Són temps per a l'ètica. Més que mai!

Les organitzacions socials estem vivint moments molt complexos. Cada dia ens trobem noves situacions, urgències, protocols... que ens tenen completament concentrades en la gestió del dia a dia. I ens pot semblar que no són temps per parlar d'ètica, que ja és suficient amb garantir la supervivència de les entitats i l'atenció a les persones que donen sentit a la nostra activitat.

Però aquest pot ser un gran error, perquè si alguna cosa ens trobem actualment són conflictes de valor que si tinguéssim eines de gestió ètica potser, només potser, podríem resoldre millor.

Fa uns dies la directora d'una entitat que presta serveis per a persones amb discapacitat em posava un exemple claríssim. Des de la concepció de promoció dels drets de les persones i de posar a aquestes al centre de l'atenció, l'entitat aposta per l'autonomia i pel respecte a les seves decisions. Però aquesta aposta els hi comporta importants contradiccions en el dia a dia. Quan una persona diu que vol sortir i exercir el seu dret a relacionar-se amb el seu entorn, però les responsables del servei saben que aquella persona potser no respectarà les mesures de prevenció davant la Covid-19, es troben davant un conflicte entre la llibertat de la persona i la protecció de la seva salut i de la salut pública.

I ens pot semblar que bastant tenim amb resoldre aquestes situacions que ens trobem cada dia. Però potser no som conscients que aquest és un conflicte de valor claríssim i que si, per exemple, tinguéssim incorporats en el nostre dia a dia mètodes per a la integració de l'ètica en la presa de decisions podríem trobar la millor resposta o almenys miraríem les diverses alternatives des del prisma de la perspectiva ètica.

Aquest és només un exemple, però resulta molt il·lustratiu de la realitat actual de les entitats. Estem en un moment en el qual ens sembla impossible centrar la nostra atenció a dissenyar i aplicar eines per avançar en una gestió més ètica, quan en realitat aquestes eines ens farien la vida més fàcil, reduint el patiment i aportant-nos més tranquil·litat sobre les decisions que prenem:

  • No resoldríem millor les difícils situacions que ens trobem cada dia si, com a persones, estiguéssim entrenades per exercir uns lideratges més ètics i responsables?
  • No estaríem més preparats per gestionar la complexitat actual si, com a equips, estiguéssim formats per incorporar els criteris ètics en els processos de diàleg i presa de decisions?
  • No ens resultaria més fàcil desenvolupar les mesures que ens estem veient obligades a posar en marxa des de la complicitat i des de la participació estructurada de tots els grups d'interès, en un marc de relacions de confiança?
  • No seria una eina útil poder mesurar i gestionar la coherència que les persones perceben en el dia a dia, respecte a l'aplicació real dels principis i valors que guien el que fem?
  • No podríem articular processos de participació real i governança per garantir amb major seguretat que estem posant de veritat les persones al centre?

En tots els casos la resposta és sí. Necessitem seguir avançant cap a una gestió més ètica i radicalment responsable. Radical perquè neix de les nostres arrels, de la nostra essència com a organitzacions amb un clar propòsit orientat a les persones. No podem perdre de vista aquesta essència, no la podem descuidar. Perquè les entitats socials aportem valor i aportem valors, però si no gestionem l'aplicació d'aquests valors en el dia a dia, si no vetllem perquè no s'estiguin produint situacions en les quals les persones que formen part de les nostres organitzacions visquin una incoherència entre el que diem i el que fem ens podem anar deslligant, sense adonar-nos, d'aquelles arrels que ens vinculen amb la nostra missió.

Tenim responsabilitats i les hem de gestionar, des de l'equilibri entre les diferents dimensions de la nostra cultura organitzativa. Mai hem de deixar de preguntar-nos com volem ser, com ens organitzem i governem, com ens relacionem i amb qui, quin impacte generem i com prenem decisions. Preguntes que ens han de portar a una millora continua en totes aquestes dimensions, sense centrar-nos en unes i descuidar les altres.

Els temps actuals ens porten a respostes immediates, a apagar focs tan aviat com sigui possible i no sempre ens parem a analitzar si aquestes són les millors respostes des d'una perspectiva ètica. Però la urgència passarà i ens trobarem, potser, amb estructures allunyades dels valors que en el seu dia vam definir i amb persones que, quan no hagin de reinventar-se i superar-se cada dia per salvar vides, potser hanperdut els lligams emocionals amb el propòsit compartit que les va fer caminar juntes. Quan deixem de salvar vides, haurem de començar a salvar ànimes. I l'ànima de les entitats és la seva cultura.

Per tant, no és que sigui convenient dissenyar i aplicar eines per avançar en una gestió més ètica , és que ens cal més que mai. Perquè de cop res és com era, ni ho tornarà a ser. Cada dia hem de prendre decisions en situacions desconegudes que ens posen davant xocs entre valors i drets legítims, bàsics i universals. I si no som capaces d'abordar-les des de l'ètica, si no tenim les eines per fer-ho, acabarem sent eficients gestores de casos, lluny de les entitats promotores de la vida i la societat que somniem.

És el moment de construir el futur que volem, un nou futur més humà, autèntic i sostenible!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article