La nova societat que no arriba

Fa mesos que es parla dels canvis profunds que provocarà la pandèmia i es diu que difícilment res serà igual que abans. Ens veiem obligats a reconstruir una nova societat i, personalment, em vaig imaginar que seria diferent. Vaig pensar que l’experiència viscuda ens faria rectificar errors del passat i modificar moltes coses per aconseguir un món millor, més just i més respectuós amb les persones i amb el medi. Però l’evolució que van prenent els fets sembla indicar que hem oblidat molt aviat allò que volíem canviar i tornem als mateixos errors, malgrat haver constatat que el model de vida que havíem adoptat no era òptim per generar benestar per a tothom. Ans al contrari, produeix desigualtats i pobresa.

Nombroses dades corroboren l’evidència de greus problemes socials, econòmics i sanitaris que patim, i que difícilment es podran superar en els pròxims temps. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha estimat que al nostre país l’atur arribarà al 20% i segons dades de l’EPA al mes d’agost hi ha hagut 3,8 milions d’aturats a Espanya i 480.642 a Catalunya, sense oblidar que entre els treballadors n’hi ha un 12% que són pobres.

Malgrat la treva en els desnonaments, a Barcelona hi ha 3.864 persones sense llar i a Catalunya 53.0000 famílies no tenen una llar adequada, el que ha provocat darrerament el ressorgiment de màfies que ocupen pisos buits de forma il·legal i els lloguen de manera fraudulenta a persones en situacions de gran vulnerabilitat. Es preveu que el PIB caigui més d’un 8% i Espanya és líder al món en nombre d’insolvències empresarials, amb un increment del 30%.

Philip Alston constatava com a relator especial de Nacions Unides sobre extrema pobresa i drets humans que, el 2018, el 26,1% de la població a Espanya i un de cada tres menors es trobaven en risc de pobresa o exclusió social, més del 55% de la població ha experimentat alguna dificultat per arribar a fi de mes i el 5,4% ha patit carència material severa.

Segons l’Informe Foessa, el resultat d’aquest escenari és que tenim una societat polaritzada, dividida en tres grans segments: un 45% de la població viu en plena integració social, un 35% té dificultats i pateix una precarietat permanent, i un 20% es troba exclosa sense possibilitats de sortir del pou.

Tenint en compte tot això, què cal canviar del model socioeconòmic per reconduir la situació? La pandèmia ha evidenciat i augmentat dèficits de caràcter estructural que venen de lluny i ja és hora de repensar i evitar errors del passat per reconstruir aquesta societat colpejada per la covid-19 que no ha estat capaç de respondre a unes circumstàncies extraordinàries i imprevisibles. Cal que cadascú des del seu lloc i les seves possibilitats es pregunti què pot fer o què ha de deixar de fer per canviar les coses, com ha de treballar per generar la nova realitat.

Replantejar les polítiques públiques i el model socioeconòmic per fixar uns nous paràmetres de creixement i de distribució de les riqueses és sens dubte un repte clau, però també cal cultivar les iniciatives de base comunitària que sorgeixen per transformar el seu entorn. Encara que siguin a petita escala, no les podem menysprear perquè cadascun d’aquests projectes innovadors que lluita de forma col·lectiva per la justícia social és un petit pas vers el nou model. Tot contribueix a forjar el nou pacte social que ha de modificar les dinàmiques dominants en els àmbits de les relacions laborals, la fiscalitat, l’habitatge o les lleis del mercat, a fi d’aconseguir la societat desitjada. És necessari valorar i impulsar aquestes accions, alhora que és urgent un canvi en les polítiques públiques perquè es fonamentin en el reconeixement dels drets de tota persona a gaudir de la garantia d’uns serveis i uns ingressos mínims per a una vida digna, un model just en les relacions laborals, un sistema fiscal amb major potencialitat redistributiva i un parc d’habitatge que respecti la seva funció social i acabi amb la mercantilització i l’especulació al voltant d’un bé de primera necessitat. En definitiva, cal que la reconstrucció enforteixi l’Estat de Benestar.

L’exigència d’aquests canvis profunds a la societat i especialment als nostres poders públics és una prioritat i una responsabilitat que tenim com a ciutadania, alhora que hem de participar i col·laborar de manera directa en la transformació que volem. En coherència amb aquest propòsit, el tercer sector ha aportat el seu esforç i expertesa davant l’emergència de noves necessitats i moltes entitats han cregut que calia actuar per trobar vies que ens portin cap al nou model. Fruit d’aquesta consciència i mentre no s’aconsegueix la nova realitat, el projecte Lliures (de pobresa, d’exclusió i de desigualtats) redobla esforços davant la situació generada per la pandèmia. L’última convocatòria d’aquesta aliança formada per Òmnium, Coop 57 i ECAS ha anat associada a una campanya de captació de fons per finançar-los i, alhora, conscienciar la ciutadania. La crida ha aconseguit reunir uns 200.000 euros per sufragar nou iniciatives arreu de Catalunya que contribueixen a fer realitat els canvis que volem per a la nova societat.

Vivim fets extraordinaris que haurien de ser l’argument més profund i de major força per comprometre’s per la transformació i la lluita per un món més just i equitatiu, on tothom tingui com a mínim les seves necessitats bàsiques cobertes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article