El que la pandèmia ha silenciat


Dona la sensació que les persones amb diversitat funcional som un col·lectiu oblidat. O potser, no és una sensació... El que és un fet és que pràcticament en les notícies dedicades a la pandèmia, no ens han concedit ni dos minuts per a exposar les dificultats que les residències dedicades a atendre aquestes persones han pogut sofrir. Pel que he pogut deduir o escoltar, el personal d'aquestes residències ha hagut de superar tota mena d'obstacles, en tots els sentits, perquè la gent atesa no es contagiés. De fet, es pot dir que han efectuat un excel·lent treball perquè no hi ha una gran incidència d'infectats i defuncions com ha succeït en les residències de gent gran, amb unes xifres altes de contagis en tot el territori. Els professionals del sector residencial de persones amb diferents capacitats han construït ponts encara més sòlids de protecció i informació dels residents i les seves famílies. Aquests treballadors han hagut de combatre les inseguretats i pors davant una situació inèdita que semblava escapar-se'ls de les mans.

L'última enquesta realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicada l'any 2008, s'afirmava que hi havia 3,84 milions de persones, equivalent a un 9% del total de la població amb més d'un 33% de discapacitat al nostre país. D'elles, 1,4 milions són persones amb diversitat funcional d'edats compreses entre els 16 a 64 anys. Coincidint amb el Dia Internacional de Persones amb Discapacitat que se celebra el 3 de desembre, es pretenia publicar l’actualització de l'estadística a principis de l'any 2021. Respecte a les xifres de l'Institut d'Estadística de Catalunya l'any 2018 el col·lectiu de persones amb diferents capacitats era de 582.027.

Els mitjans informatius, el govern i les comunitats autònomes diàriament ens han donat a conèixer els problemes i conflictes de persones anònimes i públiques, el drama dels majors, xifres d'infectats diaris i xifres de les defuncions, hem aplaudit als nostres sanitaris... Coses lògiques dins d'una situació excepcional, però sobre el nostre col·lectiu s'ha creat un silenci. Per què encara l'any 2020 interessem tan poc? Haurà de passar altres dos mil anys per a ser escoltats? No som necessaris per a aquesta societat? El problema està en els números. Som un col·lectiu minoritari que no té prou alta la veu. Els cuidadors d'aquestes residències, treballadors del sector, i fins i tot les persones amb diferents capacitats, s'han deixat la pell per a lluitar contra corrent contra la pandèmia amb les poques eines amb les quals acostumen a defensar-se.

Els professionals del sector, al principi de la pandèmia, han atès per pura intuïció a persones amb diversos trastorns complicats, patologies mentals o limitacions físiques molt diferents entre si. En molts casos resulta molt complex que aquests usuaris comprenguin la situació social actual perquè segueixin correctament les normes que s'han prescrit des del govern per a combatre eficaçment la Covid-19 i, sobretot, això succeïa quan regnava el desconcert. Només cal imaginar una persona amb uns esquemes mentals poc flexibles que està acostumada a viure d'una manera concreta i de cop es troba confinada en el centre sense poder sortir al carrer o sense sortir de la seva habitació si donés positiu en coronavirus.

No podem oblidar-nos dels centres ocupacionals i de dia, els quals han tancat les seves portes sense poder oferir els diversos serveis que aquestes persones requereixen diàriament. L'autisme o patologies mentals severes són un exemple clar d'aquesta necessitat que els seus familiars no poden oferir-los. Gràcies als treballadors socials que han estat en contacte telefònic amb els familiars, els han ofert guia i suport.

Per desgràcia, el virus encara es mou entre nosaltres. La nova normalitat serà la nostra normalitat, almenys, fins que es trobi la vacuna adequada. Potser llavors és quan les nostres boques siguin visibles i el pensament de la societat hagi canviat. Aquest dia, potser, ens tornem més empàtics i sensibles... Sí, només aquest dia s'escoltaran les nostres veus.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Christine vicenç Garcia
Toda la razon Pili Cariño. Los chicos y sus familias. No existen.!!! Y yo como madre puedo asegurar que es muy duro. Pero si lo llevamos medianamente bien es gracias a estos profesionales. Que desde el primer dia sin recursos . EPIS. Ni informacion. Han luchado y siguen luchando desde el anonimato mas absoluto. Gracias por vuestro trabajo y apoyo incondicional. Tanto a los chicos como a las familias de estos chicos.
En resposta a Christine vicenç Garcia
Pili Egea Sant Cugat del Vallés
4.

¡Pues si, Christine!
Somos un colectivo tan pequeño que no genera interés. Mis artículos son hulmides pero ya que social.cat me da la oportunidad, seguiré difundiendo elogios o injusticias que bajo mi visión. La voz de profesionales, familiares y usuarios, poco a poco se escuchará.
Mil gracias Christine por leer mi artículo y por tu comentario

  • 0
  • 0
Christine vicenç Garcia Sant cugat del valles
3.

Toda la razon Pili Cariño. Los chicos y sus familias. No existen.!!! Y yo como madre puedo asegurar que es muy duro. Pero si lo llevamos medianamente bien es gracias a estos profesionales. Que desde el primer dia sin recursos . EPIS. Ni informacion. Han luchado y siguen luchando desde el anonimato mas absoluto. Gracias por vuestro trabajo y apoyo incondicional. Tanto a los chicos como a las familias de estos chicos.

  • 1
  • 0
Maribel
Cuanta razón tienes Pili, en lo que cuentas en el artículo.
Y también lo que las familias están pasando.
Muchos ánimos a todos, y que pase pronto esta situación que estamos viviendo.
En resposta a Maribel
Pili Egea Sant Cugat del Vallés
2.

Muchas gracias por leer mi artículo, Maribel.
¡Algún día estaremos reconocidos!
Besitos

  • 0
  • 0
Maribel Sant Cugat del Vallès
1.

Cuanta razón tienes Pili, en lo que cuentas en el artículo.
Y también lo que las familias están pasando.
Muchos ánimos a todos, y que pase pronto esta situación que estamos viviendo.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article