L'efecte Pigmalió i els centres penitenciaris: necessitat davant l'absència


El procés de reinserció social en execució penal és un procés complex no exempt d'una extrema dificultat. En primer lloc pel fet d'haver d'acompanyar a la persona, sota una evident desmotivació per l'obligatorietat de la pena, cap a un desistiment que ens permeti iniciar processos de socialització exitosos. I en segon lloc, per la capacitat que tenim, un cop iniciat aquest procés de canvi, en facilitar una acollida adequada que ens porti cap a una reincorporació social.

I és que la reinserció social és una triple tasca que necessitat d'engranatges complexos i ben definits. Per un costat, cal comptar amb la voluntat de canvi de les persones que han comès un delicte. Per un altre, l'existència d'equips de professionals i col·laboradors preparats que acompanyin aquest procés. I, finalment i de forma especial, una societat sensibilitzada que es mostri capacitada i amb voluntat de tornar a acollir aquell que un dia, per voluntat o per circumstàncies, decidí saltar-se la norma i cometre un delicte.

L'actual sistema penitenciari català ha apostat de forma clara per fer dels centres penitenciaris espais de canvi. Una aposta que aporta resultats més que satisfactoris en els índexs de reincidència i de qualitat de vida a les presons, però que té encara camí per fer. L'actual Model de Participació i Convivència ha permès un gir copernicà en el fer penitenciari. Entenent que la reinserció social no es resol tan sols amb una intervenció clínica en relació amb els factors de risc, sinó que cal situar l'intern en el centre de l'atenció, tot potenciant valors i competències ciutadanes que el facin més responsable cap a ell mateix i la comunitat. Així doncs, la intervenció penitenciaria reclama de major atenció als espais de construcció ciutadana, on interns, professionals, col·laboradors i famílies, és a dir, la comunitat, aprenguin a viure plegats. Fer dels centres penitenciaris uns centres educatius és el camí cap a on es guia l'actual execució penal.

Però aquesta tasca cau en sac buit si no prenem consciència que és a la comunitat on la persona es reinsereix. Reinserir no és només assegurar un canvi en la persona, sinó sobretot incidir en l'establiment de vincles socials amb la xarxa comunitària. I és aquí on es presenta la dificultat més gran. Per un costat hem d'entendre que els permisos, les sortides, el retorn a la comunitat és i ha de ser part del tractament penitenciari, ja que serà a la comunitat on aprendrà a ser realment ciutadà. I que aquests es donin durant el compliment de la pena ens permetrà acompanyar la persona en les seves dificultats. Un procés que cal de la complicitat de tots els agents comunitaris.

Creure's que una persona pot reinserir-se amb totes les garanties és part de l'èxit del nostre sistema. Una societat que clama justícia social, mentre deixa tancades o no dona segones oportunitats a les persones, sense tenir en compte la seva capacitat de canvi, no és realment una societat justa socialment. Creure en l'altre és creure en la comunitat, en la millora i la justícia social. És important que afavorim els processos de transició a la llibertat, que universalitzem els espais participatius i ciutadans entre comunitat i interns, i, sobretot, que potenciem espais de restauració del diàleg entre víctimes-agressors. I serà en aquests espais on podrem construir un veritable procés de reinserció social.

Actualment encara tenim Pigmalió segrestat dins els centres penitenciaris, i desconfiem que els qui són dins puguin canviar. La comunitat no creu encara que, aquell que passa per un centre penitenciari, tingui la capacitat de revertir la seva situació i tornar a ser part de la comunitat. Catalunya ha apostat per un model educatiu que ens aporta resultats més que satisfactoris (per sobre del 70% de reinserció), però necessitem creure entre totes i tots que aquest procés és possible, tot convertint l'estàtua de Galatea en l'ésser desitjat. Quants estem disposats a acollir persones que han comès un delicte? O millor, quants estem disposats a acollir persones?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article