Hem abandonat la cura del sistema immunitari en la lluita contra el coronavirus

El curs escolar ha arrencat i estem lluny de superar la pandèmia del coronavirus. Les mesures a seguir es van repetint com un mantra: distanciament social, mascareta i rentar mans; distanciament social, mascareta i rentar mans. No hauríem de prestar més atenció a enfortir la capacitat de protecció i recuperació del nostre propi cos? Una millor salut global permetria reduir el control social? Què pot aportar el sistema immunitari en la lluita contra el coronavirus?

Ens hem centrat a contenir el contagi del coronavirus evitant el contacte, però hem descuidat pilars fonamentals de la salut com l'alimentació, la respiració, l'exercici físic, el contacte amb la natura, les relacions humanes o la gestió de l'estrès. Posar totes les esperances en una solució externa ens deixa desemparats i impotents. No només dificulta una bona salut global i la responsabilitat de fomentar-la, sinó que facilita els processos de control social.

El sistema immunitari és força complex i el seu bon funcionament no és independent de les accions del dia a dia. Hi ha molts estudis científics que expliquen la incidència de certs hàbits de vida sobre aquest sistema. Un estil de vida sedentari facilita l'estat d'inflamació crònica, per tant fer exercici físic és imprescindible perquè el cos funcioni adequadament. Tenir una dieta que aporti tots els nutrients afavoreix el funcionament immunitari òptim, necessari per mantenir les infeccions a ratlla. La pràctica regular del mindfulness es relaciona amb una millora del sistema immunitari en nombrosos estudis, a més de disminuir l'ansietat i la depressió. Fins i tot la intel·ligència emocional és un predictor de la bona salut i vitalitat.

Els virus solen ser molt mutables per naturalesa, així, convé vetllar per la nostra salut a tots els nivells i no deixar el nostre cos només a la sort de mesures de control social o a una vacuna poc testada, per tant probablement poc eficaç i amb mancances de seguretat. Com a biòloga i psicòloga de formació em sorprèn l'expectativa que tenim per mesures externes a nosaltres mateixos que ens desapoderen. Salut comunitària sí, medicina també, però afegim-hi la mirada de la cura del sistema immunològic com aliat en la lluita contra les afectacions que provoca el coronavirus.

Estic convençuda que els polítics han gestionat aquesta crisi tan bé com han pogut, tenint en compte que han hagut de prendre decisions molt complexes amb molt poc temps. Però no som prou conscients de l'abast de les conseqüències psicològiques i socials que han tingut, tenen i tindran les mesures adoptades. Ha estat creixent la demanda d'ajuda psicològica, ens hem trobat patiment a causa de la soledat, quadres d'ansietat i simptomatologia posttraumàtica..., estrès psicològic que afebleix la capacitat natural de protecció davant de qualsevol virus o bacteri.

Així, les mesures comunitàries per minimitzar el risc de contagi són molt importants però no poden ser l'única estratègia per a afrontar aquesta crisi i la derivada situació d'incertesa. Per molta mascareta, mans i distància social aconseguir el risc zero és impossible. Per tant, és imprescindible reapropiar-nos del poder d'influir en la salut a través de l'exercici d'hàbits de vida saludables, tant físicament com psicològica. Necessitem aprendre a cuidar el propi cos, a conviure amb la por d'una manera sana, a sostenir la incertesa i la vulnerabilitat, a fomentar el discerniment i l'esperit crític. Serà un requisit per a superar aquesta crisi tenir en compte la salut des d'una mirada àmplia i sense reduccionismes.