Som la nostra infància

El poeta Rainer Maria Rilke ho tenia clar: la infància és la nostra vertadera pàtria. És allà on sempre tornem perquè és l'arrel de tot el que som. Les vivències viscudes llavors determinen la nostra vida adulta. Sens dubte, es tracta d'una etapa meravellosa per a molts nens i nenes, una època on divertir-se, aprendre i viure sense preocupacions. Però per a altres infants, la infància no significa això. Parlem de nens i nenes que viuen en situació de pobresa i veuen com la seva família no té diners per fer la compra o pagar el lloguer, o menors que pateixen diàriament humiliacions, maltractaments o abusos. La infància passa molt ràpid, i el que succeeixi en aquesta etapa de la vida marca per sempre.

Per poder desenvolupar al màxim les seves capacitats, els nens i les nenes necessiten que els seus drets estiguin garantits. Però això no sempre és així, ja que les dades mostren que alguna cosa estem fent malament. A Catalunya, un de cada tres infants viu en situació de pobresa enfront del 19,5% de la població general. Això implica que 430.900 infants subsisteixen amb menys dels recursos necessaris per viure amb dignitat.

Viure en situació de pobresa durant la infància afecta el desenvolupament i el benestar del menor i determina la seva trajectòria educativa: els estudiants més pobres tenen una taxa d'abandonament escolar prematur del 29%; en canvi, la taxa dels que tenen més poder adquisitiu no arriba ni al 2%. No ens podem permetre que la pobresa deixi una empremta tan gran en els infants i els acompanyi tota la vida perquè, sense més inversió i voluntat política, el 80% dels menors que ara són pobres ho seguiran sent quan creixin, i deixaran la pobresa com a herència als fills i filles que tinguin.

Si tots tornem sempre a la infància, per què li donem tan poca importància? És inadmissible que encara avui dia la violència contra els nens i nenes continuï sent tolerada. És alarmant que normalitzem situacions que ens haurien d'alertar perquè això ens fa abaixar la guàrdia i llavors és quan arribem tard i ens exploten les xifres a la cara: un de cada cinc infants és víctima de violència sexual; vuit de cada deu nens i nenes han patit algun tipus de violència en línia; l'any 2019 hi va haver 3.000 denúncies per maltractament infantil. I, malauradament, aquestes dades només són la punta de l'iceberg d'un problema molt més ampli.

Són situacions que passen al costat de casa i que ens haurien de fer replantejar quina és la infància que volem per als nostres fills i filles. Per aquest motiu, és fonamental garantir espais lliures de violència i bon tracte amb els més petits perquè la violència que es pateix durant la infància afecta la salut i el benestar de la persona al llarg de tota la vida. De fet, un nen o nena que pateix maltractament té més possibilitats d'abandonar els estudis i patir ansietat o depressió. D'adolescent, té una tendència més gran a caure en comportaments de risc. També és probable que acabi sent víctima d'altres formes de violència i que repeteixi les pautes violentes de criança amb els seus fills.

La xacra de la pobresa infantil i la violència contra els nens i nenes s'ha convertit en crònica i ja està tenint un cost social que costarà mitigar. No garantir els drets dels infants i adolescents avui és sembrar les bases d'una societat futura pitjor. Però no només és per una qüestió de drets sinó per humanitat i responsabilitat. La infància és la nostra vertadera pàtria? Doncs no deixem que s'evapori.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article