Implacables contra l’explotació sexual i el tràfic de persones


El tràfic de persones, entès en qualsevol dels seus extrems, es manté, encara ara, com la xacra i la vulneració de drets més colpidora i a la vegada més oculta en la nostra societat. En ell veiem, dia rere dia, com un nombre de persones, sempre impossible d’assumir i acceptar com a societat solidària i de pau com diem voler ser, pateixen ocultes, sotmeses, vulnerades, violentades i assetjades, intentant surar entre la por i la misèria, entre la inconcebible il·legalitat i la dignitat pretesa, entre la vida, mai plena, i la supervivència.

Aquesta realitat, mai millor dit, crua i perversa realitat, s’alimenta, a més, en gran part, de dones i infants, que pateixen una doble victimització pel sol fet de ser-ho.

Manquen, encara, tot i que algunes iniciatives intenten corregir-ho, polítiques actives de protecció, de recerca i suport, de tractament i de resposta integrals, a aquestes persones. Cal que la realitat del tràfic de persones ens ocupi més que ens preocupi, i que ho faci, a més, i encara més, des del treball col·laboratiu, cooperatiu i transversal, de manera que administracions, tercer sector, cossos de seguretat i víctimes treballin plegats en el disseny de plans proactius de recerca, detecció, atenció i cura.

Els infants i joves que són víctimes de tràfic, majoritàriament dones joves menors d’edat, han de poder percebre que existeix un entorn on podran retrobar la seguretat, la possibilitat de créixer físicament i mental de forma harmònica, d’experimentar entorns afectius i capaços de contenir-los emocionalment, que mai haurien d’haver perdut i que estem obligats, pel compromís social que tenim, a construir i posar a la seva disposició.

Diversos són els escenaris que intervenen davant l’explotació sexual i el tràfic, entre els quals dos d’especialment significatius: els processos migratoris irregulars que exposen infants i, majoritàriament, dones joves menors d’edat, a situacions de vulnerabilitat, perill i risc, convingudes amb la necessitat de supervivència; i l’espai a les xarxes com a territori abonat a la captació a través de les noves tecnologies - és aquí on intervenció i prevenció es donen la mà. Cal, doncs, incorporar, com més aviat millor, mecanismes que permetin visibilitzar i conscienciar el conjunt de la població per conformar una resposta de suport i acompanyament que ofereixi a les víctimes un futur amb expectatives.

El passat 23 de setembre vam recordar de forma especial aquesta altra cara de la nostra societat, en el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic d’Éssers Humans, la tercera activitat il·legal més rendible a escala mundial després dels tràfics de drogues i d’armes. Un cop més, la Fundació Idea va expressar i renovar el seu compromís amb totes aquelles persones en situació de vulnerabilitat, víctimes d’explotació sexual i de tràfic, especialment amb els homes i les dones joves menors d’edat i, per això, vam reivindicar, i continuem reivindicant:

La necessitat de generar una consciència col·lectiva sobre aquest fet, que afecta milions de persones d'arreu, posant especial atenció en els infants i joves.

La necessitat de centrar-nos en la detecció i la prevenció, activant mecanismes de protecció, espais residencials i equips professionals especialitzats.

La necessitat d’un marc legal que garanteixi la dignitat i, per tant, la identitat, residència i treball de la víctima, fins i tot durant el procés de discerniment tècnic i de reflexió.

El coratge social i polític per implicar-se activament i sense defallir en crear uns mecanismes, protocols, lleis i recursos que permetin, amb celeritat i sense laberints administratius, l’atenció integral i immediata a les víctimes d’explotació sexual i de tràfic, en especial els infants i joves.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
1.
Tots estem d'acord amb el que vostè exposa. Diu que: "Aquesta realitat, mai millor dit, crua i perversa realitat, s’alimenta, a més, en gran part, de dones i infants, que pateixen una doble victimització pel sol fet de ser-ho"
Doncs també hi ha una altra realitat, igualment crua i perversa, que també s'alimenta en gran part de dones i nens. Em refereixo als milers de famílies a les quals se'ls retira els seus fills sense possibilitat real i efectiva de defensar-se, o se'ls nega qualsevol possibilitat de canvi. Em refereixo al nostre Sistema de protecció de la infància i l'adolescència que vostè coneix bé. Però això no interessa tocar-lo ni qüestionar-ho.
No podem deixar que sigui el temps el que solucioni les coses, perquè tots sabem que a la fi tot es posarà al seu lloc.

Li desitjo el millor a vostè i la seva família en aquests temps tan complicats, i tant de bo l'odi i la rancúnia deixin de presidir les nostres vides.
Paco Cárdenas
www.aprodeme.org
  • 3
  • 0

Comenta aquest article