. Fa només uns dies un informe assenyalava el fracàs de la implantació de la primera Estratègia Nacional per a persones sense llar que havia de començar el 2015 i acabar el 2019. El resultat ha estat una llarga llista de bons propòsits amb una manca de pressupost i coordinació, el que ha fet que el pla hagi estat molt deficitari. Ara és probablement el millor moment per prendre consciència que la resposta al sensellarisme no depèn només d'un subsistema social en específic, sinó que té a veure també amb la sostenibilitat de la vida basada en estructures de salut, d'habitatge, de relacions socials, i de serveis socials més generals. Cal entendre que les costures que es trenquen són les del sistema en general i afecten la totalitat de la societat. Hem de reforçar aquests grans sistemes si volem aconseguir abordar el sensellarisme d'una manera transversal, completa i exitosa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Javi prieto Barcrlona
1.

Discrepo. La metodologia housing first posa al centre a la persona, no l'habitatge. L'habitatge és l'eina per què les persones puguin millorar la seva situació juntament amb l'acompanyament. D'aquí la possibilitat de que l'acompanyament pugui donar-se més enllà del manteniment del habitatge (un dels principis fonamentals del housing first).

  • 2
  • 0

Comenta aquest article