Dubtar de tot, alhora i en conjunt


Comences la setmana. T’atures. Penses de camí al treball. Què faré aquesta setmana a classe? Com plantejaré els continguts i les metodologies? T’atures. Bé, això depèn de si està el grup confinat o no. Teníem a dos en espera de PCR. En tot cas, hauré de fer una classe en presencial i una altra en virtual, alhora? O no? Penses. Et vibra el mòbil. T'espantes, serà l'escola dient que el teu fill està amb febre i ara amb la sensibilitat de l'època Covid-19 et criden a la mínima. Si és així, com m'ho muntaré per conciliar... Han passat segons i ho agafes. Empasses saliva. Era una entitat en pràctiques, no es podran portar a terme les pràctiques d'animació sociocultural a la seva entitat perquè tanquen per una temporada. No. I ara què fem? Penses. Comença la classe. Un dels nois et diu que té mal de coll, li agafes la temperatura, té 38°. No! Ves-te'n al metge perquè et programin una PCR! I la resta? Penses. Comences les classes... Han passat només 15 minuts del teu dia i et resten sis hores de classe al davant... Respires i comences el dia amb sensació d'angoixa.

Ser professional en qualsevol sector d'àmbit educatiu i social, en aquests temps, ens porta a treballar immersos en els entorns VUCA (Volàtils, Incerts, Complexos i Ambigus). Com manejar-los per no bloquejar-nos? Com gestionar aquests ambients per créixer i aprofitar-los?

Volatility

Davant aquesta volatilitat en les quals en sentim immersos,que no és exclusiu d'aquest nou estat en el qual vivim. Les decisions preses canvien constantment, les possibilitats deixen de ser fixes i passen a ser líquides, com deia Bauman, hem de ser més surfistes que no jugadores d'escacs. Però hi ha un element que transcendeix a la tècnica, que és l'essència, per poder fluir en aquesta situació hem de poder reconèixer qui som i cercar la nostra essència, els valors, per no deixar-nos portar per qualsevol onada. Hem de decidir quin tipus de surfistes som, conèixer les nostres possibilitats i interessos per poder afrontar amb més solidesa. A l'àmbit social depenem de molts elements de l'entorn. Tenir una base de valors ens farà ser autèntics i no perdre'ns. No podem deixar-nos portar i que els fonaments de la nostra pràctica social, educativa, cultural es vegi transformada per la volatilitat constant.

Uncertainty

Treballar des de l'incert sempre ha estat, en part, un repte comú als entorns socioculturals i socioeducatius transformadors, ja que en intentar vincular-se a les necessitats de les comunitats a millorar ho fèiem des de la incertesa de no saber i no conèixer. La qual cosa és un aspecte sa i que trenca amb la tendència rutinària d'un ofici que treballi des de la certesa de saber el que passarà o el que es proposarà. Per a poder manejar aquests processos incerts s'haurà de pensar clarament quina mirada estem duent a terme. És a dir, tornar a mirar, sobretot al voltant nostre en cerca de noves sinergies que especifiquin i concretin les opcions del maneig de l'incert. Quan hi ha un equip que funciona, una xarxa que està instal·lada i multiplica les seves accions, és molt més manejable la situació incerta. Seria, per tant, simple: per manegar la incertesa fa falta revisar els socis i els còmplices per assegurar una estructura sòlida de força humana i de pensament cooperatiu.

Complexity

Els mons que ens envolten, la interconnexió immediata d'ells i la capacitat de la gestió de la pandèmia de complicar-ho tot, està fent del nostre dia a dia un espai complex de relació. Giorgio Nardone reflexiona des de la teràpia breu estratègica com reduir la complexitat en la intervenció social i ens mostra diverses accions que poden valer-nos per poder simplificar el complex. El primer seria analitzar quines solucions hem intentat anteriorment per gestionar aquesta complexitat i no han servit. Una vegada detectades, la idea és deixar de fer-les i provar de fer una nova bateria d'accions. En aquest sentit ens convida a analitzar com no complicar més la qüestió, enfocar el treball des de la priorització d'accions, podent atomitzar la solució, sense voler donar sortida a totes les qüestions i triant per importància i per temps què fer a cada moment. També seria interessant no realitzar diverses accions en el mateix moment i anar pas a pas.

Ambiguity

Arribem a un element de l'estat actual que és l'ambigüitat, quantes vegades ens hem afrontat a una situació com aquesta? Quins recursos tenim que ens poden ser útils? És probable que sigui nou per molts de nosaltres, podem haver viscut situacions similars però amb aquestes condicions... També és veritat que tenim molts recursos que a vegades no hem fet ús i ara potser és un bon moment de mirar a l'entorn i aprofitar-ho. Per cavalcar sobre l'ambigüitat és essencial poder tenir una mirada àmplia, diversa, que ens ajudi a incorporar tot allò que ens ajuda a mantenir-nos. El pensament creatiu reinventar pràctiques o fins i tot recuperar pràctiques antigues que ara poden funcionar. Està clar que l'ambigüitat ens força a fer coses diferents i a buscar noves escletxes.

Aquest dia ens trobem que l'activitat de descoberta que volíem fer per les festes del barri no la podem realitzar presencialment. Allò que havíem planificat sempre, aquest curs/any és impossible. Què faig? Podem renunciar, però ja tenim força renúncies com per prescindir d'allò que forma part de la nostra identitat. Decidim mullar-nos, hem de donar resposta a les necessitats de les persones amb què treballem, no serà igual, però essencialment serà el mateix. Una vegada prenem aquesta decisió, comencem a pensar qui ens pot ajudar a resoldre aquests obstacles i està clar que el centre educatiu pot ser un gran aliat... També es troba coix el centre cívic i el veí o veïna... Comencem a pensar en sinergies. Tenir certa estabilitat serà gràcies a prioritzar allò que podem fer i deixar passar certes onades que no podrem agafar. Aquesta descoberta no podrem fer-la en grup, serà autogestionada amb grups familiars o individualment. Així doncs comença a tenir forma, i tot això nou ho resolem posant-nos el barret verd. L'activitat serà amb codis QR que aniran dirigits a un vídeo i a partir d'aquest tindran una pista per anar al següent punt i resoldre un enigma. El que podria no haver estat ha sigut gràcies a preparar-nos i endinsar-nos en un mar desconegut. Davant el dubte, les respostes no les trobarem soles, evoluciona qui millor s'adapta, però amb ajuda dels altres.

El dia acaba amb una sensació de superació. Acabes cansat però amb ganes de començar un altre dia incert. Una altra oportunitat per créixer.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article