La Vacuna...Realitat Innegociable

Era l'any 1994. Recordo que paraules com antiretrovirals, TARGA o inhibidors de la proteasa encara no formaven part del nostre vocabulari. Va ser llavors quan en Jesús, home de gran cultura (obtinguda, això sí, al marge dels canals acadèmics), em va preguntar: "Escolta, a tu, que se't veu llegit: per a quan la vacuna? És un tema del que es parla i que m'interessa, bàsicament perquè m'estic morint". Ha passat molt temps (més d'una dècada) i en Jesús segueix sense resposta. Però, quantes vegades des de llavors hem escoltat " gairebé la tenim", "en cinc, deu anys màxim estarà aquí" o "aquest avenç marcarà un punt d'inflexió"?

L'objectiu d'aconseguir una vacuna per al VIH, ja sigui terapèutica (per a les persones ja infectades), o bé preventiva (per a les persones encara no infectades), o en el millor dels casos les dues, continua sent un dels majors reptes davant dels quals es troba la ciència en l'actualitat. I davant d'aquesta necessitat, sembla que ens trobem en un moment de tediós desànim en el qual qualsevol novetat sobre la vacuna és viscuda amb escepticisme (en el millor dels casos) quan no és amb pessimisme... Potser seria convenient recordar que és així com funciona el nostre mètode científic: per assaig-error. Cal assumir que un resultat negatiu davant d'una nova possibilitat d’un producte comporta, sens dubte, abandonar una línia d'investigació i assumir que els recursos invertits (siguin del caràcter que siguin, no solament econòmics) no han donat el fruit desitjat. Però també és important tenir en compte que aquest resultat ens ha de fer entendre que marca un nou camí que, com a mínim, ens indica per on no hem de seguir la recerca.

Però existeix encara una altra dada a tenir en compte. La dada, de presentació sorprenentment asèptica i despersonalitzada, són els 33'4 milions de persones que, segons ONUSIDA1, estan afectades pel VIH/sida al món. Important assumir que no només parlem de xifres o percentatges. Important recordar que darrere de cada una d'aquestes persones hi ha una realitat complexa. Però més important encara és ser conscients de la xifra dels 9,5 milions de persones que a dia d'avui necessiten amb urgència l'única resposta terapèutica efectiva actual contra el VIH: la medicació antirretroviral i assumir que (malgrat les millores en els últims anys) tan sols un 42% d'ells i elles tindran la possibilitat d'accedir a la mateixa2. Mals temps aquests per plantejar una vergonyant realitat necessitada de recursos (sí, també econòmics) ja que el terme "crisi" sembla haver-se convertit, més que en una possibilitat per reflexionar sobre el que es va fer malament en el passat, en un fantàstic escut (o en el millor dels condons mai somiat, per apropar-lo al nostre argot) per esquivar responsabilitats, compromisos adquirits i tractats firmats.

Però la realitat segueix i seguirà allà. I a hores d'ara, del transcurs de la pandèmia, plantejar-se la utopia que potser un dia la medicació antirretroviral sigui universal i arribi a totes i cada una de les persones que la necessita, continua sent una meta per la qual continuar lluitant i exigint responsabilitats, però sabem que difícilment, com a bona utopia, serà assequible. L'alternativa passa per aconseguir una solució definitiva; i aquesta solució ha de ser la vacuna.

En qualsevol cas i encara preveient la possibilitat que la utopia de l'accés universal a la medicació antirretroviral fos una realitat, la vacuna contra el VIH continuaria sent necessària. Moments com la celebració del Dia Mundial per a la Vacuna contra el SIDA que celebrem cada 18 de maig, han de servir per no perdre l'esperança que moltes persones afectades pel VIH/sida han decidit no perdre mai. Ha de servir per entendre que no es tracta d'un tema fàcil ni banal i que seran necessaris més fracassos per arribar a l'èxit. Ha de servir per recordar i exigir que estem parlant d'un virus i, així com els virus no entenen de sexe, orientació, procedència geogràfica, etc., tampoc no entenen de conjuntures econòmiques, falta de liquiditat o crisis generalitzades. És doncs necessari (segueix sent-ho) exigir un major esforç, major compromís, més recursos i, no ho oblidem, major il·lusió sobre això. És necessari continuar donant la resposta: "vacuna sí".

1 ONUSIDA. Situació de l’epidèmia de sida 2009 [on line] < http://www.unaids.org/es/KnowledgeCentre/HIVData/EpiUpdate/EpiUpdArchive/2009/2009epidemic_update.asp> [Consulta: 12.05.2010]

2 AVERT. Universal access to AIDS treatment: targets and challenges [consulta on line]

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article