L’animació estimulativa i sociocultural en les persones grans

Ja fa un any que treballo atenent a gent gran, un col·lectiu amb el qual aprenc cada dia una cosa nova, per això parlaré sobre la visió que tinc de com estan vivint ells tota aquesta situació d'incertesa que vivim actualment. El primer que vull destacar és que els mitjans de comunicació juguen un paper molt important en la imatge que se'ls dona a les persones grans i que en moltes ocasions, no acaba de correspondre's amb la realitat, creant així una visió una mica negativa d'ells.

No podem negar que existeix la solitud, i també existeix la por, però el procés d'envellir sempre ha estat envoltat de creences i estereotips relacionats amb pèrdues, malalties, problemes cognitius, aïllament social, etc. Totes les persones són molt diferents entre si i existeixen moltes maneres d'envellir que inevitablement estan influenciades per factors personals, socials i culturals. En el meu treball, que al final consisteix en l'animació i integració sociocultural d'aquest col·lectiu, em trobo amb molts casos i perfils diferents. Alguns expressen les seves ganes de començar a fer activitats de nou i de sortir de casa, mentre que algun altre em reconeix que encara té por de reunir-se amb més gent o d'estar en un espai tancat. Totes dues opinions són igual de vàlides i comprensibles, perquè com he dit, cada persona ho viu d'una manera o una altra. 

Abans de l'aparició de la crisi sanitària, ja es procurava que la gent gran tingués un envelliment actiu i saludable, però considero que en aquests temps, és encara més important recordar tot allò que pot estar a la nostra mà perquè els nostres majors puguin afrontar aquesta situació amb més esperança i optimisme. Si a nosaltres ens costa, imagineu a ells. Les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revelen que el col·lectiu entre el qual s'incrementa més la solitud no desitjada és el de les persones de 65 o més anys que viuen soles, la qual cosa equival a gairebé dos milions a Espanya. Les que viuen soles, que és ni més ni menys que el 60%, ha confessat que té sentiments de solitud i aïllament. Les dones de 65 anys són les principals perjudicades per la solitud. Segons l'INE, d'aquestes dones el 39,6% de les persones grans de 85 anys viuen soles enfront del 25,9% dels homes d'aquesta edat.

Quins són llavors, els factors de risc psicosocials que ens trobem? Doncs trobem varis, com l'aïllament, la falta de suport social, l'empobriment de les relacions, la baixa autoestima, l'alta culpabilitat, la sensació de pèrdua d'expectatives o sentit vital, etc. Per tant, s'ha de promoure la seva qualitat de vida per facilitar el seu procés d'envelliment i evitar que la solitud els hi envaeixi. Des dels centres de serveis per a gent gran, fem precisament això. Intentem reforçar la imatge positiva, combatent aquests estereotips negatius dels quals he parlat. Donem un accés permanent a l'aprenentatge, reforçant la seva integració en la societat, ensenyant-los a participar de manera efectiva en les diferents activitats de la comunitat.

L'animació estimulativa (no confondre amb rehabilitació o teràpia ocupacional), es basa en la intervenció de l'usuari. És la pròpia persona la que decideix voluntàriament com gestiona el seu temps, com l'utilitza, quin sentit relacional li vol donar, incidint així en la socialització de la persona, amb la finalitat de continuar desenvolupant les capacitats que es mantenen, alhora que es potencia la creativitat i la llibertat de decisió de la persona. Sempre sense oblidar que s'ha de tenir en compte els aspectes més significatius de cada usuari, com els seus hàbits, les seves reminiscències, les seves històries de vida... Només a partir de la valoració dels interessos propis de cada individu i de les seves pròpies capacitats reals, podem potenciar els seus processos entre persona i entorn, on aquest últim és un estímul molt potent per a ells.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article