Aprendre a viure amb la incertesa

Hem viscut gairebé tota la vida donant l’esquena a la incertesa, quan en realitat, i de forma paradoxal, la mateixa vida en si ja comporta incertesa. L'única diferència és que el confinament i el que està venint després d'aquest, està fent que ens enfrontem a ella més que mai. 

El que tenim clar avui dia és que és impossible saber com serà el demà, ja que no tenim control sobre això. Però, com adaptar-nos a aquesta nova sensació que ja forma part de la nostra vida diària? El primer és que hem d'aprendre a acceptar que moltes coses no depenen de nosaltres. La nostra cultura ens ha preparat per a planificar-ho tot, per a aconseguir objectius, per a la productivitat... La societat sempre ha valorat el control, el fet que tothom podem tenir qualsevol cosa si ens ho proposem, però en canvi no ens han preparat per aturar-nos, i això és necessari en moltes ocasions. Ens toca acceptar aquesta pèrdua de certesa global i permetre'ns sentir aquestes emocions.

També ens trobem amb la por d'emmalaltir nosaltres o els nostres éssers estimats, i l'única manera de vèncer aquesta por és ocupar-nos i fer el que estigui a les nostres mans per a prevenir la malaltia. Cuidar-nos és el més important, però sense deixar-nos arrossegar per la por, ja que a la llarga pot convertir-se en crònic i afectaria la nostra salut mental.

Un altre punt seria descobrir versions de nosaltres mateixos, és a dir, preguntar-nos qui érem abans de la pandèmia i qui som ara, ja que això pot ajudar millor a adaptar-nos. Tant en l'àmbit personal, social i laboral, les nostres rutines i maneres de funcionar han canviat totalment i seguirà sent així, per la qual cosa hem de ser flexibles i donar-li la volta a la situació, veure-ho com una oportunitat, reinventar-nos a partir del que podem donar i sabem fer, ja que és el camí que tenim ara, i també podem centrar-nos a donar als altres de manera altruista. Segurament en aquest procés que estem travessant tots, aparegui la sensació de buit. Quan el camí s'esborra i sentim que no hi ha horitzó, apareix aquest sentiment. Cal ser valents per a transitar-ho, però si aconseguim fer-ho arribarem a un lloc diferent sense repetir els mateixos patrons. És comú que en endinsar-nos en ell, apareguin parts de les quals ens havíem dissociat, i és per això que descobrir-les ens ajudarà després a connectar amb nosaltres mateixos i amb el present, sense obsessionar-se per fer prediccions catastròfiques d'un futur, i sense angoixar-nos en aquest passat que tantes vegades revivim i ens porta a paralitzar-nos. Atreveix-te també a imaginar o crear, ja que fins ara hem estat marcats per l'obligació més que pel plaer. Per tant, sense negar la realitat que vivim, pensa en com vols estar quan tot això acabi.

Per a construir noves realitats primer cal imaginar-les, per tant, visualitza i pensa en els canvis que t'agradaria realitzar en la teva vida, aprofitant el que t'ha ensenyat la pandèmia, perquè a tots ens ha deixat una lliçó en major o menor mesura, així que utilitza-ho per a apostar per allò que d'una altra forma, no haguessis fet.

Finalment i encara que la majoria de vegades se'ns oblida, hem d'intentar mantenir la capacitat de riure i de sentir-nos emparats per la calidesa de les persones del nostre entorn, ja que això ajuda a allunyar el sentiment de desemparament o aïllament propi de la incertesa. Fa molt temps que estem centrats en el a fora i en aquest pensament de poder perdre-ho tot en qualsevol moment i en part és normal, però com hem dit no podem controlar-lo. El que sí que podem controlar és què fem amb les circumstàncies, perquè tenim la llibertat d'escollir com respondre davant de l'adversitat. I com va dir el psiquiatre austríac Viktor Frankl: “Quan ja no podem canviar una situació, tenim el desafiament de canviar-nos a nosaltres mateixos”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article