L’atenció social a l’era Covid-19. Juguem a veure-ho diferent?

Et proposo un joc. Es diu “Jo tinc els meus principis! Però si no t’agraden, en tinc d’altres”. Es tracta d'agafar un tema i durant mig minut matxucar-lo i despullar tots els seus mals. Canvi. En els 30 segons següents hem de resar les seves bondats. I així durant dos minuts. Rellotge en mà (o mòbil).

Començo jo: McDonald’s. El menjar és horrible, qualitat baixíssima, emmalalteixes si en menges cada dia, societat de consum..., Canvi! Sempre saps quin menú hi ha, pots fer una “dia especial” a baix cost, hi ha un pallasso! Proposo més temes: Sálvame deluxe, Instagram o el partit polític que més ràbia et faci. Ara et toca a tu.

Set mesos de coronavirus fan que ens surti el pessimisme per defecte, i més ara al principi d’un nou curs. En l’àmbit de l’atenció social això es tradueix en el fet que s’instal·li en els equips una versió o altra del mantra “A causa del coronavirus no podem acompanyar adequadament i les relacions queden molt limitades”. Això és el que en programació neuro-lingüística es coneix com a creença limitant (o tòxica, que no ens deixa anar més enllà).

Però no ha aparegut sola. A sota d’ella, hi ha una sèrie de creences secundàries que la sustenten i l’enforteixen: estem encotillats entre protocols, amb barreres per comunicar-nos com la mascareta o la distància, limitats a moure’ns dins d’un sol grup petit i molt marcat, o amb serioses dificultats per relacionar-nos amb col·lectius vulnerables (com la gent gran) o conèixer realitats diverses.

Canvi! Què passaria si girem a l’inrevés aquest paquet de creences negatives que aguanten i enforteixen la principal? Els protocols també fan que siguem més responsables col·lectivament i tinguem consciència de cuidar-nos. La mascareta i la distància ens obliguen a escoltar més i posar especial atenció al llenguatge no verbal. Amb un grup petit és més fàcil treballar el sentiment de pertinença i les relacions de confiança. I si de moment no podem contactar presencialment, haurem de trobar noves formes de relacionar-nos.

Ara sí, podem reetiquetar el mantra que ens deixava frenats en un de més possibilitador del tipus “A causa del coronavirus posem en marxa la nostra creativitat i podem establir vincles més profunds”. La realitat segueix sent la mateixa, igual que el menjar del McDonald’s, però ara sí que hem deixat caure algunes llavors per obrir-nos a noves oportunitats i espais de desenvolupament.

PS: I el millor de tot, la tècnica del re-etiquetatge es pot fer amb qualsevol creença limitant que sobrevoli els equips.

Escrit a partir de les reflexions de l’equip de Germina.