El voluntariat, servei essencial

Portem ja uns quants mesos de pandèmia per la Covid-19 i hem viscut moltes coses que, tot just fa un any, ni ens haguessin passat pel cap. Durant molts mesos s'ha valorat la resposta sanitària, que ha estat espectacular per part de totes i tots els professionals sanitaris, però també per part dels zeladors, equips de neteja sanitaris, i tantes altres persones que s'han deixat la vida en els hospitals i els CAP.

En un segon moment, també s'ha valorat la resposta dels docents a l'inici del curs escolar, en una situació del tot anòmala que dificulta exercir l'ensenyament en les condicions idònies. Hi ha hagut molts docents que han fet un gran esforç de readaptació respecte de la seva manera d'exercir la seva vocació educativa i impartir les classes. Però en el dia a dia, per part de la societat en general, hi ha hagut dos col·lectius que no han estat prou valorats i pràcticament ni s'ha parlat de la seva tasca, possiblement molt més discreta i silenciosa que les anteriors, però tant o més important per la seva rellevància en el funcionament de la cohesió social. M'estic referint, per una banda, als professionals de l'àmbit social (treballadors socials, educadors socials, psicòlegs socials, integradors, talleristes, formadors, etc.), i, per altra banda, als voluntaris i voluntàries socials que, des de la seva gratuïtat i generositat, han estat des del primer moment mantenint tot el suport i acompanyament a les persones més vulnerables, tot i que avui dia ja som conscients que tots podem ser considerats persones vulnerables per la fragilitat en la qual ens trobem sotmesos en l'àmbit de la salut, el laboral, el familiar, o en l'àmbit relacional...

En aquestes setmanes vinents celebrarem el Dia Internacional del Voluntariat i aquestes línies volen ser, en aquests moments tan silenciats, un homenatge al seu compromís solidari cap a la construcció d'una societat més justa i solidària i, on els drets de les persones, siguin respectats en qualsevol context. Quan vam iniciar la pandèmia en cap cas es parlava de les persones voluntàries i de la tasca que seguien realitzant malgrat les dificultats, els entrebancs i, fins i tot, rebent multes per part de la policia per sortir al carrer a exercir la seva tasca en moment de confinament total. Aquest fet tan insòlit –ser multat per ajudar als altres– es va poder corregir quan vam fer entendre al Govern i a les autoritats sanitàries que el voluntariat exercia un servei essencial en la nostra societat i que, sense la seva tasca, la situació de la societat catalana encara seria molt i molt pitjor. Recordem, també, que en els primers mesos de pandèmia es van anar facilitant EPI (equips de protecció individual: mascaretes, guants, etc.) només als serveis essencials i el voluntariat s'havia d'enfrontar a la seva tasca a cara descoberta i sense cap mitjà de protecció al seu abast.

Avui dia, sembla que hem anat entenent l'essencialitat de la tasca desenvolupada pel voluntariat, malgrat que encara ens trobem amb determinats contextos en els quals és difícil fer entendre que el voluntariat és un recurs que suma en les respostes a les persones, i no pas una interferència que complica la tasca dels professionals. Això encara ens ho estem trobant en determinats recursos i serveis a les persones.

A Catalunya, una vegada més, hem d'estar orgullosos del moviment associatiu i de voluntariat. Comptem amb més de 350.000 persones voluntàries de l'àmbit social que segueixen, malgrat les adversitats, deixant-se la pell amb les persones que més pateixen, en àmbits tan diversos com els centres hospitalaris, presons, pisos d'acollida a persones immigrades, centres d'atenció a la infància i adolescència, recursos per a acompanyar a persones amb alguna discapacitat, amb persones malaltes mentals, acompanyant a gent gran...

I tampoc es pot passar per alt a totes aquelles persones que, en els moments més complicats de la pandèmia, han creat xarxes informals des del “bon veïnatge” i la proximitat, per a respondre a les necessitats concretes dels veïns i veïnes dels nostres barris.

Des d'aquestes línies, amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat, us vull dir a totes i a tots: moltes Gràcies! No defallirem perquè la vida de les persones està per sobre de qualsevol entrebanc i perquè seguim creient en la bondat de les persones i de la ciutadania del nostre país.