La masoveria urbana: una alternativa a les dificultats d’accés a l’habitatge


Tenir garantit el dret a accedir a un habitatge digne i assequible sembla quelcom inqüestionable si es té en compte el fet que, suposadament, es viu en un estat del benestar. Així i tot, només cal mirar al nostre voltant per comprovar que la realitat social actual és ben diferent. Encara que l'article 47 de la Constitució espanyola digui que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat”, l'habitatge és un dret que ha estat vulnerat de forma estrepitosa i continuada per part de tota l'esfera política i econòmica.

Catalunya se situa al capdavant de la resta de comunitats autònomes en ser la que més desnonaments acumula amb prop de 12.500 llançaments durant el 2019, significant el 23% de tot l'estat, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Si aquesta dada no és prou preocupant, més del 60% d'aquests desnonaments són per impagament del lloguer. Fa unes dècades, el lloguer esdevenia una solució i alternativa per aquelles persones que no podien permetre's comprar un immoble. Avui dia, l'augment abusiu i especulatiu del preu del lloguer ha esdevingut una condemna a la qual molts ciutadans es veuen abocats i, malauradament, dona lloc a innombrables contextos d'exclusió social. A Catalunya, segons l'informe anual de la pàgina Idealista, el lloguer ha pujat un 4,4% respecte a l'any anterior, mentre que a Lleida, per exemple, ho ha fet un 7,7%, situant-se el metre quadrat a uns 7 euros de mitjana.

D'aquesta manera, la dificultat per accedir o seguir pagant un habitatge es converteix en molts casos en una amenaça per l'estabilitat i la integritat individual, fent créixer de manera exponencial el nombre de persones en risc d'exclusió social. L'Estratègia integral per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya (2017) xifra en 53.118 el nombre de persones que pateixen sensellarisme a Catalunya. Aquest nombre es pot desgranar exemplificant realitats diverses. Un gran grup es troba malvivint en infrahabitatges mancats de condicions mínimes d'habitabilitat. Per altra banda, una situació repetida amb freqüència és la problemàtica o impossibilitat de fer front al pagament del lloguer, amb el consegüent augment d'ordres de desnonaments. Finalment, cal fer referència a aquelles persones que resideixen en habitatges temporals, com poden ser albergs, o aquelles que, en els casos més extrems, viuen directament al carrer.

Existeixen tantes dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible, per manca d'habitatges disponibles? La resposta és un no rotund. Segons IVALUA, a Catalunya existeixen uns 371.547 habitatges en desús i deshabitats però en bon estat, pertanyents, en gran part, a entitats bancàries, fons voltors i grans tenidors. El dret a l'habitatge ha esdevingut una eina més del mercat capitalista, tenint com a únic objectiu l'obtenció del màxim benefici possible a partir de l'especulació amb els preus abusius de lloguer. El sistema situa al centre el capital i no les necessitats individuals, per tant, aquestes accions de dubtosa validesa ètica, queden emparades. Així doncs, el dret a l'habitatge deixa de ser un sinònim de protecció universal i es converteix en un luxe a l'abast de només qui posseeix privilegis.

Per fer front a aquesta situació, han sorgit diverses alternatives que promouen l'accés a l'habitatge digne, segur i assequible. Entre elles, destaca la masoveria urbana, una pràctica centenària que s'ha adaptat a les necessitats del moment actual. Aquesta alternativa consisteix en un contracte entre una part propietària i una d'arrendatària en el qual la primera cedeix un immoble a canvi que la segona realitzi un seguit de rehabilitacions o adequacions a l'habitatge. Gràcies a aquestes reformes, la part arrendatària o masovera, obté una carència de lloguer pactada al contracte. Així doncs, la masoveria urbana esdevé una alternativa real a la manca d'habitatge de lloguer assequible i a les dificultats d'accés a un immoble digne.

Des de l'associació Obrint Portes per l'Habitatge Social, fem un pas més utilitzant aquesta alternativa com una eina d'inclusió social. Centrem la nostra atenció en aquelles persones amb més dificultats d'accés a l'habitatge, com les famílies o els joves, els quals tenen greus problemes per emancipar-se. De fet, només el 35% dels joves de 16 a 34 anys viu fora del nucli familiar. Així, tal com realitzem en els tres habitatges cedits en ús per l'Ajuntament de Lleida a la capital del Segrià, oferim la possibilitat de rehabilitar habitatges en desús amb la finalitat d'oferir una carència de lloguer, facilitant així l'accés a l'habitatge. D'altra banda, un cop venci aquesta carència, la part masovera pagarà un lloguer assequible, situat entre els 2 i 3 euros per metre quadrat, garantint que no es destini més d'un 30% dels ingressos mensuals en l'habitatge.

En definitiva, un paradigma nou és possible, ja que existeixen solucions i alternatives a la situació actual de l'habitatge, on predomina la deshumanització i, per contra, es prioritza la possibilitat de negoci. Les respostes a la problemàtica recauen en fer protagonistes, les persones i les seves necessitats individuals, garantint i respectant els drets fonamentals per sobre de qualsevol objectiu econòmic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article