Afrontar els nous reptes des de la creativitat: l’aposta del reforç educatiu d’Aula Actual

La innovació amb creativitat com a creadora de valor va ser una de les grans propostes que es van debatre en l’última cimera de Davos, en la que hi participaven els líders econòmics dels països desenvolupats. Una evidència més que el món camina acceleradament cap a nous horitzons plens d’incerteses de la mà de noves aportacions tecnològiques que aniran envellint ràpidament les pràctiques actuals.

El recurs generador de més valor afegit és i serà la creativitat que alimenta la innovació i l’empenta emprenedora que ajuda a trencar unes barreres subordinades a un passat ja superat. Estem davant d’un nou paradigma tecnològic que marca camins nous de futur.

Ja deia en les seves darreres recomanacions Tom Peters, expert en temes de management d’excel·lència: “Ja no és l’hora de l’evolució, és l’hora de la innovació i de la creativitat”.

Ho han entès bé els i les professionals del sector sanitari que, des de la quasi total ignorància sobre com afrontar el repte del coronavirus, han activat la intuïció, l’experimentació, la imaginació creativa, provant experimentalment possibles fàrmacs i intercanviant experiències fins a aconseguir salvar vides que al principi eren morts segures. Mai els hi agrairem prou la seva professionalitat.

Un altre punt creatiu haurà de ser saber afrontar els impactes econòmics i socials que ha generat la crisi vírica. En aquest sentit, fins ara no estem tenint massa encerts. Ens hem guanyat un lamentable desprestigi internacional: mediocritat política, poca intel·ligència en una gestió creativa, amb una gran escassetat de recursos per afrontar pèrdues econòmiques amb suficients ajudes compensatòries. Està creixent un preocupant atur sense saber el punt final.

Aquest any, segons estimacions de l’FMI, Espanya situarà l’atur en un 11%, quan la mitjana europea és del 8,1%. La realitat actual és que estem anant a bastant més. I és una llàstima perquè Barcelona ha estat una de les 38 ciutats motores de l’economia europea i avançada en recerca biomèdica i havent quedat, conjuntament amb Madrid, entre les deu primeres ciutats en creació de treball en professions tecnològiques.

Però actualment l’escenari ha canviat. L’any 2000 Catalunya generava el 30% de l’ocupació; actualment, se situa en el 14%. No hem invertit prou en I+D: en recerca general, estem a la cua d’Europa i ho estem pagant.

Per si no n’hi hagués prou, ens haurem de preparar per afrontar un excedent de població activa a causa de noves aportacions tecnològiques. També moltes feines desapareixeran. Altres requeriran més qualificació en coneixement específic i en domini d’habilitats professionals, especialment les no cognitives que fins ara havien quedat en un segon pla. En aquest sentit, entre les més rellevants hi ha la creativitat associada a la innovació, la capacitat emprenedora, saber autoaprendre, la comunicació, lideratges cooperatius i treball en equip, entre d’altres.

Les possibles solucions per encarar les noves realitats passen, a més d’altres exigències, per una gestió creativa dels recursos.

En aquest sentit hi ha un factor important que dificulta la pràctica creativa: estem ancorats a una cultura de lideratge incubada en l’etapa de la dictadura de caràcter autocràtic, que fomentava la submissió o una tolerància estreta per la dissensió. Això col·lapsa la creativitat portadora de noves opcions a debatre.

Un nou horitzó: la gestió creativa dels recursos

Hem de destruir la convicció que l’error és feblesa, i que ser atrevit o atrevida és ser una persona temerària. És positiu ser una persona agosarada, acompanyada d’una anàlisi crítica quan ja hem creat la idea o la previsió de decisió, però no abans perquè la podria inhibir.

Nosaltres, des d’Aula Actual­, el projecte socioeducatiu de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), estem donant suport i orientació a estudiants universitaris i universitàries becades per la Fundació AGBAR. Al mateix temps, aquests ajuden a alumnes de l’ESO amb dificultats d’aprenentatge en els seus estudis. Aquesta experiència ha esdevingut una iniciativa petita però molt rica en resultats.

Aquests i aquestes estudiants universitàries becades estan creant un ambient de confiança en la capacitat d’aprendre dels alumnes des d’una trama inicialment lúdica per a descondicionar-los de la pressió de fracàs en què estaven submergits i fer-los descobrir una manera d’aprendre divertida, sense tensió. A partir d’aquí, es crea un procés d’aprenentatge de les matèries en què l’alumne té dificultats, combatent les causes i entrenant els comportaments que els poden portar a millors resultats. L’experiència creativa l’experimenten essencialment els i les becàries tutores. Ells i elles són les que creen el model: les que aporten noves maneres d’aprendre, d’entendre la seva situació –de fracàs— i les maneres de superar-la a partir dels elements potencials de cada un i una, enfortint-los emocionalment. Entre ells i elles intercanvien actuacions exitoses.

Hem de conscienciar-nos que mai és tard per a millorar la nostra pràctica creativa. Alliberem-nos de les influències inconscients d’un passat que encara limita el pensament crític. Siguem persones innovadores en experimentar nous comportaments i noves pràctiques que el futur ens exigirà. Mirem de no arribar tard, podríem perdre posicions. També acostumem-nos a qüestionar certs hàbits de subordinació a formes conductuals poc conscienciades, sense analitzar si són prou vàlides per la construcció del nostre espai futur.

No és mai massa tard, he dit, però comencem com més aviat millor! Propiciem que els nens i les nenes creïn maneres de jugar, experimentant amb jocs, amb joguines, activant la fantasia i aprenent diverses maneres d’estimular la ment i de viure l’aprenentatge en positiu. És quan el cervell s’alia millor amb l’esforç i l’èxit.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article