Morts invisibles: el suïcidi

El suïcidi produeix a Espanya el doble de morts que els accidents de trànsit, i molts més decessos que la violència de gènere. En un any hi ha més de 3000 casos de suïcidis a tot el país, superant les prop de 2.000 persones mortes en accidents a les carreteres. Però aquestes encara són xifres invisibles per a l’opinió pública, així com per a moltes persones professionals de l’àmbit sanitari i social. Viure una pandèmia sense precedents, com ens està passant en aquest 2020, no pot fer que menystinguem altres problemes que com a societat tenim al davant, i el suïcidi de moltes persones amb les quals convivim és un d’ells. Les xifres que permeten conèixer la dimensió i problemàtica del suïcidi a Espanya es coneixen amb dos anys de retard. A més, no hi ha una estratègia nacional de prevenció del suïcidi.

El suïcidi és un problema de salut pública. A Espanya s’ha convertit en la primera causa de mort externa en els grups de població de joves de fins a 39 anys. A més, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2010 van morir per suïcidi 3.158 persones, i aquesta xifra es va elevar fins a 3.539 el 2018. Això vol dir que el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa. Al nostre país hi ha unes deu morts per suïcidi al dia, és a dir, més del doble de les produïdes per accidents de trànsit, 12 vegades més que les produïdes per homicidis i moltes més que les causades per violència masclista durant el mateix període de temps.

Encara que tradicionalment les taxes més elevades de suïcidi s’han registrat entre els homes d’edat avançada, les taxes entre els joves han anat augmentant fins al punt que per ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països, tant en el món desenvolupat com en països en vies de desenvolupament.

Tal com recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es suïciden 800.000 persones: això és una mort autoinfligida cada 40 segons. Els últims 45 anys les taxes de suïcidi han augmentat en un 60%. Aquest decés és una de les tres primeres causes de mort entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països, i la segona causa en el grup de 10 a 24 anys. Aquestes xifres no inclouen les temptatives de suïcidi, que són fins a 20 vegades més freqüents que els casos de suïcidi consumat.

S’estima que a escala mundial el suïcidi va suposar l’1,8% de la càrrega global de morbiditat el 1998, i que el 2020 ja estaríem arribant al 2,4% als països amb economies de mercat i els antics països socialistes. No hi ha dubte que és temps per actuar. Nosaltres en som conscients, i sabem que cal educar i conscienciar per a assumir que el suïcidi hi és i l’hem de gestionar com a societat.

És per tot això que diferents professionals de l’entitat Intress vam crear un grup de treball a partir de 2015 que va planificar i desenvolupar el primer programa de prevenció, intervenció i postvenció de la conducta suïcida, en el marc de les nostres tasques dins de la Xarxa Pública d’atenció Social a persones afectades per trastorns mentals greus de la Comunitat de Madrid (Conselleria de Polítiques Socials, Famílies, Benestar i Natalitat). Els professionals que treballem diàriament amb persones amb trastorn mental hem identificat els factors que augmenten o disminueixen el nivell de risc suïcida, i hem determinat que és d’una gran importància conèixer-los per poder oferir opcions a les persones ateses. Les accions, si parlem d’intervenció, s’han de dur a terme amb els mateixos afectats i el seu entorn més proper, i en elles hem de ser-hi tant els professionals com la societat en general. Detectar elements de risc com la idea suïcida (idees i planificació), l’estat d’ànim (tristesa, grau de patiment o desesperació) i la conducta (temptatives prèvies o manifestacions actuals), ajuden a posar en marxa estratègies d’intervenció.

Aquest mes de novembre tindrem ocasió d’explicar-ho directament a persones internes de la presó de Lleida, en una trobada de divulgació i debat que segur serà útil i enriquidora per a les dues parts, amb el suport de les companyes dels equips postpenitenciaris. Igualment, en una altra ocasió podem abordar el què i el com d’aquest fenomen del suïcidi en institucions tancades, entre persones que viuen recloses per un motiu o l’altre, i en altres contextos. Serà un plaer parlar-ne en profunditat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article