Vic, bressol i futur de la llengua de signes catalana

Em fa una il·lusió especial que Vic aparegui en la història de la llengua de signes catalana (LSC) com una ciutat important per a la comunitat sorda. No vull caure en el petit patriotisme local ni en una mirada provinciana, ja que la importància de les coses cal mesurar-la amb una perspectiva àmplia. Sí que és veritat, però, que en la majoria de camps de la cultura i de la ciència o del saber, Barcelona ho ofega tot. Per tant, saludo amb més simpatia si cal, qualsevol alenada d’aire nou, en forma de novetat històrica, que brolli a fora de la capital catalana.

Aquest pensament em va créixer al mes d’agost a Vic durant l’estrena d’Olivia, una filla preciosa que parla una altra llengua, un documental sincer i compromès que pivota al voltant d’una nena sorda. A l’hora d’introduir l’acte, el productor audiovisual Pablo José Navarro —codirector del film— va explicar amb èmfasi i emoció la troballa històrica que acredita que la primera gramàtica escrita de la llengua de signes catalana es va publicar a Vic l’any 1866. Obra del claretià Jaume Clotet amb el títol La comunicación del pensamiento por medio de señas naturales, o sean reglas para entender y hacerse entender de un sordo-mudo, es tracta d’un llibret de 66 pàgines que fa una primera descripció gramatical de la llengua de signes catalana. Ho fa amb la terminologia de l'època, avui anacrònica, que considerava que les persones sordes eren al mateix temps mudes.

La guia turística Barcelona a les mans, realitzada pel Cercle d’Artistes Sords Units (ASU), i altres papers anteriors ja documenten l’obra de Jaume Clotet. És molt adient, però, que se’n parli a Osona i qualsevol pretext és propici per fer-ho. Per això, ja llanço aquí la idea de pensar a commemorar l’any 2022 el bicentenari de Jaume Clotet. Tanmateix seria una bona ocasió per parlar de diversitat, d’accessibilitat i dels drets de les persones sordes, dos segles després del naixement de l’autor d’El catequista del sordo-mudo, primer diccionari de la llengua de signes catalana també editat a la plana.

Vic va ser el bressol del que és avui la LSC. Però Vic no viu només dels records. És, igualment, una ciutat amb una associació de persones sordes molt activa que, liderada per David Puigsasllosas i amb la sempre inquieta Judit Farrerons, els últims anys ha organitzat el festival Vic Movies, de curtmetratges en llengua de signes, que ha assolit un èxit indiscutible de participació i de públic.

Passat, present i futur. Els projectes amb empremta o participació vigatana no s’aturen. Benvingudes siguin totes les iniciatives que sumin per fer més forta i coneguda la llengua de signes catalana! És a punt de néixer (o ja està naixent aquests dies) l’Espiell, una plataforma cultural en LSC que, en la seva estrena, ens parla de bruixeria i d’altres continguts de temàtiques variades en cinc seccions molt treballades. ¿Una plataforma? “Sí, sí que és una mena de Netflix en llengua de signes”, s’afirma en un vídeo promocional de forma enigmàtica. Aviat ho coneixerem amb tots els seus detalls.

Jordi Serrat