La pandèmia actual ha fet aflorar el rol de les dones davant l'emergència. Tot i desenvolupar una tasca imprescindible, que no s'ha aturat i que s'ha encarat amb responsabilitat i sensibilitat i paciència davant l'estat de xoc emocional de la ciutadania, el cert és que la majoria d'aquestes dones han passat desapercebudes a ulls dels mitjans i dels reconeixements institucionals.
Centenars de dones anònimes han dedicat esforç i treball durant aquests darrers mesos, i han col·laborat per atendre les persones que més ho han necessitat, posant moltes vegades en perill la seva salut i el seu benestar. Han restat invisibles perquè ningú ha valorat la seva activitat com un fet necessari per a l'atenció i cura de la ciutadania, i no han gaudit de cap mena de consideració per la seva tasca.
Parlem, per exemple, de treballadores i educadores socials, on l'ocupació de les dones és d'un 79%. També psicòlogues en centres d'atenció social, on el 82% de les plantilles són dones. O de les professionals de la neteja en espais privats, com ara residències, on el 82% també són dones. En la majoria dels casos, les dones que desenvolupen aquestes ocupacions, com són les de neteja, o treballs de cura, pateixen condicions laborals del tot injustes, amb salaris baixos, contractes precaris i una contínua inseguretat en les relacions laborals en què viuen, patint discriminacions importants. Entre els col·lectius de dones que pateixen aquestes condicions, no podem oblidar les emigrants que no tenen regularitzada la seva situació i que viuen en situacions d'una gran precarietat.
Per aquest motiu és just que el Premi Aspàsia d'enguany a l'equitat de gènere sigui per a elles. Perquè cal evidenciar una doble problemàtica, primerament la seva invisibilitat, i alhora les injustícies que al llarg del temps estan patint en una societat que discrimina i on l'equitat de gènere no està encara plenament assolida.
Tres han estat els col·lectius valorats com els més representatius d'aquest univers divers de dones treballadores i compromeses amb la societat. D'una banda, les dones voluntàries d'acció social, premiades pels valors de comunitat i participació que representen a través de les xarxes creades amb l'objectiu d'arribar on no han arribat les institucions i per la defensa de la solidaritat i corresponsabilitat davant d'una societat en un moment de crisi. Així com per la creació d'iniciatives innovadores, com ara les xarxes de suport que s'han desenvolupat a tot el territori català i que han transformat situacions de dificultat a través de la seva solidaritat.
En segon lloc, dones que treballen com a personal de neteja i cura de persones dependents a llars privades, ubicades en primera línia en la lluita contra l'expansió del virus de la Covid-19 per cobrir les necessitats vitals de moltes persones vulnerables, sovint patint el confinament fora de les seves pròpies llars.
I finalment, dones que formen part del personal de neteja d'espais privats, especialment de centres de salut i residències de persones grans pel servei fonamental prestat durant la pandèmia, que ha significat un factor essencial per a garantir la qualitat de l'atenció sanitària, evitar contagis i assegurar les condicions òptimes per la cura de les persones, i que ha hagut d'afrontar llargues hores de treball, amb horaris intempestius i un gran volum de feina amb la tensió afegida del perill de contagiar-se de la malaltia.
Per a totes elles, enguany, el merescut Premi Aspàsia 2020 a l'equitat de gènere.
La meva sincera felicitació pel seu treball i seva dedicació envers a les persones i el seu benestar. El dijous a les 18 h. Ddipas i l'Observatori del tercer sector vol retre un petit homenatge a la seva tasca invisible i reconèixer la seva valuosa aportació en aquesta pandèmia que estem encara patitnt. Moltes felicitats i seguiu treballant per la comunitat.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari