El dret de la infància a ser escoltada

El 20 de novembre celebrem el Dia Universal de la Infància i es commemoren els aniversaris de l'adopció de la Declaració Universal dels Drets de la Infància (1959) i l'aprovació de la Convenció dels Drets de la Infància (1989). Aquesta Convenció, la més universal dels tractats internacionals, estableix una sèrie de drets per a la infància, inclosos els relatius a la vida, la salut i l'educació, el dret a jugar, a la vida familiar, a la protecció enfront de la violència i la discriminació, i a què s'escoltin les seves opinions.

Aquest 2020, potser un dels anys que ara per ara més marcaran el segle XXI, hem volgut fer incidència en un dels drets que més ha quedat vulnerat davant la crisi sanitària que es va desplegar al mes de març. És així com a l'article 12 de la Convenció sobre els drets de la infància es dicta: “Infants i adolescents teniu dret a expressar les vostres opinions i a fer que siguin tingudes en compte, especialment pel que fa als assumptes que us afecten”.

Tots nosaltres, adults, infants, adolescents, gent gran hem vist com s'han aturat les nostres vides i ens hem hagut d'adaptar a un seguit de normes i decrets imposats de la nit al dia. Escola, relacions socials, lleure, assumptes que afecten infants i adolescents han estat tractats sense adjuntar la seva opinió, han restat silenciats. No hem sentit la seva veu, no hem donat veu a tots i totes aquelles, infants i adolescents que segurament tenien propostes diferents, maneres d'actuar diverses dins un món ara de quatre parets. On quedaven el seu dret a jugar, a les relacions socials, el seu dret a ser escoltats i escoltades?

Per a la infància, estar tancada 24 hores a casa pot arribar a ser perjudicial, tan físicament com psicològica. Es va considerar que els gossos sí que necessitaven sortir, havien de mantenir els seus hàbits, des del primer moment que ho van fer. Però van fer falta sis setmanes perquè la infància ho pogués fer. Infants i adolescents no han pogut tenir veu a l'hora de poder mantenir els hàbits com el moviment, sigui d'esport o passeig, el joc, l'educació presencial, les relacions socials. Ningú els hi va preguntar com poder mantenir aquests hàbits sota estrictes normes de confinament.

Quin mecanisme o recurs ens garanteix que s'ha escoltat l'opinió de la infància i adolescència en relació amb els seus interessos i el seu estat emocional, en relació amb el seu entorn familiar, escolar, de temps lliure, de relacions socials? Rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom, també és un dret de la infància. Molts adolescents de 16 a 18 anys i també persones joves universitàries, han vist com les seves trajectòries professionals (la primera feina remunerada, la formació i els programes professionals o les pràctiques acadèmiques), han estat cancel·lades, eliminades, ajornades convertint-se en un dels col·lectius més afectats en aquesta època de crisi.

Els mitjans de comunicació no han fet valer l'esforç de moltes associacions juvenils que des dels valors de la solidaritat i la justícia treballen amb les persones dels seus barris i ciutats. Aquest jovent que no ha volgut quedar-se de braços plegats ha ofert ajuda voluntària de tipus assistencial, psicològica i social a famílies i persones que més ho han necessitat, s'han organitzat sota els valors que han desenvolupat d'una educació que els promou, però no han tingut veu, no se'ls ha escoltat.

La solidaritat, la justícia són valors que prevalen en l'educació que infants i adolescents reben, i aquests valors no els han pogut desplegar, realitzar, en uns moments on l'ajuda era imprescindible i on molts haguessin pogut aportar, com a persones ciutadanes que són, el seu granet de sorra.

Infants i adolescents han vist com les seves activitats socials i de lleure han desaparegut extingint unes relacions que han passat a convertir-se en virtuals i des de la distància. Les mesures de confinament van paralitzar de cop el lleure educatiu, i aquest, com a eina pedagògica i de formació en valors va desaparèixer rere una pantalla, rere una porta. No els hi vam oferir un altaveu per poder proposar mesures més adients per evitar un trencament tan brutal del seu desenvolupament integral. Redactem propostes i projectes per fer partícips a la infància i adolescència, però no hem incorporat la seva mirada en els protocols d'actuació davant la crisi de la COVID-19. En un context com l'actual, on la vulnerabilitat es torna més evident, els hi neguem la veu.

Els drets de la infància i l'adolescència han d'estar en primera línia, cada dia, treballar i proporcionar tots els recursos perquè es compleixin i els fem valer. Però en moments on la societat pateix uns canvis tan dràstics, encara més és quan hem de fer valer aquests drets, perquè són infants, són adolescents, tenen veu i tenen molt a dir.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article