La Síndrome de Down a l’època del nazisme

La memòria històrica és necessària per ser conscients que per saber cap a on anem hem de saber d’on venim. Venim de dues guerres mundials i avui voldria fer una reflexió entorn de com es van vulnerar els drets de les persones amb la Síndrome de Down (SD) a l’Alemanya de Hitler.

Durant l’època hitleriana, les persones en situació de discapacitat no podíem ni defensar ni reivindicar els nostres drets, perquè els nazis defensaven la idea de la raça ària com a única raça admissible i en la qual les persones amb SD, entre d’altres, no hi teníem lloc. Hitler va decidir que aquestes persones no mereixíem viure i les enviava a cambres de gas ubicades a Àustria i Alemanya.

No va ser fins a l’octubre de 1945 que neix l’ONU i amb ella es comencen a regular els articles dels drets de cada país que en forma part per tal de ratificar-los i fer-los complir. Sense la feina de persones com Maria Soledad Cisternas Reyes o Eleanor Roosevelt a hores d’ara no tindríem les mateixes oportunitats perquè en certa manera l’ONU ens permet arribar a on som ara.

Maria Soledad Cisternas Reyes va ser declarada enviada especial de la discapacitat i l’accessibilitat pel secretari general de les Nacions Unides i va impulsar la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. L’any 2017 vam convidar-la a les Jornades internacionals Barcelona Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) on va ser la convidada d’honor. En acabar aquelles jornades ens vam reunir amb ella tots els que formem part de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la FCSD i jo li vaig proposar que es reconegués a l’Assemblea a l’ONU. Ara, el tràmit està encara obert i s’està gestionant des de la mateixa FCSD.

Lideratge i drets

El 2019 la mateixa Maria Soledad Cisternas Reyes va convidar a la companya de l’Assemblea Montserrat Vilarrasa (que també és vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat des de 2016) a anar a la seu de l'ONU, a Nova York, per signar la declaració de la Dona amb discapacitat amb càrrecs de lideratge polítics i públics, que la FCSD va traduir al català.

Durant l’època hitleriana no ens hauria estat possible defensar ni reivindicar els nostres drets, perquè teníem vulnerat el dret més bàsic de les persones: el dret a la vida.

Eleccions polítiques

Ara, afortunadament, el nazisme i l’època de les càmeres de gas les hem deixat enrere, però el fet que hàgim pogut avançar tant en matèria de drets de les persones en situació de discapacitat no vol dir que ja estigui tota la feina feta.

En l’actualitat encara veiem casos de discriminació a les persones en situació de discapacitat i veiem com partits polítics d’extrema dreta agafen força arreu del món. Com dèiem a l’inici de l’article, hem de tenir memòria històrica i ser conscients de quines conseqüències porten les nostres eleccions polítiques.