Repensar el treball social educatiu

La pandèmia de la Covid-19 ha posat en manifest una crisi estructural en tots els àmbits i sistemes. Les conseqüències al sistema educatiu han estat de dimensions similars a les del sistema sanitari, marcant un abans i un després en la forma d'ensenyar i aprendre. Com tota crisi, ens fa prendre consciència de les fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats i alhora ens planteja nous reptes a assolir, un d'ells l'atenció dels actors de la comunitat educativa.

L'escola facilita la socialització i la creació de vincles més enllà de les aules, en els seus espais diversos com ara a les entrades i sortides de l'edifici, als passadissos, als patis, al menjador... Alhora és també un espai que ofereix un ordre, que permet gaudir d'un clima i d'una cultura institucional, de vincles, d'històries de vida compartides, en aquest moment supervisades, controlades i protocol·litzades.

Cada centre està en relació amb un context social i comunitari on es facilita una pedagogia extensa, amb responsabilitat social compartida. Anar a l'escola o a l'institut significa fer un camí que t'allunya de casa i de la quotidianitat familiar per entrar en un univers de mirades i de projeccions de futur. Amb l'actual pandèmia aquest transitar ha estat interromput i hi ha hagut que redefinir a través de plataformes digitals, amb un maquinari propi. Entre incerteses, dubtes i interrogants, anaven sorgint les respostes que se centraren en orientacions assistencials i d'acompanyament emocional tot i adaptar els aspectes curriculars. A mesura que s'ha prolongat la pandèmia, les situacions laborals i familiars han anat sent més complexes. Moltes famílies inicien el curs escolar plantejant-se com cobrir les necessitats bàsiques, el menjador i les despeses escolars.

Des de l’àmbit del treball social hem detectat que el malestar en els infants i adolescents ha estat diferent en funció de múltiples indicadors de risc social. En aquest període també hem pogut valorar la capacitat d'adaptació, les habilitats parentals en la gestió de les tecnologies i de l'estrès. Alumnat, famílies i professionals ens hem apropat entrant a cada casa, aprenent noves habilitats i afrontant nous reptes.

A l'Equip d'Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP) de Ciutat Vella som tres treballadores socials. Entre altres funcions de suport a la docència hem aportat criteris als equips directius i informacions dels recursos propis del sistema educatiu, així com facilitat informacions dels recursos d'altres institucions, entitats socials i serveis comunitaris. Hem participat en l'assessorament de canvi d'etapa i en l'acompanyament de canvi de centre educatiu. Hem atès les demandes i el seguiment de l'alumnat detectat com vulnerable pel Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) a través del Pla de Xoc contra la segregació escolar.

A través de les Comissions Socials i del treball en xarxa s'han articulat els seguiments de l'alumnat amb necessitats educatives per situacions socials i culturals desafavorides (NSCD), canalitzant, en la mesura del possible, les noves demandes. Combatre l'absentisme escolar és una de les nostres prioritats, tot coordinant-nos amb la inspecció educativa. Darrere de l'absentisme hem pogut detectar altres situacions i necessitats: assetjament, violència masclista, manca de recursos bàsics, problemes de salut, desorientació, addiccions o conflictes en la convivència. Hem pogut constatar que cal abordar el diagnòstic social com a eina educativa, amb una visió comunitària i un actuar en xarxa, amb tots els serveis i recursos que intervenen a la zona. Hem observat que no només es tracta d'una bretxa digital, la qual defineix els desavantatges dels més desafavorits, sinó també les condicions físiques, dificultats per establir rutines saludables, manca d'espais adequats, carències materials, l'analfabetisme funcional d'algunes de les famílies, la manca d'entesa i les pors entre altres.

Les i els treballadors socials en l'àmbit educatiu sempre s'han adaptat a la diversitat de reptes segons les necessitats de cada territori. Les seves funcions sempre han estat referides a la inclusió de la població més vulnerable, canalitzant tant la gestió assistencial i el treball amb famílies, com l'assessorament en programes de prevenció amb la comunitat educativa tot vetllant per l'equitat i la cohesió social. Davant els nous desafiaments socials, cal que el Departament d'Educació desplegui el Decret 150/2017 de l'Escola Inclusiva a Catalunya, on es faci constar la necessitat d'intervenció del treball social.

L'escola és el primer detector de les necessitats d'infants i adolescents. Tenint present les conseqüències de la crisi actual, és urgent reivindicar la intervenció social especialitzada. L'existència de nous paradigmes permet la possibilitat d'obrir un espai d'anàlisi i reflexió per poder repensar funcions, rols, procediments, amb criteris ètics pel que fa a l'atenció social als centres educatius.

(Aquest article ha estat escrit amb la col·laboració de la Neus Martínez i la Sandra Soriano, treballadores socials de l’EAP B.20 Ciutat Vella)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article