El valor de la proximitat


El Dia Mundial de la Salut Mental és una bona oportunitat per evidenciar que la proximitat en la nostra professió —les treballadores socials de l’àmbit de la Salut Mental— és més necessària que mai. I és, precisament, el que ha estat més enyorat en el temps de distanciament que ha provocat la Covid-19.

Durant aquesta emergència sanitària, les treballadores socials ens hem conjurat per reconstruir lligams amb les persones amb problemes de salut mental. Els processos de confinament i desconfinament de tota la societat han generat por, sensacions d’indefensió, bloquejos i, fins i tot, aïllaments voluntaris en els nostres usuaris. Això ha repercutit en el seu procés de malaltia.

Mitjançant trucades o visites a domicilis, dinamitzant gestions per apropar els serveis de primera necessitat i enxarxant a la persona, s’ha intentat evitar aquest distanciament social que, en molts casos, ha suposat un retrocés en la qualitat de la seva salut mental. Totes hem viscut situacions complexes a causa de la nostra falta d’experiència en una pandèmia d’aquestes característiques, obligant-nos a anar elaborant les intervencions i adaptant-nos a les circumstàncies i els recursos disponibles. Tant les professionals com els usuaris hem estat generoses en compartir el nostre temps, els nostres espais i, fins i tot, la nostra intimitat.

No es pot deixar de banda la importància de la “presencialitat” en l’àrea de la salut mental, entenent que la persona ha de ser acompanyada en el seu propi procés. Moltes de nosaltres, com a referents professionals, hem estat l’única figura “present” que aquestes persones han tingut, sent essencial la nostra permanència i continuïtat en la tasca. A més de les nostres intervencions pròpies a la professió, també hem acompanyat les seves angoixes i temors davant la situació d’excepcionalitat, hem resolt els seus dubtes o, simplement, hem fet ús de la nostra escolta activa, tot evitant la seva desconnexió social.

La vivència de la por i d’un futur incert, també present en les nostres pròpies vides, ha requerit un acompanyament pròxim i intens per poder abordar i sostenir la part emocional sovint desbordada, amb la intenció d’evitar futures descompensacions dels trastorns que pateixen. Això s’ha pogut dur a terme a causa del ferm vincle que moltes d’aquestes persones tenen amb aquestes professionals del treball social.

El retorn que ens fa l’usuari atès per les treballadores socials de salut mental ens fa reflexionar respecte al valor de la proximitat entesa com un bé immaterial de primera necessitat. Com a professionals, no hem de caure en les actituds paternalistes ni infantilitzadores, sent necessari enfocar les intervencions amb un abordatge que permeti a la mateixa persona, amb ajuda i acompanyament, trobar el seu propi camí en aquests moments de dificultat i fragilitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article