Quines són les condicions laborals de les treballadores del tèxtil a Tànger?

La Campanya Roba Neta i l’associació Attawassoul de Tànger presenten un estudi sobre la precarietat del sector de la confecció al Marroc. Fa dècades que des de Catalunya i d’altres comunitats del territori espanyol, SETEM i l’associació Attawassoul, de Tànger (Marroc), duen a terme accions de cooperació, sensibilització i incidència política, denunciant les precarietats i els abusos de poder a la indústria tèxtil amb l’objectiu d’articular accions de cooperació per la justícia social, laboral i mediambiental.

Des de finals dels anys 1980, el Marroc (i especialment la ciutat de Tànger) s’ha convertit en un important centre de costura i confecció per a Espanya i gran part d’Europa. S’hi fabrica roba per a tota mena d’empreses, incloses les grans firmes amb presència internacional.

La presència sindical al sector de la confecció del Marroc té poca incidència. El fet que la majoria de les persones que treballen en aquest sector siguin dones no ajuda a la seva participació en les estructures dels sindicats, a causa de diversos factors. D’una banda, la discriminació que pateixen en l’accés a l’educació fa que la majoria de les obreres no tinguin les eines necessàries per conèixer els seus drets i les lleis laborals. De l’altra, la cura dels infants i les responsabilitats familiars se sumen a les llargues jornades laborals i no els deixen temps per a les reunions ni per a les activitats fora de l’àmbit més immediat. L’associació Attawassoul (Marroc) es va crear per tal d’encoratjar les relacions entre les dones treballadores i d’oferir-los un espai d’intercanvi tot proposant activitats d’alfabetització, d’aprenentatge de llengües estrangeres i de sensibilització sobre temes que afecten particularment la dona treballadora.

L’informe de Tànger

Avui dia, segons les dades recollides per l’estudi, el sector tèxtil al Marroc dona feina a més 180.000 persones a les més de 300 fàbriques i tallers a la principal zona industrial de Tànger, que equivalen a un volum de negoci d’exportacions superior als 39 milions de dírhams (prop de 3,6 milions d’euros).

L’informe assenyala que només el 30% de les persones treballadores cobra el salari mínim. El 44% declaren no estar registrades a la Seguretat Social, del restant 56% només un 36% asseguren no saber si els seus patrons tenen al dia els pagaments d’aquestes quotes. Aquesta és una qüestió fonamental, donat que no tenir al dia les cotitzacions de la Seguretat Social vol dir que més del 60% de les persones treballadores enquestades no tenen cap dret a cobertura sanitària a menys que sigui per ingressos propis o provinents d’altres feines.

Aquestes injustícies, anomenades “robatori salarial”, tenen un impacte brutal en una població que treballa en condicions molt dolentes —espais reduïts, calorosos, foscos—, que no ajuden gens a prendre cura degudament de la salut laboral. Això, a més del sobreesforç —jornades extenses sense descans adients ni caps de setmana lliures— porta el col·lectiu treballador a patir diferents malalties pròpies de l’ofici.

Les administracions i els organismes públics dels governs implicats en els resultats d’aquest estudi haurien d’estar mínimament avergonyits i molt amoïnats per permetre que les persones treballadores, que són el motor de la maquinària productiva que genera recursos econòmics milionaris, siguin víctimes i estiguin desprotegides i exposades a permanents abusos de poder, salaris per sota dels mínims acordats, accidents laborals per la inseguretat i la insalubritat de les fàbriques i sense cap mena de suport legal. Tots aquests problemes sorgeixen de l'incompliment de les obligacions legals i jurídiques que els estats han estipulat en les seves constitucions i en tractats internacionals sota els principis rectors de les Nacions Unides, en els codis ètics de l’Organització Internacional del Treball, o en les iniciatives de responsabilitat social empresarial establertes en els tractats de lliure comerç.

Les persones consumidores de la moda fast fashion i que es veuen atretes pels baixíssims preus de les peces de roba i calçat, rebaixes rere rebaixes, s’haurien de preguntar com és possible que es puguin aconseguir aquests preus. Cal tenir en compte el cost social i mediambiental que tolera la ciutadania per “vestir-se a la moda” i identificar-se amb una estètica definida pels equips de màrqueting i publicitat de les marques, gastant diners permanentment i endeutant-se per adquirir setmanalment una peça de roba o calçat que no durarà gaire perquè la seva qualitat és encara més baixa que el seu preu.

El paper de les entitats socials que lluitem per millorar les condicions laborals de les persones que confeccionen la nostra vestimenta i calçat, com ara la Clean Clothes Campaign, la Campanya Roba Neta (en el nostre cas a Catalunya), i l’associació Attawassoul (al Marroc), és el de generar coneixement per incidir, a través de grups de treball, en les administracions públiques perquè tinguin en compte aquesta informació a l’hora de fer les seves compres públiques (més del 20% del PIB). Així mateix, lluitem en l’àmbit polític i parlamentari per aconseguir una legislació nacional que supervisi el funcionament de les marques locals en els seus negocis a l’exterior. En aquest sentit, fa uns mesos es va registrar la Llei de drets i empresa al Parlament de Catalunya, per assegurar que els drets de les persones treballadores —del país que sigui— que operen a les cadenes de distribució d’aquestes marques estiguin protegits pels acords internacionals de deguda diligència i pels tractats vinculants sobre les responsabilitats que els correspon assumir com a empreses transnacionals.

 

Aquest article fa referència a l’estudi Perfils i condicions laborals al sector tèxtil de Tànger (Marroc) que la Campanya Roba Neta de SETEM Catalunya presentarà a finals d’aquest mes de novembre, conjuntament amb l’associació Attawassoul de Tànger.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article