Acollida diversa i segura

Parlar de desplaçament forçat és parlar d'històries de persones que des de la seva realitat, des de les diferents interseccionalitats que els travessen, es veuen en l'obligació de deixar enrere una història de vida, la seva història personal; durant l'any 2019, Catalunya va rebre un total de 13.270 sol·licituds de protecció internacional, un 39,45% més que en el 2018 (8.034); el 88% d'aquestes peticions se situen a la ciutat de Barcelona.

La realitat actual del desplaçament forçat posa en evidència que el concepte de “persona refugiada” descrita en l'Estatut dels refugiats de 1951, és cada vegada més insuficient per a definir de manera clara els actuals motius que poden generar persecució i que per tant, han de ser susceptibles a rebre protecció internacional, principalment amb persones que formen part d'aquells grups menys visibilitzats i protegits, per tant, en situació de vulnerabilitat; tal és el cas de les persones LGTBIQ+.

Una interpretació àmplia dels motius de persecució establerts en la Convenció de Ginebra permet que les persones perseguides a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere puguin accedir al dret d'asil. No obstant això, la visió resultant d'aquesta interpretació no deixa de ser reduccionista i poc inclusiva amb el panorama actual.

L'any 2020, continua sent necessari reivindicar el dret d'asil de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, i en el cas de les persones LGTBIQ+, davant una persecució que moltes de les vegades és promoguda pels estats i poders judicials: 70 països del món criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe, i en 11 d'aquests països l'homosexualitat és castigada amb la pena de mort.  Des del 2008 es coneixen 2.982 assassinats de persones trans,en 65 països del món.

Com a resultat d'aquesta persecució, una part cada vegada més significativa -en termes estadístics- de les sol·licituds de protecció internacional a Catalunya, les realitzen persones LGTBIQ+. Durant 2019, els serveis jurídics de la CCAR i la seva entitat col·laboradora CEAR han realitzat acompanyaments i assessoria a 54 noves sol·licituds de protecció internacional de persones LGTBIQ+ (quatre per a persones trans). Els territoris d'origen d'aquestes persones són tan diversos com la transversalitat de la problemàtica de discriminació que ens travessa: Marroc, Ucraïna, Colòmbia, Perú, Hondures...

Mentre tot això passa arreu el món, tenim davant nostre l'oportunitat de construir una societat d'acollida que es vegi enfortida gràcies, precisament, a visions no hegemòniques o heteronormatives.

És necessari plantejar accions des d'un punt de vista interdisciplinari orientades a visibilitzar les situacions que aquestes persones viuen en els seus territoris d'origen, i assegurar-nos que aquestes situacions no es repliquin en el seu nou territori; dur a terme labors de sensibilització i conscienciació, tant per a les persones que es troben en el territori d'acollida, com per a les persones que comparteixen viatge amb elles; crear lleis i protocols que protegeixen a les persones i eliminin la possibilitat d'agressions físiques, verbals o sexuals. Accions d'aquest tipus ens ajudaran a establir dinàmiques des d'una òptica integral, inclusiva i diversa.

És necessari garantir la creació d'espais d'acolliment segurs, en els quals la defensa del dret d'asil per les persones que viuen el desplaçament forçat per motiu de la seva orientació sexual o identitat de gènere sigui un front comú.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article