Selecció natural en un sistema assistencial de serveis socials

Aquest article no tractarà el tema de la selecció natural tal com la va popularitzar Charles Darwin i que ens ha arribat a l'actualitat. Amb selecció natural en vull referir a la sensació subjectiva que fa referència a la divisió que ha causat la pandèmia de la Covid-19 entre les persones amb “certes capacitats” i aquelles que eren “fills d'un sistema assistencial” en el que no van poder desenvolupar capacitats relacionades amb l'autonomia. Aquesta binòmia la centraré en el camp de les persones que passen i són usuàries dels serveis socials.

Dins un sistema encallat en respostes assistencials, la Covid-19 ha provocat una situació d'incertesa i, a la vegada, ha trencat pilars que sostenien la forma en la fins ara estava estructurat el sistema d'atenció, sobretot públic, de serves socials. El sistema afavoreix a les persones que tenen més capacitats per poder arribar i mantenir-se dins els circuits, tot fent arribar les demandes relacionades amb les necessitats que pateixen.

La tramitació de certes prestacions, i de la documentació annexa a moltes d'aquestes (tals com l'Ingrés Mínim Vital) en la que cada vegada més, s'exigeix certs coneixements informàtics o disposar d'ajut d'altres per a poder realitzar-les, fomenta l'exclusió de moltes persones que no se senten capaces per fer tals gestions o que no es troben dins d'aquest sistema, i no arriben mai.

Tot això s'agreuja pel fet que els sistemes que han atès aquests col·lectius fa molts anys que basen aquesta atenció en l'assistència de les demandes més bàsiques, oblidant el treball de potenciació (educació) de capacitats.

L'existència de dos grups

La sensació a la qual feia referència abans vers l'existència d'aquesta binòmia entre els “seleccionats” i les persones que presenten el col·lectiu amb més dificultats, la centro en la idea que tots formem part de diferents sistemes connectats entre ells, i que l'estabilitat de tots produeix el benestar, entès com aquella situació d'harmonia entre els diferents sistemes que conformen la nostra existència.

Aquelles persones que mantenien el sistema de relacions ver els altres, que es trobaven connectats a la xarxa social, i que a més a més, havien treballat una sèrie de capacitats com són l'autonomia, la recerca continua de la millora de les seves capacitats, semblen trobar-se en una situació més favorable per poder enfrontar aquesta situació d'emergència (malgrat les dificultats que ja de per si comporta) i per cobrir les necessitats que acompanyen a tots els sistemes, l'harmonia dels quals comporten el seu benestar.

“Els no seleccionats” fruit d'un sistema assistencial, basat en les urgències

N'hi ha un grup, “els no seleccionats”, que presenten més dificultats, i és el grup on més em centraré. Aquestes persones no són responsables úniques de la seva situació (com moltes vegades, són etiquetades de tal forma), sinó que responen a un sistema excloent que les ha atès “assistint” les seves necessitats (i molts cops, sense assistir), però no posant el focus en la millora de les seves potencialitats.

Podríem dir que els serveis que els han atès han centrat les respostes en l'assistència i no en l'educació, entesa aquesta última com l'acompanyament en les seves potencialitats per poder sortir de situacions d'una forma autònoma.

La Covid-19 ha causat situacions de molta vulnerabilitat, tals com la impossibilitat de molts col·lectius de poder cobrir de forma autònoma les seves necessitats.

Jo no dic que no són necessàries actuacions assistencials que cobreixin aquestes necessitats, però vull posar èmfasi en la idea que estem recollint les deficiències d'un sistema basat en respostes d'urgència, però no en respostes “educatives” que generen autonomia i que són el millor vestit per cobrir-se i fer front a la pandèmia.

Reflexió final

És difícil trobar respostes a moltes de les situacions que ens trobem als serveis socials. La pandèmia ha portat molts dubtes i ha generat praxis que posen en dubte temes tan importants com la confidencialitat, producte entre altres coses, de la utilització de les eines informàtiques o el teletreball que han passat d'una presència basada en casos excepcionals a la situació de protagonisme que ocupen avui dia.

Amb aquest article, he intentat posar l'ull en la necessitat de repensar el model d'atenció en serveis socials. Aquesta crida per un canvi de model ja estava abans tota aquesta situació, però queda clar que amb la pandèmia és, fins i tot, més urgent.

Crear espais de reflexió on podem posar a la taula totes les experiències que ens hem trobat en el dia a dia seria el primer pas cap a la necessària avaluació del sistema d'atenció a serveis socials i com poder prevenir possibles emergències futures.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article