Toca seguir defensant la nostra professió i la nostra tasca


“Ai mare, com ho farem???!!!”, “Doncs mira, pensava que seria pitjor...”, “Demanaré convalidació a magisteri!”. Són frases que segur moltes de vosaltres heu sentit o heu dit durant el confinament al vostre centre residencial.

Es va fer llarg? Sí. Va ser dur? Sí. Vam fer una feinada i vam demostrar, un cop més, ser grans persones professionals i molt necessàries? Un SÍ en majúscules.

Tota la situació excepcional viscuda per la covid-19 ha estat un aprenentatge constant en molts aspectes, però si parlem de l’ensenyament en línia durant els mesos del confinament, ens hem tret un màster.

Cada centre escolar i cada personal docent va actuar d’una manera diferent: alguns improvisant sobre la marxa, d’altres dedicant una horeta al dia i au, les persones més voluntarioses estant disponibles i atentes a tot allò que necessités l’infant o jove...

L’equip educatiu del CRAE, com n’estic segura que la resta dels equips d’altres serveis residencials, vam haver de posar tota l’organització i programació que sovint no trobàvem de l’altra banda. Ara comença (per fi!) un altre cop l’escolarització presencial, tot i que molt diferent de com la coneixíem. Podríem fer un llarg llistat de les dificultats que ens vam trobar i de les grans mancances del sistema educatiu. Però potser val més la pena centrar-nos en la part positiva, tot allò que vam guanyar.

A tot arreu s’ha sentit i llegit durant aquests mesos la dificultat de les famílies a l’hora de com assumir l’escola en línia, però no s’ha fet prou visible la realitat viscuda als centres residencials. Una de les nostres grans tasques és crear un ambient familiar al centre, i durant el confinament ho vam aconseguir. De famílies n’hi ha moltes i de molts tipus, i nosaltres ho som. I més important, hi som. Ens hem de fer més visibles, i els mesos passats ho hem pogut fer en certa manera amb els centres escolars. Han estat freqüents els comentaris dels tutors i tutores escolars on admiraven la feina que havíem fet com a professionals, i ara ens toca seguir defensant la nostra professió i la nostra tasca.

I si parlem de visibilitat, no podem oblidar els nostres nens, nenes i joves. Han demostrat tantes coses durant aquests mesos que és impossible resumir-ho aquí. Amb l’inici del nou curs escolar, ens tocarà recordar als claustres de cada centre escolar que els nois i noies tenen grans habilitats i capacitats, però que no poden fer-ho sols. L’acompanyament, adaptació i atenció que han tingut al CRAE han de poder tenir continuïtat en certa manera a l’aula.

Començarem el nou curs escolar amb l’esgotament acumulat d’aquests mesos, però sabent, tant els nostres nois i noies com l’equip educatiu, tenim la capacitat de molt més del que ens imaginàvem.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article