L’associacionisme, l’endemà de la fi de la pandèmia


A mitjans del mes de març, les associacions rebíem un comunicat que ens deia que, per la greu situació de la pandèmia, havíem de tancar, igual que les escoles, els comerços...; només l'activitat considerada essencial es mantenia en funcionament. Aturàvem el país, i no per una qüestió política, sinó per un virus desconegut.

Un cop superat el desconcert inicial, ens havíem d'aixecar i afrontar una situació inesperada i que no sabíem fins quan la patiríem. No ens ve de nou, al llarg de la història les entitats hem sortejat altres pandèmies, guerres, espolis, pressió urbanística, a més sempre hem d'estar molt atents als canvis de la nostra societat. Això ha fet que la riquesa associativa es converteixi en un pilar bàsic del nostre país.

Ara, hem modificat la manera de comunicar-nos passant de presencial a virtual. Ens hem adaptat tècnicament, incorporant en el nostre dia a dia, el gel hidroalcohòlic, les mesures de control, la desinfecció, senyals de distanciament... i tot per poder seguir endavant amb la nostra activitat.

Pendents del DOGC, programem a curt termini. Ens han declarat bé essencial, però això no ha impedit que, per aturar la mobilitat, ens fessin tancar entitats, teatres, cinemes, ateneus. El Departament de Cultura defensa els interessos d'un col·lectiu que, tot i ser necessari, molt sovint és menyspreat i menystingut.

Aquests mesos hem pogut comprovar la fragilitat de la nostra economia, potser basada en uns criteris gens sostenibles, la immediatesa, el consumisme desmesurat, els residus, els grans sous d'alts càrrecs o de jugadors de futbol d'elit, privilegis de polítics... Potser és un toc d'alerta per revisar com vivim i quina societat volem i de com definim el concepte de què significa la qualitat de vida.

Sempre he pensat que, per créixer, cal tenir uns bons fonaments, i per fer-ho, sens dubte, s'han d'invertir més recursos en l'educació, cultura, esport de base, salut. Em desconcerta veure com des de fa molt temps es parla de desigualtats educatives, de manca de professorat, de sanitaris, de llits d'hospital, d'equipaments esportius deficitaris, de teatres sense recursos, d'un urbanisme excloent, d'espais naturals en perill i de moltes altres coses que, com si es tractés d'una sèrie de Netflix, mirem com a espectadors i anem passant de temporada en temporada com si no anés amb nosaltres, com si no tinguéssim a les nostres mans el fet de poder canviar de rumb o de ritme de les coses. Cal definir el que volem i a on volem que vagin els nostres recursos econòmics.

Realment volem una societat fast food? Menjar ràpid, compres impulsives, consum desmesurat... això sí, mentre ens queixem que hi ha col·lectius de transport en condicions de treball precàries o que grans multinacionals estan situades a paradisos fiscals i que ja no queden botigues al barri, li obrim la porta a un missatger que ens porta gel per poder fer un gintònic mentre seguim queixant-nos del malament que està tot.

Els ateneus, tot i ser estructures de final del segle XVIII, juguen un paper molt important a la societat actual, com plataforma de socialització i participació, de debat, activisme i reivindicació, d'aprenentatge, per poder portar la cultura per tot el territori. Són espais on fomentem la cultura per millorar la qualitat de vida de les persones.

Seguirem el procés de tecnificar l'associacionisme, però mai no renunciarem a recuperar la presencialitat, essència de la socialització del nostre entorn.

A les entitats ara ens toca el moment de resistir i, encara que la situació negativa ho faci difícil, cal seguir treballant, reorganitzant, redefinint projectes, recuperant la història, replantejant metodologies de treball.
Tota aquesta aturada, tancament, tard o d'hora acabarà, i serà aleshores que ens ha de trobar a punt de tornar a obrir portes. Som creativitat i cultura de km.0, som una estructura necessària i important i ens ho hem de creure.

 

Pep Morella, president

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article