El porno, l’escola del sexe

La pornografia és la principal escola sexual per als adolescents. Segurament això no és quelcom que ens sorprengui, ja que vivim en una societat tan tecnològica que és inevitable que tots els adolescents tinguin accés il·limitat a la xarxa. Però que no ens sorprengui no vol dir que no ens hagi de preocupar. Quan la pornografia substitueix l’educació afectiva i sexual és quan cal posar l’alerta.

Els adolescents catalans veuen pornografia per primera vegada als 12 anys i dels que en consumeixen (un 62,2%), set de cada deu ho fa freqüentment, segons un estudi de Save the Children. Un contingut que moltes vegades distorsiona la realitat i trasllada uns models de relacions que no són igualitaris, amb estereotips de gènere i pràctiques sexuals violentes o sense consentiment.

El perill, doncs, és que, sense tenir prou informació ni maduresa, el seu desig sexual s’està construint sobre una base irreal, violenta i desigual. A aquestes edats, l’exposició i l’accés al porno no són recomanables perquè no és el moment evolutiu de satisfer el desig eròtic i perquè el seu desenvolupament cognitiu no els permet entendre del tot el que estan veient. Aquests continguts tenen un gran impacte en la seva manera d’entendre la sexualitat i en les seves relacions i influeix negativament en el seu desenvolupament personal, que pot desembocar en comportaments de risc. Sense ser-ne conscients, això fa que les primeres experiències estiguin molt marcades per aquestes idees. De fet, una dada preocupant és que gairebé la meitat dels adolescents que veuen continguts pornogràfics s’inspira en ells per a les seves pròpies experiències.

Els nens, nenes i adolescents troben abans les respostes i Google no sempre recull les més adequades per a la seva edat. Per al 31% dels adolescents, la pornografia és l’única font d’informació per aprendre sobre sexualitat i gairebé la meitat troba a faltar tenir més informació sobre qüestions afectives i sexuals.

Assignatura pendent

Actualment l’educació sexual i afectiva a Catalunya és escassa, ja que les classes que s’imparteixen en aquesta matèria no són obligatòries o es limiten a xerrades esporàdiques durant l’ESO o el Batxillerat. El Departament d’Educació ha elaborat un nou programa per treballar de manera transversal aquest tipus d’educació a les aules, des de P3 fins a 4t d’ESO. Aquest programa, anomenat “Coeduca’t”, està previst que arranqui aquest curs en més de 300 escoles i instituts seleccionats, per continuar estenent-se a la totalitat de centres durant els pròxims tres anys. El temari aborda, entre altres temes, el coneixement i la diversitat física, els hàbits saludables, la dimensió afectiva de la sexualitat, la diversitat sexual humana i el dret a la igualtat i la no discriminació per raó d’orientació sexual, així com la gestió de la violència masclista i els estereotips sexistes.

Fins que aquest programa no s’implementi i arribi a tots els infants i adolescents, la pornografia seguirà sent el consultori de la seva sexualitat. És més necessari que mai una reflexió profunda i ensenyar des de les primeres etapes de la vida, tant a les aules com en el si de la família, a viure la corporalitat d’una altra manera, aprenent a conèixer-se, acceptar-se i expressar-se d’acord amb uns valors. Els infants i els joves han de poder tenir un entorn on hi hagi una comunicació fluida sobretot el que engloba la sexualitat. D’aquesta manera podran formar-se una actitud crítica davant la informació que reben, el que veuen i comparteixen, una eina que els acompanyarà tota la vida.