Recuperació sense corresponsabilitat?


És una obvietat que la pandèmia que estem vivint ha suposat un greu sotrac per a totes les persones sense excepció, i especialment per aquelles que han patit la pèrdua de éssers estimats. A més d’afectar a la nostra salut i vida, la covid-19 està afectant el sistema econòmic i l’estructura de treball i de sosteniment de la vida.

Com tot en la nostra societat d’estructura fortament patriarcal, la crisi sanitària també afecta de manera diferent i desigual a les persones segons han estat socialitzades com a dones o homes.

Els desequilibris que ja teníem ara s’han accentuat i les dones ens trobem en una situació encara més desavantatjosa que els homes per emprendre els reptes de la recuperació en l’àmbit econòmic i laboral.

I això seguirà sent així fins que a la nostra societat que es diu i es vol igualitària i feminista fem els deures i posem en el seu lloc la importància del treball que s’assumeix en les llars. I que això sigui reconegut amplia i públicament.

En aquesta crisi, com sempre, l'estructura patriarcal, que ha valorat el treball i tot allò de l’àmbit públic i que ha deixat en un segon nivell tot el pertanyent a l’àmbit privat, ha deixat caure de nou la llosa de la invisibilitat i menysteniment sobre la realitat quotidiana i imprescindible per al sosteniment de la vida humana que han liderat i protagonitzat les dones de manera majoritària.

La situació actual ens ha de dur a treballar més que mai per una recuperació amb una ocupació de qualitat, que tingui en compte el treball de cura i minimitzi les desigualtats de gènere. Volem tornar a la normalitat però a la força haurà de ser una normalitat diferent: no podem caure i repetir i fer més grans els errors del passat.

Per això, és imprescindible que construïm una economia que incorpori la perspectiva de gènere en tots els seus aspectes, tant pel que fa a en la reorganització dels temps de treball, com en la corresponsabilitat i cura, i que sobretot valori com es mereixen els sectors feminitzats d’atenció a les persones i manteniment de la vida.

Les mesures del Govern de la Generalitat des de l’inici de la crisi estan travessades per aquesta visió. Incorporar la perspectiva de gènere és una metodologia imprescindible per prendre les decisions que ens afecten i que aquestes no discriminin als sectors més desfavorits.

Quan es parla de corresponsabilitat moltes vegades els imaginaris socials porten a pensar que es tracta d’un tema que afecta només a les dones. Cal allunyar aquest pensament i tenir clar que els principis d’igualtat i corresponsabilitat suposen arribar a l’equilibri de responsabilitats familiars entre dones i homes sense que es produeixi cap pèrdua de drets, de manteniment del lloc de treball, ni d’oportunitats en la promoció i formació professional. Una societat igualitària és una societat corresponsable. Tothom ha de compartir el treball de la llar, de la cura d’infants i de persones en situació de dependència.

La realitat és tossuda i a les dones encara se’ns assigna com si fos natural la responsabilitat d’assumir les tasques de cura d’infants, persones amb discapacitat o malalties de les famílies, al mateix temps que no es reconeix ni es dona valor a aquesta tasca.

Compartir i repartir de forma equitativa les responsabilitats de la vida quotidiana, de la llar i de la família pot fer la vida més fàcil, gratificant i saludable. Ara bé, el rol de cuidadores assignat tradicionalment a les dones és una feina que pot arribar a tenir una càrrega personal, física i emocional molt forta si la persona que se n’encarrega ho fa sola. La incorporació de les dones al mercat laboral fa que, a més a més, aquesta responsabilitat es tradueixi en una doble o, fins i tot, una triple jornada (no remunerada).

No és una percepció. És una realitat que veiem cada dia en el nostre entorn i que també es veu en l’estadística: el 27,3% de les dones i el 3% dels homes tenen cura en solitari dels infants i joves de menys de 18 anys. El 26,3% de les dones i el 10,4% dels homes tenen cura en solitari de les persones de 75 anys i més. I el 33,5% de les dones i el 14,3% dels homes tenen cura en solitari de persones amb discapacitat. L’any 2018 pel que fa a les excedències per tenir cura de filles i fills i/o familiars, el 91,1% van ser demanades per dones mentre que el 9,8% les van demanar homes.

Fa pocs mesos, malgrat que el confinament va obligar, en la majoria dels casos, els homes i les dones a estar el mateix temps a la llar, les tasques domèstiques i la cura dels infants van continuar sent responsabilitat de les dones i els patrons i rols socials no van evolucionar com caldria: el 62% de les dones es van fer càrrec de l’acompanyament educatiu dels fills, en comparació amb el 38% dels homes. Abans del confinament, el repartiment era del 64% i el 36%. Curiosament, l’única feina de la llar on els homes van incrementar molt la participació va ser la compra, una de les poques i necessàries activitats que permetien sortir al carrer. Aquestes són dades d’un estudi realitzat per investigadores del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona.

Hem de posar-nos unes ulleres liles per evitar una sortida de la crisi desigual, ja que contràriament no ens en sortirem, només taparem forats. Caldrà estar amatents i dissenyar polítiques, entre d’altres, per fer front a la situació de les dones més desfavorides, a les dones en llocs precaris, a les dones del sector serveis en atur, a les dones en situació de pobresa i al capdavant de famílies monoparentals, a les dones que travessen situacions de violència masclista, a les dones que es vegin obligades a deixar la feina o demanar reducció de jornada per fer feines de cura, o a les dones que teletreballen perquè aquesta modalitat no els generi un impacte negatiu en la seva promoció.

Les mesures per construir la societat que volem han de tenir en compte aquesta realitat diferenciada dels gèneres, per tal que les conseqüències de la crisi no afectin més les dones del que ja ho estan fent. Això ens faria retrocedir en termes d'igualtat i no ens permetria avançar en la recuperació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article